Mostrando entradas con la etiqueta Tertulies de l'Ullal. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tertulies de l'Ullal. Mostrar todas las entradas

Sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira: 8-novembre-2013

|



La gala literària que enguany compleix vint-i-cinc anys ha reunit a Alzira al voltant de 700 persones, entre les quals hi ha representants del món de l’economia, la cultura, la política, les associacions i l’educació valencianes. La formen set modalitats literàries: novel·la, assaig, teatre, poesia, divulgació científica, teatre juvenil i teatre infantil, i amb un total de 199 obres originals, dada que dóna una idea de l’excel·lent moment literari que estem vivint.



Tot açò és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira, l’Editorial Bromera, la Universitat de València, la Fundació Bancaixa, la Mancomunitat de la Ribera Alta i la UNED, amb la qual cosa els premis han assolit una consolidació i un nivell que, junt amb els Premis Octubre, els converteix en els més importants que se celebren al País Valencià i en uns dels més rellevants de tot l’àmbit lingüístic. Aquesta nit és el colofó a una setmana de conferències i jornades culturals que enguany han versat sobre els nostres clàssics, dos poetes d’aniversari, Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu.



Els vint-i-dos socis i simpatitzants del Col·lectiu isquerem de la plaça Major, lloc habitual de reunió, cap a les 8.30 h, i alguns viatjaren directament des de València o Sueca. A l’entrada de la Sala Rex, ens oferiren un còctel de benvinguda i aprofitarem per saludar algunes personalitats comarcals. Dins, el local presentava un ambient extraordinari, ple de gom a gom i amb ganes de gaudir de l’acte. Nosaltres estàvem distribuïts en dues taules.



La festa va començar amb l’espectacle que ens oferí “La nova Muixeranga d’Algemesí”, molt aplaudida. Tot seguit, es va presentar la famosa periodista Amàlia Garrigós que va ser qui va conduir la nit. Els set parlaments dels guanyadors i els set de les entitats organitzadores anaren alternat-se amb la música del grup format per dones, “Sis veus per al poeta”, entre les quals estava la cantautora Eva Dénia, i que ens delectaren amb versos d’Estellés bellament musicats.

Als parlaments es va fer ús de la ironia i la metàfora per a descriure la situació actual i també per a explicar el contingut de les obres guanyadores: es va recordar que el 23 d’aquest mes es compleixen 30 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, única norma que des de l’any 1707 en què es va prohibir el valencià, ha intentat recuperar el seu àmbit territorial i social que ha tingut en la nostra història. També es va criticar molt el tancament de RTVV per què és l’únic mitjà públic en la nostra llengua fet a casa nostra amb un potencial i una capacitat de dignificar-la també únics, i es va alertar del perill que açò suposa per la pervivència del valencià.



En aquest punt vull recordar un aforisme de l’escriptor i assagista riberenc Joan Fuster, figura literària mencionada també al parlament final: Quan dic no, a què dic sí ? ” A continuació, els jurats dictaminaren les obres finalistes de les set modalitats, i revelaren els guanyadors, entre els quals cal mencionar Andreu Martín premi de novel·la amb l’obra Les escupinades dels escarabats, i l’alzireny i dramaturg Carles Alberola, premiat en teatre.



Sense adonar-nos-en es feren les dues de la matinada i l’acte va finalitzar amb uns parlaments i un ambient de gran nivell que va resultar entretingut. Amb un bon menú, llibres de regal i amb la satisfacció d’haver acudit a un esdeveniment important per a la nostra cultura, on el Col·lectiu i Sollana estigueren presents un any més. Amb l’esperança que els premis tinguen la merescuda continuïtat i prestigi guanyats al llarg dels anys, tan necessaris també per tot el que signifiquen i aporten, preniem de bell nou el camí de tornada cap a Sollana.




                                                   Francesc Buïgues Bolufer

                                                                       Col·lectiu Ullal

https://picasaweb.google.com/108891874093879902528/GalaSoparLiterariPremisAlzira

Tertúlia: Jaume I el Conqueridor

|


Tertúlia nº 3: Jaume I el conquistador (2ª part) amb motiu de la commemoració del 800 aniversari del seu naixement.
Centre Cultural de Sollana, 17 d’octubre de 2008. Crònica: 1ª Blas Fuentes, 2ª Francesc Buïgues



Amb el motiu de la celebració de l’aniversari del naixement del nostre rei Jaume I, el Col·lectiu Ullal va celebrar dues tertúlies per parlar sobre aquest personatge tan important en la història, cultura, societat valenciana que hem tingut, tenim i tindrem durant tants segles. Només cal dir que per a parlar sobre la reconquesta, ja necessitàrem el doble d’hores de les previstes, ja que un gran número de gent ha volgut participar. I és que aquesta ha estat la principal cosa positiva d’aquestes tertúlies, l’assistència. Però em referisc tant a la quantitat de persones presents, que per dos vegades consecutives havien emplenat l’aforament de la biblioteca municipal; com per la diversitat. Poques vegades, per no dir mai, en aquest poble havien assistit a una activitat cultural com aquesta, tal varietat de gent, de diferents edats i grups, des de gent bastant jove fins a gent immigrant, tots desitjosos d’aprendre coses noves, i el que és més important, participant en l’activitat amb qüestions que dubtaven. En resum, una bonica experiència que esperem tinga continuïtat, amb una molt bona feina documental per part de Gauden i de Joan Ferrús, que a banda d’açò, també li han donat una direcció amena que va fer que el temps se’ns passara volant.

Blas Fuentes


DUES TERTÚLIES PER A UN GRAN REI. Els dies 7 de març i 17 d’octubre de 2008 el Col·lectiu Ullal va organitzar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sollana, actes amb motiu del huit-cents anys del naixement del Rei Jaume I. Tots dos es realitzaren el mateix dia de la setmana, a la mateixa hora i lloc: divendres a les 19’30 hores a la biblioteca del Centre Cultural; i tots dos van comptar amb una bona assistència. A la tertúlia del 7 de març acudírem al voltant de catorze persones, la majoria del Col·lectiu i algunes de l’Associació Amics de Sollana. L’hora i mitja de durada se’ns va fer curta per l’interés que s’hi respirava a l’ambient, escoltant sobretot allò què ens explicaven Joan Ferrús i Gauden Fernández. Començaren dient que del naixement del nostre Rei al febrer de 1208 va estar marcat per la freda relació que mantenien els seus pares, la qual feia difícil l’arribada de descendència; i acabaren relatant el moment en el qual les tropes de Jaume I aplegaren a les muralles de la València musulmana. L’atenció dels presents combinat amb un entorn de llibres, crearen un ambient molt acollidor, i en acabar tots coincidírem que calia organitzar-ne una segona part. Al dia següent el Col·lectiu visitava el Monestir d’El Puig i la primera exposició de l’Any Jaume I organitzada per la Generalitat Valenciana.

El 17 d’octubre, com ja va passar a l’ocasió anterior, Joan Ferrús va aplegar amb llibres sobre la figura del Rei, dels quals el més recent era El Rei Conqueridor, Jaume I, entre la història i la llegenda escrit pel riberenc Antoni Furió i editat per Editorial Bromera d’Alzira; sense oblidar el llibre publicat per l’escriptor de Sueca Víctor Gómez Labrado. Ajuntàrem quatre taules, deixàrem els llibres exposats als assistents i continuaren de bell nou la tertúlia Joan i Gauden. De les vint-i-set persones que hi estàvem, nou érem del Col·lectiu, dos de l’Associació Amics de Sollana i quinze eren alumnes de l’Institut de Secundària i dels cursos de formació d’adults. També comptàrem amb la presència de l’Alcaldessa Alícia Hervàs. Es va fer una repassada d’allò que s’havia dit a la primera xerrada, perquè hi havia gent nova, i de la història amb els seus fets i anècdotes de manera que anàrem huit segles enrere despertant altra vegada la curiositat de tots. Una de les preguntes va ser relativa al fet de si Jaume I va passar per Sollana en tornar del setge a Cullera, i la resposta va ser que no. En aquells temps Sollana estava quasi envoltada de marjal i aiguamolls, situació que feia difícil el pas de les tropes per a anar a acampar a Silla. Molt probablement la ruta seguida anà des de Cullera fins a Albalat, passant per Cotes (terme d’Algemesí), Almussafes, l’Alcaissia, Rafalcadí i Silla, amb la qual cosa l’itinerari passaria pel nostre terme però sense entrar a la població.

Com en l’altra tertúlia, ens va mancar temps i isquérem del Centre Cultural amb la satisfacció d’haver conegut millor la nostra història. Al dia següent férem una excursió per visitar la València musulmana i la segona i tercera exposició sobre el Rei Jaume inaugurades aquella setmana.


Francesc Buïgues i Bolufer
19 d’Octubre de 2008

Tertúlia literària: L'home manuscrit

|


Tertúlia nº 2.
Tertúlia literària: “L’home manuscrit” de Manuel Baixauli. Centre Cultural de Sollana, 9 de maig de 2008.

Crònica: Xavier Llàtzer




El dia 9 de maig de 2008 va tindre lloc la presentació del llibre de Manuel Baixauli "L'home manuscrit" al Centre Cultural de Sollana, acte organitzat pel nostre Col·lectiu Ullal..

L'acte contà amb l'assistència d'unes 20 persones, quasi totes elles del nostre poble, les quals escoltaren la presentació realitzada per Ana Espasa, Joan Ferrús i el propi autor.

He assistit a diverses presentacions de llibres i he de reconéixer que em va impressionar molt gratament el treball de preparació realitzat per Ana i Joan al narrar les crítiques que havia rebut el llibre, els premis atorgats, la descripció del seu contingut i les impressions personals de cadascú tan encertades com fidedignes.

Realment aquest llibre s'ho mereix. Per a mi, "L'home Manuscrit" no és un llibre més dintre del panorama actual de les lletres catalanes, sinó el llibre que esperava de Manuel Baixauli, el seu millor llibre i, a més, una gran Obra d'Art.

L'autor mateix ens contava els motius pels quals havíem de llegir-lo: un argument que t'enganxa des del principi, una manera de fer literatura més enllà dels clixés a l'ús i un treball formal com rarament podem trobar.

Alguns dels assistents coneixíem ja a Manolo de la nostra època d'estudis en aquell efervescent Institut "Joan Fuster" de Sueca i altres no el coneixien de res, però tots estàvem encisats en la forma com ens explicava ell mateix la seua darrera obra, perquè Manolo és una persona que no sols escriu bé sinó que també és un gran comunicador al que no li manquen recursos verbals, però que tampoc li agrada cansar als oients, ni estar per baix ni per dalt del que li escolta. És una persona amb la qual és impossible d'avorrir-te i a la que les històries sempre li han fluït per les venes, però que, a més, a hores d'ara, les ha transcendit en un grapat de bona literatura.

A "L'home manuscrit" no li manca de res. És un llibre magnífic. Utilitza perfectament aquell “Contrapunt” que inaugurà Aldous Huxley en literatura i que autors com Cortázar han perfeccionat fins els extrems. El seu ritme és musical, de vegades jazz, de vegades música clàssica. L'autor és un gran aficionat a la música, com també un excel·lent pintor. De fet, fou primer pintor (és professor de pintura), que escriptor. És una obra que et fa pensar sobre l'existència, sobre la mort i sobre la vida i que ompli de dignitat el que ha d'ésser una trajectoria vital, o com diria Sartre, una "existència autèntica". És també una obra a favor del poder humanitzador de la literatura i, en aquest punt va molt més enllà de la famosa metaliteratura, perquè Manolo no cerca jocs lingüístics de prestidigitació, sinó l'emancipació a través de la comunicació: és una obra salvífica, a saber, la d'un salvador que no és Jesús, sinó Woody Allen; un transcendental, que no és Kant, però si Herman Hesse; un revolucionari, que no és Marx, però sí un Fuster, o, com ell diu molt bé, un net de Joan Fuster.

Per altra part, que puc dir més jo d'Ell que no siga bo? Ha ultrapassat Escriptor? S'ha desfet, almenys, d'ell?

Pense que tant la personalitat de Josep Palacios com la seua obra més emblemàtica "Alfabet", marquen una persona de per vida. Jo mateix no m'he pogut desfer encara d'aquest clevill i divague sobre l’ésser i el no ésser. Però Manolo és més culpable encara que Palàcios del meu dubte metòdic i del maleït Geni Maligne que m’enganya, perquè personalment m’ha influït molt més i, per a més inri, em va convertir en personatge que vagava errant i perdut en un desert al seu primer llibre “Espiral”. Tampoc he pogut superar l’experiència d’haver sigut director de “Nirvana”, aquella escissió de “L’Almogàver”, i continue pescant amb canya amb la vara del filòsof de Ribera Baixa en què m’he convertit. Però Tu, o Ell, o qui collons sigues ara Manolo, ja no eres Escriptor, ni Palacios, ni Josep Franco, ni tampoc Fuster. Eres Manuel Baixauli i la teua estructura atòmica és Pura Literatura.

P.D.: Desprès de llegir el teu llibre t’he d’advertir que ja no tornaré a anar mai més amb tu a cap cementeri.



 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB