La gala literària que enguany compleix vint-i-cinc
anys ha reunit a Alzira al voltant de 700 persones, entre les quals hi ha representants
del món de l’economia, la cultura, la política, les associacions i l’educació
valencianes. La formen set modalitats literàries: novel·la, assaig, teatre,
poesia, divulgació científica, teatre juvenil i teatre infantil, i amb un total
de 199 obres originals, dada que dóna una idea de l’excel·lent moment literari
que estem vivint.
Tot açò és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament
d’Alzira, l’Editorial Bromera, la Universitat de València, la Fundació
Bancaixa, la Mancomunitat de la Ribera Alta i la UNED, amb la qual cosa els
premis han assolit una consolidació i un nivell que, junt amb els Premis
Octubre, els converteix en els més importants que se celebren al País Valencià
i en uns dels més rellevants de tot l’àmbit lingüístic. Aquesta nit és el
colofó a una setmana de conferències i jornades culturals que enguany han
versat sobre els nostres clàssics, dos poetes d’aniversari, Vicent Andrés
Estellés i Salvador Espriu.
Els vint-i-dos socis i simpatitzants del
Col·lectiu isquerem de la plaça Major, lloc habitual de reunió, cap a les 8.30
h, i alguns viatjaren directament des de València o Sueca. A l’entrada de la
Sala Rex, ens oferiren un còctel de benvinguda i aprofitarem per saludar
algunes personalitats comarcals. Dins, el local presentava un ambient
extraordinari, ple de gom a gom i amb ganes de gaudir de l’acte. Nosaltres
estàvem distribuïts en dues taules.
La festa va començar amb l’espectacle que ens
oferí “La nova Muixeranga d’Algemesí”, molt
aplaudida. Tot seguit, es va presentar la famosa periodista Amàlia Garrigós que
va ser qui va conduir la nit. Els set parlaments dels guanyadors i els set de
les entitats organitzadores anaren alternat-se amb la música del grup format
per dones, “Sis veus per al poeta”, entre les quals estava la cantautora Eva
Dénia, i que ens delectaren amb versos d’Estellés bellament musicats.
Als parlaments es va fer ús de la ironia i la
metàfora per a descriure la situació actual i també per a explicar el contingut
de les obres guanyadores: es va recordar que el 23 d’aquest mes es compleixen
30 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, única norma que des de
l’any 1707 en què es va prohibir el valencià, ha intentat recuperar el seu àmbit
territorial i social que ha tingut en la nostra història. També es va criticar
molt el tancament de RTVV per què és l’únic mitjà públic en la nostra llengua fet
a casa nostra amb un potencial i una capacitat de dignificar-la també únics, i
es va alertar del perill que açò suposa per la pervivència del valencià.
En aquest punt vull recordar un aforisme de l’escriptor
i assagista riberenc Joan Fuster, figura literària mencionada també al
parlament final: “ Quan dic no, a què
dic sí ? ” A continuació, els jurats dictaminaren les obres finalistes de les
set modalitats, i revelaren els guanyadors, entre els quals cal mencionar Andreu
Martín premi de novel·la amb l’obra Les escupinades dels escarabats, i l’alzireny i dramaturg Carles
Alberola, premiat en teatre.
Sense adonar-nos-en es feren les dues de la
matinada i l’acte va finalitzar amb uns parlaments i un ambient de gran nivell
que va resultar entretingut. Amb un bon menú, llibres de regal i amb la
satisfacció d’haver acudit a un esdeveniment important per a la nostra cultura,
on el Col·lectiu i Sollana estigueren presents un any més. Amb l’esperança que
els premis tinguen la merescuda continuïtat i prestigi guanyats al llarg dels
anys, tan necessaris també per tot el que signifiquen i aporten, preniem de
bell nou el camí de tornada cap a Sollana.
Francesc Buïgues Bolufer
