FELICITACIÓ DE NADAL I CONVOCATÒRIA DEL SOPAR DE NADAL NADAL 2013

Amigues i amics tots del Col·lectiu Ullal: En estos dies tan especials, desitjar-vos a tots un BON NADAL, que passeu unes bones festes i el millor per a vosaltres i tots els vostres en aquest any que estem a prop de començar: salut, treball, familia i uns valors ferms i sòlids que ens marquen les línies del camí a seguir. Bones festes a tots Joan Ferrús P.D. Aquest missatge és sencer, sense retallades.

APROFITE PER COMUNICAR-VOS QUE ENGUANY, COM TOTS ELS ANYS FAREM TAMBÉ EL CLÀSSIC SOPAR DE NADAL, QUE SERÀ EL DIVENDRES 28 DE DESEMBRE AL BAR L’ULLAL DE SOLLANA A LES 21:30 H. COM QUE LA DATA PILLA ENTRE FESTA I FESTA, ENTRE NADAL I CAP D’ANY PROCURAREM QUE NO SIGA MASSA PESAT, AIXÒ SÍ, SERVIRÀ PER VEUREN’S, ENRAONAR UNA MICA I PASSAR UNA BONA VETLADETA PER TANCAR L’ANY. US CONTAREM TAMBÉ  LES PRÒXIMES ACTIVITATS I EL LLIBRE QUE EN BREU PRESENTAREM. INTERESSATS EN ASSISTIR, ESCRIVIU-ME UN MAIL

I RES MÉS, BONES FESTES I COMPTE AMB EL QUE MENGEM!

Cullera: Patrimoni històric

                                           CONEGUEM EL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC 

Eixida nº 102,  dissabte 6 d’octubre de 2012

Organitza  - Crònica: Pau Córdoba.

Assistents:  Joan Ferrús, Pepa Paris, Juan Vanaclocha, Alicia Girona, Pau Córdoba, Lolin Borras, Julia Llinares, Leonor Llinares, Vicent Galiana, Francesc Buigues, Pepa i Diana Buigues, Cristina , Pilar Fuset, Pepa Ferrús,  Paco Senón, (16)

Tal i com estava acordat, tots els assistents acudiren a l’hora prevista, les 9’00 hores del matí a la Plaça Major de Sollana, d’on eixirem amb puntualitat britànica, doncs si volíem tindre temps per pegar un mosset, abans hi havia que complir l’horari bé. Feia un dia assolellat, la qual cosa presagiava que anàvem a gaudir d’un matí calorós i primaveral.

 Com teníem previst, cap a les 9.30 hores del matí varem arribar al punt d’encontre (la cafeteria que està enfront el Mercat de Cullera per prendre un café o fer un esmorçaret abans de començar la jornada que presagiava seria calorosa.  La primera etapa en la visita del Patrimoni Històric de Cullera va ser el Refugi que es va construir a la Guerra Civil, precisament al costat d’on estaven prenent els cafes i on ens esperaven Lorena (la gestora del Patrimoni de Cullera) i el guia que ens explicaria el refugi.  Aquest subterrani, està situat justament baix de l’antic mercat de Cullera i està format per dos galeries subterrànies excavades en la roca de la muntanya que varen forrar amb una fàbrica de retjoles per a que poguera servir com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola. La peculiaritat que presenten es que aquestes dues galeries estan inacabades, ja que l’inici de la seua construcció –1938-, va impedir que es pogueren finalitzar abans d’acabar la guerra.  El guia ens va explicar que les galeries varen ser restaurades al 2010 i dotades d’un projecte museístic que, mitjançant uns panels, un audiovisual i un simulacre de bombardeig, proposa un recorregut per tot allò que va significar la Guerra Civil, com es va organitzar la resistència passiva i com funcionava un refugi antiaeri.

Acabada la visita i despedint al guia, varem començar l’apujada al castell, on precisament després de la primera revolta estava la segona etapa de la visita, LA TORRE DE LA REINA MORA, on ens esperava Lorena, per ensenyar-nos la construcció i explicar-nos el recinte emmurallat del castell.  Es tracta d’una torre vigia-porta d’entrada, que originalment, donava accés al segon recinte emmurallat o “albacara” del Castell de Cullera. Se situava just damunt de la medina islàmica i la seua funció era la de protegir a la població i el ramat dels atacs enemics.  Va ser construïda a finals del segle XII o principis del XIII, durant la denominació almohade. Té una forma cúbica i es distribueix entre planta baixa, primer pis i terrassa amb merlets. Lorena ens va explicar que durant l’any 1632 va sofrir una gran transformació que la va convertir en ermita sota l’advocació de Santa Ana i que d’aquell moment queden encara el cor, l’escaleta de caragol i un retaule que està dedicat a Santa Ana compost per cinc llenços d’estic barroc (que actualment estan situats per separat a l’Ajuntament de Cullera) i que el primer pis es va convertir en vivenda de l’ermità.  La torre ha sigut prou restaurada i conté a més una proposta museística que permet al visitant conèixer l’evolució constructiva tant de la pròpia torre com de les defenses del castell i la seua posterior transformació en ermita.  Una visita que ens va sorprendre a tots, ja que no enteníem com en un lloc tan xicotet, podien hi haure tantes coses!!!.

Finalitzada la visita cap a les 11.30 hores del matí, la caloreta començava a fer acte de presència i fins que no acabàrem la visita ja no ens va deixar d’acompanyar . La pujada al castell, va ser emocionant i tranquil·la, tant que ens va permetre poder llegir i fixar-nos en els textos escrits en cada una de les revoltes del Calvari. Pareix una pujada senzilla, però a meitat de camí de pujada, alguns es varen adonar que, de senzilla no te res, i menys si fa caloreta, tan es així, que el tema de conversa durant la pujada va ser,.... com dimonis s’ho fan les falleres per a participar en la baixada de la Mare de Déu, que es fa tots els anys el dissabte després de Pasqua!!, per les sabates de tacó... que a la mínima et fas un giró de peu !!

Una vegada arribats tots dalt i després d’un xicotet descans, ens esperava el guía del Castell per començar la visita, una visita un poc multitudinària , ja que com havíem canviat l’ordre del recorregut, no tinguérem altre remei que fer la nostra visita conjuntament amb altre grup de persones majors. El Castell, és una construcció d’època Califal (s. X), que va ser erigida per al control i defensa del territori, especialment de la zona litoral i la desembocadura del Xúquer. Va passar a mans cristianes al segle XIII i durant la Guerra dels Dos Pedros, va ser assaltat per les tropes castellanes i, posteriorment, recuperat per les aragoneses. Va pertànyer a diferents senyors feudals fins l’any 1402, any en el que el Rei Marti I l’Humà el va incorporar de nou al Real Patrimoni, al qual va pertànyer fins l’any 1707. Al segle XIX, amb motiu de la Guerra del Francés i de les guerres carlistes , es varen efectuar les principals obres de fortificació que admirem avui.  En definitiva, va ser una visita emocionant, encara que una mica pesada, ja que tanta gent i tan major, impedia que poguérem gaudir amb normalitat de les explicacions donades pel guia.

Acabada la visita, varem emprendre el camí de tornada al poble per les revoltes del Calvari, per a dirigir-nos on estaven els nostres cotxes per anar a visitar la Torre del Marenyet, última etapa de la nostra visita al Patrimoni de Cullera.  Quan arribàrem, a la porta ens esperava Lorena, per ensenyar-nos la torre i fer les explicacions pertinents. Lorena ens va explicar que aquesta es una torre vigia que, originàriament, estava junt a la desembocadura del riu Xúquer. Es va construir allí, precisament per defensar la costa i la Vil·la de Cullera dels atacs dels pirates berberiscos que al segle XVI atacaven les costes mediterrànies.  Va ser construïda el 1577 per l’enginyer Gian Battista Antonelli i sota el mandat del Rei Felip II. La seua forma es troncocònica i es distribueix entre plata baixa, dos pisos i terrassa amatacanada. Damun de la porta s’ubica la làpida fundacional amb una inscripció. El més interessant de la visita es la seua proposta museística que permet els visitants apropar-se a aquest període històric convuls mitjançant un audiovisual projectat directament sobre la paret de pedra, maquetes, mapes i panells..

Cap a les 14 hores, donàrem per conclosa la visita al patrimoni de Cullera, després de la qual, cadascú va tornar a dinar a casa, llevat d’un grup que optàrem per anar a dinar al passeig de Cullera i gaudir d’aquest dia meravellós d’estiu que la tardor ens va oferir.

El Benicadell, atalaia de la Vall d'Albaida

Excursió nº 103.  

Dissabte 17 de novembre de 2012.

Hora concentració 7:50 h. Eixida 8:00 h

Plaça Major. Sollana

Organitza: Juan Vanaclocha i Joan Ferrús

Grau de dificultat: mitjana alta, amb bona preparació física.

PROGRAMA: Eixida a les 8:00 h. Direcció Gandia, i després per la CV-60 direcció l’Olleria fins l’eixida a RAFOL DE SALEM. D’ací seguirem direcció Beniatjar i, per una pista forestal, arribarem a la Casa Forestal de les Planisses on deixarem els cotxes. Uns 380 m. de desnivell. DURADA DE LA RUTA: unes 4 h (entre esmorzar i tot). Visitarem també la nevera on esmorzarem i arribarem al cim (1.104 m d’altitud). No és una ruta llarga però si que presenta alguns trams molt empinats. DINAR: CA LES SENYORETES a Otos.

Extracte de: EL BENICADELL DES DE RAFOL DE SALEM. (Per Oscar Martí www.auntirdepedra.com ) Quan parlem del Benicadell a tots ens ve al cap el seu elegant i característic cim, la Penya, una afilada i crestuda mola calcària de 1.104 metres d'alçada amb una silueta identificable des de molt lluny, que ha il·lustrat desenes de llibres, símbol del senderisme valencià. Nosaltres iniciarem l’ascens directament des de la casa de les Planisses, accessible amb vehicles. EL BENICADELL és un fabulós anticlinal cretaci (un plec de l’escorça terrestre d’època posterior al juràssic) d'abruptes vessants, el punt central d'un sistema muntanyenc que s'inicia, a l'oest, a les serres de la Solana i d'Agullent, continuant per l'est cap a la mar per les serres de la Cuta i d'Ador. Serveix de frontera natural entre les comarques de la Vall d’Albaida al nord i el Comtat al sud, constituint per tant el límit entre les províncies de València i Alacant.

Els seus 25 quilòmetres de llargària, els més de mil metres d'alçada i l'orientació pròpia del sistema bètic, és a dir de ponent a llevant, han determinat una clara diferenciació climàtica entre la vessant d'ombria, un espai humit, fred i exuberant on destaca la presència de denses pinedes i abundants fonts, en contrast amb la solana, rocosa, seca i desforestada, però no per això menys espectacular. De fet, la serra del Benicadell va ser declarada Paisatge Protegit pel Consell de la Generalitat Valenciana en dues fases, primer la solana, i després l'ombria. L'ombria del Benicadell disposa de diferents sendes i pistes de muntanya amb origen en Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar, Carrícola o Atzaneta d’Albaida que ens permeten recórrer la serra i ascendir al cim amb prou comoditat, molt allunyat d'aquella primera ascensió que realitzara el botànic Cavanilles a finals del segle XVIII:

"Per a examinar la muntanya i pujar el seu empinat cim vaig escollir el dia 8 d'agost, quant ni havia núvols, ni aquelles boires que amb freqüència l'envolten, i inutilitzen el viatge... Per pujar amb menys risc cal valer-se dels pràctics de Salem, acostumats a enfilar com cabres per aquells cingles, però convé demanar-los que no vagen per dreceres, on hi ha passos molt difícils i perillosos, com vaig experimentar en la meua excursió... Dues hores vaig emprar a arribar al més alt, pujant quasi sempre per pujades i graons...".

La nostra ruta es podria fer en dos trams: PRIMER TRAM des de Ràfol de Salem fins la casa forestal de les Planisses (senzilla i bonica) i el SEGON TRAM de les Planisses fins el cim del Benicadell passant per la nevera, és una miqueta més exigent i compta amb un tram final que requereix una menuda trepadeta, molt senzilla, però no apta per a gent que pateix vertigen.

La nostra proposta però, és anar amb el cotxe des de RAFOL DE SALEM fins les PLANISSES, deixar els cotxes i començar l’ascens des d’ací, intentant atacar el cim però ja des de 715 metres d'alçada! en eixe cas, caldrà que des del Ràfol ens dirigim cap a Beniatjar per la CV-615, i a un quilòmetre d'aquesta última girar a l'esquerra, abans d'arribar a un pont, per una pista forestal de ferm difícil i irregular, sempre ascendent que ens durà fins la  CASA FORESTAL DE LES PLANISSES o casa del Guarda (715 m), antiga casa de vigilància forestal al voltant de la qual s'han instal·lat taules de fusta. Uns metres abans d'arribar es troba l'encreuament de les Fontetes, per on arribaríem seguint la ruta del Benicadell per Beniatjar. La casa del Guarda és un antic edifici tradicional amb pati central i dependències al voltant d'aquest, que encara funciona als mesos d'estiu com a important punt de vigilància i d'observació meteorològica. Antigament també realitzava diferents tasques de repoblament. Gaudirem de les magnífiques vistes que hi ha des dels voltants de la casa forestal, utilitzada durant gran part de l'any com a punt de vigilància forestal.

  

Des de la casa forestal iniciarem l’ascens per la pista, passant per una barrera que impedeix el pas dels vehicles, trobant-nos davant de la imponent mola cap a la qual ens dirigim. En uns 15 minuts arribarem a l'inici d'una senda a l’esquerra, senyalitzada com PRV-213.3, que ens diu: ALT DEL BENICADELL: 1h 5’, NEVERA 55’. Una senda molt empinada que en ràpid i vertiginós ziga-zaga ascendeix per l'ombria i que caldrà seguir.

Arribarem a la bifurcació (973 m) del cim del Benicadell amb la senda d'Atzeneta d'Albaida i de la nevera del Benicadell, que temporalment resseguirem per la dreta. A l'Alt de la nevera, seguint la mateixa cresta de la serra, es troba la monumental NEVERA DEL BENICADELL, una de les més visitades i conegudes del territori valencià. Es tracta d'una construcció de planta circular amb 13 m de diàmetre exterior, construïda amb maçoneria i morter de calç. El mur perimetral, d’uns 2 m d’alçada i un gruix d’uns 1.3 m, presenta quatre portes d’arc de mig punt orientades als punts cardinals. El pou, de 10.2 m de diàmetre i 7.9 m de profunditat des del nivell del sòl, compta amb una capacitat estimada de 640 m3 i es troba enlluït per la part superior amb morter de calç, però molt envaït per la vegetació. La coberta, envoltada d’hedra, és una falsa volta sense arcs de sustentació de 5.5 m d’alçada, amb naixement just a l’altura de les portes després d’un menut escaló. Presenta una obertura zenital, molt deteriorada i amb un diàmetre de 3 m. Subministrava gel a les poblacions de la Costera i la Ribera, i sembla que fa ser utilitzada fins a les primeres dècades del segle XX. La nevera formava part d'una xarxa de neveres ubicades entre Beniatjar i Atzeneta d'Albaida, que ens demostren la gran importància que el comerç de gel va tindre a la comarca entre els segles XVII i XIX. Ací esmorzarem.

Des de la nevera tornarem els nostres passos en direcció al CIM DEL BENICADELL, ben visible des d'aquest punt. Poc abans d'arribar a la cresta final del cim del Benicadell ens trobarem a un menut replà, on hi ha una figuera i un antic pou, encara amb aigua, restaurat i tancat per a evitar caigudes. Es tracta d'un dels elements arquitectònics més rellevants del paratge, molt emblemàtic per figurar ja al segle XVIII a les Observacions del botànic Cavanilles: "on concorren les aigües de pluja i neu foses; té uns 20 pams de profunditat i l'aigua dispara llavors de la seua boca a 14 pams". Potser aquest siga el punt de destí per a alguns, ja que el que ens queda per arribar al vèrtex geodèsic és per a valents, atrevits i sense vertigen.

Finalitzada la senda, ens toca afrontar el TRAM FINAL, estret, empinat i rocallós, amb l'ajuda d'una menuda trepada i amb un cert grau de dificultat, només apte per a atrevits,  on caldrà que utilitzem les mans, pel que podria resultar poc aconsellable per a gent amb vertigen. Uns pocs metres i arribarem al vèrtex geodèsic. Les vistes sobre el cim són simplement espectaculars: el Montcabrer, les antenes que ens assenyalen Aitana, el pantà de Beniarrés, el Montgó, la Safor i el Montdúver.  Ací cal recrear-nos per un moment i gaudir de les vistes.

En cas de, cosa bastant habitual, trobar-nos envoltats de núvols al cim, no podrem gaudir de les vistes, el que ens obligarà gustosament a tornar en una altra ocasió. Perquè si una cosa és ben segura, és que el Benicadell mai cansa, i disposem d'infinitat de punts per on iniciar l'ascensió: Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar, Bèlgida, Atzeneta... Per a tornar, baixarem per la mateixa senda fins assolir la pista forestal,que ens durà a la CASA DE LES PLANISSES.

Si ens sobra temps i és del gust dels assistents, podem baixar des de la casa forestal per un sender a LES FONTETES (661 m.) a uns pocs minuts (6’), és un àrea recreativa on, a l'ombra de frondosos arbres, podrem poar aigua a les dues fonts que hi ha, una que brolla generosament i on figura la data 1916, i una altra, ja fora de la zona de taules, que compta amb una basseta.

Per dinar emparaularem un menú a la popular CA LES SENYORETES d’Otos, on ja anàrem quan visitàrem Carrícola (un poble fet museu) i Otos (el poble dels rellotges de Sol). Menú: 12€: tres entrants, un plat principal (arròs al forn o arròs de muntanya), postres i cafè o infusions. (Beguda a banda).

Cal dur: calçat adequat, roba adequada per si fa vent dalt, esmorzar i picadeta per compartir, i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants. Interessants en participar en l’eixida poseu-vos en contacte amb Joan Ferrús per  saber quants en serem i per reservar per al dinar.

Per a més informació, perfil, estadístiques, google earth, etc,, podeu clicar: http://www.auntirdepedra.com/2011/06/el-benicadell-pel-rafol-de-salem-prv.html

Robinson Crusoe i Sollana

El mes passat aparegué al diari digital riberaexpress.es el comte amb el nom que encapçala aquesta entrada del escriptor Enric Ramiro.
Podeu llegir-lo directament en aquest enllaç:
 http://www.riberaexpress.es/2012/09/29/un-conte-per-a-pensar-robinson-crusoe-i-sollana/
O també podeu llegir-lo al Quadernet de Literatura i escrits número 2 (2011). Al mateix temps, trobareu una resenya biogràfica de l'escriptor i investigador Enric Ramiro.
Entra a la secció biblioteca del Col.lectiu i busca el quadernet, o be clica al següent enllaç:
http://es.scribd.com/doc/65698739/Quadernet-de-literatura-i-escrits-num-2

Esperem que siga del vostre interès.

Adequació del nou Ullal

Si ja fa mesos comunicarem que per motiu d'unes obres que s'estaven realitzan en el condicionament del Barranc del Tramusser va aflorar un nou ullal; ara, segons ens informa el nostre company Llorenç l'han adequat en certa mesura.

El nostre company va visitar el lloc i ens comenta que s'han plantat diferents  especies arbories pels dos camins del voltant. Tanmateix s'ha construit un pont de fusta que creua el canal de connexió de les dues basses i aixi com un cami fet amb les bigues  de fusta. Aixi, aquest lloc en questió d'uns mesos ha adquirit una bellesa singular conformant-se com un espai de gaudiment per als sollaners.

Aixi, que des d'aquesta pàgina felicitem a l'autoritat responsable d'aquesta actuació i que continue aixi treballant pel nostre medi ambient.

Penjem algunes fotos facilitades pel nostre company Llorenç:

XV Assemblea d'Història de la Ribera

2ª CONVOCATÒRIA: XV Assemblea d’Història de la Ribera que se celebrarà a Benimodo del 9 a l’11 de novembre de 2012.

 

Amigues i amics de l’Ullal,

Enguany se celebra novament  l’Assemblea d’Història de la Ribera, en aquesta ocasió a Benimodo del 9 a l’11 de novembre. El tema monogràfic és “LA MÚSICA A LA RIBERA DEL XÚQUER. Recordeu que els estudiosos locals podeu participar tant en l’apartat monogràfic com en l’apartat Miscel·lani.

Els interessats en participar en l’ASSEMBLEA han de pagar les següents quotes d’inscripció: 60 € (quota normal amb dinar), 40€ (quota normal sense dinar)

Com ja hem fet altres anys, i per tal d’estimular la participació de sollaners en actes culturals de la Ribera el Col.lectiu assumira una part.. 

Els interessats en participar que es posen en contacte amb JOAN FERRÚS  ja que s’ha de fer efectiva la inscripció per transferència bancària, o ho poden gestionar ells mateix.

Per a qualsevol aclariment podeu contactar amb l’organització a través de l’adreça electrònica:

xv.assemblea.historia.ribera@gmailcom

o al blog:

xvassembleahistoriaribera.wordpress.com  

Cordialment

Gala literària Premis Ciutat d'Alzira

Divendres 9 de novembre 2012

Sala Rex Natura, Alzira 21 h.

Preu:  Si ets membre del Col.lectiu Ullal ..... més xollo encara!!!!!!!

Benvolgut amic / Benvolguda amiga, 

Enguany se celebra novament  la GALA LITERÀRIA DELS PREMIS CIUTAT D’ALZIRA. Es tracta d’un certamen plenament consolidat que té un lloc entre els més prestigiosos del nostre àmbit lingüístic. És per això que des del COL·LECTIU ULLAL, volem animar-vos a assistir al sopar de lliurament que tindrà lloc el divendres 9 de novembre, a les nou de la nit,  perquè pensem que l’Associació Cultural COL·LECTIU ULLAL, ha d’estar present en aquest esdeveniment cultural de la Ribera.

La gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira és un esdeveniment d’una gran rellevància que any rere any aplega una representació notable d’escriptors, artistes, polítics... El sopar se celebrarà a la prestigiosa sala Rex Natura.

Els interessats en assistir poseu-vos en contacte amb Joan Ferrús  el més prompte possible. 

Animeu-vos a viure aquesta emocionant vetlada literària cultural i gastronòmica d’àmbit cultural.

SOPAR DELS PREMIS: CÒCTEL: Daiquiri de cítrics, refrescos, aigua mineral i espumós rosat. Croquetes d’ibèric, croquetes d’espinacs i caramels de formatge APERITIU INDIVUAL: Bou de mar gratinat. APERITIUS COL·LECTIUS: Brioix de llom amb formatge i banda vegetal cruixent. Esgarrat de verdures de temporada amb salmó i ous remenats. SOPAR: Rellomello farcit amb creïlles de pobre. POSTRES: Copa de tiramisú, café i licors. BEGUDA: Aigua mineral, cervesa i refrescos, vi de la terra i sorbet de llima.

A tots els que pregunten per mi

Recomanen des d'aquesta pàgina un llibret que ha escrit el nostre company de col.lectiu  J. Llorenç Benaches. 

Es tracta d'una aproximació biogràfica d'un sollaner desaparegut al Front de Terol durant la guerra civil espanyola.

L'ha prologat també el nostre company de col.lectiu  Pau Cordoba.

Estimat amic Alejandro:

Feia dies que volia escriure't, i al final m'he decidit a contestar-te, per dir-te, que he llegit les teues cartes. Si, ja sé que han passat 74 anys des de la teua mort, però no en preocupa gens, els teus escrits són intemporals, i per desgracia, tornaran a ser actuals, doncs la batalla de la justícia contra l'opressió no acaba mai, ja que aquesta sempre aprofita els moments de debilitat i l'incultura dels homes i dones per tornar a expandir-se. Per això Alejandro, et dic, que el teu missatge m'ha arribat, molts anys després, però m'ha arribat, més val tard que mai. Recorde que a l'entrada del Camp de Concentració d'Auschwitz, posava la llegenda "El treball vos farà lliures", però no es cert, veritat Alejandro, doncs, com tu saps i ens dius, sols la Cultura i l'Educació fan a les persones lliures de qualsevol opressió.

Pau Córdoba

Edita: Ascensión Martinez.

Imprimeix: Novagrafic

El podras trobar a la Biblioteca de Sollana.

Si estas interessat en tenir un exemplar possat en contacte amb nosaltres mitjançant aquest blog i li farem arribar a l'autor les vostres peticions.

3ª FESTA ESTELLES i PRESENTACIÓ DEL QUADERNET DE LITERATURA I ESCRITS Nº 3

Divendres 28 de setembre de 2012  --Crònica: Blas Fuentes Benito

ASSISTENTS: Juanvi i Àngels, Toni i Antonia Paredes, Blas Fuentes i amic de Sueca, Antonia Chulvi, Tolet, Alícia Girona, Pepa París, Gauden i Maria, Rosa Ribes, Leo Llinares i Paco Senón, germana Pau i marit, Rafa i Rosa, Santi i Mª José, Pepa i Inma Ferrús, Joan i Macarena, mare de Pau, Cristina, Pau, Cloti, Toni Segarra,Vicent i Júlia, Artur Duart. (33) + (12) = (45)

VIOLINISTA: Jordi Perales - LECTORS: Ferran Guillem i Alba Martínez, Alba Añó, Maria Benavent, Josep Ferrús, Lara Chulvi, Maria Ferrús, Toni Ferrando, Sara Perales, Judit Llàcer, Natàlia Sanchis. (12)

El divendres 28 de setembre del 2012, un dia que serà recordat també per l’oratge que hi va haver, una vesprada-nit, d’aquelles de tardor que no es recordaven, amb una pluja fortíssima i un vent semblant, es va celebrar per part del Col·lectiu Ullal la segona edició de la Festa Estellés a Sollana. A les 21.30 hores, tot i les inclemències meteorològiques, ja amb tot preparat, va començar a arribar-hi la gent convidada a l’acte. L’assistència en esta ocasió va ser superior a la de l’any anterior, amb la presència d’uns trenta adults i uns deu xiquets; tanmateix, la quantitat de socis que haurien assistit a este acte hauria estat encara superior si la forta pluja i els carrers plens d’aigua els ho haguera permés.

Finalment, a l’hora de sopar vam poder començar, amb les taules plenes de beguda, olives, papes, cacaus i moltes més coses de picadeta. Aleshores, els socis començàrem a alçar-se a les taules que hi havia preparades i que estaven plenes dels menjars que tothom havia dut, i cadascú procedia a agafar-se’n un poc de cada plat per a tastar els bons menjars que ja abellien ser tastats només amb la vista i l’olfacte. Truites, coques, esgarraet, i un llarg etcètera de plats casolans, fets amb les mans de les persones que allí estaven, i que resultaven el doble saborosos.

Una vegada acabat amb el sopar, va arribar l’hora de fer-se el cafenet (o la infusió) acompanyada del dolcet que hi havia, també molt variat. A continuació, va prendre el torn de paraula el nostre president Joan Ferrús, que va donar-nos la benvinguda a tots els assistents per haver-s’hi enfrontat al mal oratge i, tot seguit, va agrair-li la participació a tot el món que havia col·laborat en l’organització de la Segona Festa Estellés. També es va presentar el tercer Quadernet de literatura, titulat Sobre poetes i poemes, i es va descriure el seu contingut, amb la introducció, el resum de la Festa Estellés del 2011, i l’article escrit per un acadèmic de la AVL al voltant de la figura de El Mestre de Les Llometes.

La següent intervenció va ser a càrrec de Blas Fuentes, que va procedir a llegir la seua introducció d’este tercer quadernet, un text on es relaciona el poeta Estellés amb la figura del poeta mestre Francesc Manuel Llorens, les seues coincidències, les seues ensenyances... tot això, en relació també als fets socials de lluita que es van produir justament en eixos dies. Just després, Joan Ferrús ens va presentar a Jordi Perales, un jove virtuós del violí de Sollana, que ens va tocar dos peces musicals (Vocalise de Rachmaninov i CZ Ardas) amb una qualitat admirable que va fer esclatar tots els assistents en rabiosos aplaudiments.

Acte seguit, Joan Ferrús ens va presentar les lectures que anaven a llegir-se enguany, la novetat en esta ocasió és que anaven a ser llegides per xiquets i xiquetes, ja que els joves també tenen veu, tot i que últimament no se’ls escolta massa. Els poemes escollits estaven extrets del llibre La vida contada a un nen del veïnat, i quina va ser la sorpresa que ja després van ser-ne sortejats dos exemplars entre els presents, un per als xiquets, i altre per als adults. En primer terme van llegir-ne la introducció del recull de poemes els xiquets Alba Martínez i Ferran Guillem, per a tot seguit recitar-ne un poema cadascú els xiquets i xiquetes: Alba Añó, Maria Benavent, Josep Ferrús, Lara Chulvi, Maria Ferrús, Toni Ferrando, Sara Perales, Judit Llácer i Natàlia Sanchis.

Una vegada acabades totes les lectures individuals, a l’igual que l’any passat, i com a homenatge a Estellés, continuàrem amb la bonica tradició de fer una lectura comuna per part de tots els assistents del poema Assumiràs la veu d’un poble, tot i que enguany eixa lectura va estar acompanyada per la melodia del violí de Jordi Perales, amb la cançó Medithation de Thais, i tot seguit es va concloure l’acte amb els agraïments a tots els presents, just després d’escoltar La vida es bella, interpretada a petició dels socis. Així, tots vam eixir al carrer, amb un aire humit i viu, i una lluna brillant al cel que ens va acompanyar fins a casa.

CRONICA DEL SOPAR D’ESTIU I 14é ANIVERSARI DEL COL.LECTIU ULLAL

Bar Rivoli, divendres  27 de juliol de 2012

Per Llorenç Benaches

I  DESPRES DE LA TEMPESTA  A LA LLUNA DE SOLLANA

Aquest divendres de juliol tingué lloc al bar Rivoli el sopar d’estiu i a la mateixa vegada la celebració del 14é aniversari del nostre Col·lectiu. Feia poques hores que havia arribat al poble i havia quedat per anar-hi amb el meu amic Alvaro Santos que venia de Catarroja. Mentre esperava enraonava amb les meues veïnes Rosa, Angelita i Isabel. Al cap d’una estona una veïna en va mostrar el llibret de festes que havien repartit els festers d’enguany.  Tot va esser una sorpresa ja que no esperava que els repartiren amb tanta antelació; ho esperava per a la vespra del patró. Així que, amb el llibret amb la ma en vaig asseure per tal de fullejar-lo, i en va agradar  com gairebé tot el que es publica fent referència a la nostra localitat. .

El meu amic Alvaro arribava  a les 8:30 a casa de mon pare, i seria la primera vegada que assistiria a un acte d’aquest tipus. Feia temps que anava al darrere d’ell per a que ingressara al col·lectiu i finalment pensi que després d’aquesta nit la probabilitat segur que augmentaria. A casa enraonaren una estona ja que feia temps que no ens veiem i després de que passara aquella tronada d’estiu decidirem fer camí cap el Rivoli. 

Al arribar a la plaça ens adonarem que després de la pluja soparíem a l’interior del bar. A la plaça, asseguda en una taula vaig trobar a la nostra companya Anna Espasa  i ens posarem a enraonar ja que feia temps que no ens veiem; al cap d’una estona vaig recollir el llibre de festes que m’havien guardat.

Després de la conversa entrarem al bar per sopar. Al arribar a taula no vaig poder seure al costat d’Alvaro ja que no vaig trobar dos cadires lliures. Així que, el vaig deixar en bona companyia.

Vaig seure en companyia de Pau Córdoba, Clotilde Valerio, Joan Ribera i Joan Ferrús i començarem a enraonar. Al poc de temps ens serviren el sopar que va consistir en una picadeta en la que hi havia formatge fregit amb melmelada de fruita, patates braves i amanides. Després de picar i beure i al mateix temps enraonar sobre temàtica diversa ens serviren els entrepans xicotes que cal dir que estaven molt bons.

La temàtica tertuliana fou diversa: parlarem de la cultura en Sollana, del Col·lectiu i especialment d’un tema que estava en boca de tothom i que ens afectava bastant com a ciutadans de peu: la crisi a Espanya. Aquest tema, sense adonar-nos apareixia espontàniament entre les converses a causa de que estigues tan arrelat en el nostre subconscient. En acabar de sopar ens serviren un plat de pastes i els cafès .

Les taules estaven plenes i aquest cop no podria dir quants érem. El president Joan Ferrús es va dirigir als assistents per agrair-los la seva presencia i de seguida comença a parlar, fent cinc cèntims del curs que acabava;  la valoració fou molt positiva. Al mateix temps es repartia la memòria anual del Col·lectiu que aquesta vegada fou curteta, no per les retallades, sinó perquè a l’any vinent es publicaria la III Memòria del Col·lectiu Ullal. Després ens va avançar algunes activitats que hi havia preparades pel curs vinent i posa molt d’èmfasi en la III Festa Estellés que organitzaria el col·lectiu. En acabar, els assistents el gratificarem amb una fort aplaudiment. 

La tertúlia continuava en l’ambient i la protagonista continuava essent la crisi. Recordava també unes converses d’un sopar de l’any anterior en que uns companys feien mofa de les retallades de Mas en Catalunya i que finalment tanqui amb el refrany: “Cuando veas a tu vecino las barbas cortar, pon las tuyas a remojar! Ara, en trobava allí davant d’ells i tot el que l’any passat havien defensat com a prosperitat de la comunitat s’havia  trencat com un castell de naips. En fi, la crisi econòmica espanyola a banda d’econòmica te també una part d’existencial que afecta a tothom. 

En acabar el sopar, els que teníem més ganes de xerrar ens dirigirem al pub Ritme per tal de donar continuïtat a la tertúlia  i així parlar sobre algunes qüestions locals sollaneres i també nacionals.  Assegudets a la taula estaven Sisco, Pau, Cloti, Alvaro, Joan Borja i Joan Ferrús. Entre d’altres temes es parla d’història, dels diferents escrits apareguts al BIM i al llibret de Festes i també de l’entrevista sobre historia apareguda al diari Levante feia pocs dies. I com havia passat al sopar, el tema de la crisi econòmica torna a ser el protagonista. Es parla d’economia política  i de política econòmica, i sobretot escoltaven amb atenció la dissertació que feia el nostre company Borja, com a entès en matèria econòmica. Després d’una bona estona de tertúlia es va fer hora d’anar-se’n, però en vaig quedar amb una frase que va dir un company: “Qui te la informació té el poder”.

.

Quadernets de literatura i escrits número 3

Estimats socis i lectors

Ja teniu a la vostra disposició en la Biblioteca del Col.lectiu Ullal el número 3 de la col.lecció Quadernets de literatura i escrits.  En aquest número podreu gaudir de:  Cronica de la festa Estellés a Sollana 2011 per Joan Ferrús  i El mestre de les Llometes, amb motiu del centenari del seu naixement 1912-2012 per Alfons Vila Moreno.  Tot aço prologat pel nostre company Blas Fuentes.

Podeu  accedir al llibret anant a la Biblioteca ubicada en les pàgines d'interès o be cliclar el següent enllaç:
http://es.scribd.com/doc/108904965/Quadernets-de-literatura-i-escrits-numero-3

Esperem que siga del vostré interes.
Llorenç   Ben

Excursió Cultural: Cullera, patrimoni històric

Eixida nº  102 

Dissabte 6 d’octubre de 2012.

Guia : tècnic Ajuntament de Cullera.   Organitza :  Pau Córdoba

RECORREGUT PEL PATRIMONI HISTÒRIC DE CULLERA

REFUGI DE LA GUERRA CIVIL, TORRE DE LA REINA MORA, CASTELL MEDIEVAL I TORRE DEL MARENYET.

9.00 H. Eixida de la Plaça Major de Sollana cap al Mercat de Cullera, on aparcarem els cotxes i esmorzarem als bars pròxims al Mercat. Arribada cap a les 9.20.

10.00 H.  Refugi de la Guerra Civil situat al Mercat de Cullera, allí ens esperarà el Guia per mostrar-nos el refugi i fer-nos l'explicació. També hi ha un audiovisual.

11.00 H.  Després anirem a vore la Torre de la Reina Mora, amb el mateix Guia. Està en la primera revolta, molt a prop del Mercat.

Continuarem amb la pujada al castell per la Senda del Viacrucis.

12.00 H.  Visita al Castell de Cullera. Allí ens espera Lorena (gestora del patrimoni museístic de Cullera), per ensenyar-nos el castell i fer-nos les explicacions de cada lloc. També visitarem l'Exposició  "Cullera a través de su historia: formas, tintas y papeles" fons de l’Arxiu Històric Municipal.  13.00 H.  Baixada del Castella cap el Mercat.

13.30 H.  Visita a la Torre del Marenyet. On ens espera el Guia per mostrar-nos la torre i vore l'audiovisual.

14.00 H.  Finalitza la visita a Cullera, a partir d’ací dos possibilitats: tornada a Sollana o dinar en un restaurant de la platja. 

Notes: Hem de ser un grup mínim de 10 persones, cada visita es paga però es fa càrrec el col·lectiu. Interessats poseu-vos en contacte el més prompte possible  amb PAU CÓRDOBA  o bé  per confirmar assistència i dinar o no.

III Festa Estellés

Divendres 28 de setembre de 2012

Lloc: Magatzem de Juanvi Ferrús C/Carcaixent nº 30, Sollana

SOPAR POPULAR MEDITERRANI:

9’30 h. arribada al local, aportacions de gastronomia mediterrània per part dels assistents.  // 10 h. sopar popular: picadeta del que han dut els participants // 11 h. Presentació del llibret QUADERNETS DE LITERATURA I ESCRITS nº 3 i RESSOPÓ POÈTIC: música i versos (un combinat de peces musicals amb lectures de poemes d’Estellés).

MÚSICA: Peces musicals de la mà del jove virtuós violinsta sollaner Jordi Perales.

LECTURA DE POEMES: Per xiquetes, xiquets i joves de Sollana.

L’any passat celebràrem per primera vegada a Sollana la II FESTA ESTELLÉS amb una resposta considerable per part dels membres i simpatitzants de l’Ullal, tant pel que fa a les aportacions gastronòmiques com a la participació en les lectures de poemes. Enguany us presentem una nova proposta. Però, què és això de la FESTA ESTELLÉS?.

Com molts ja sabeu, l’any 2011, l’escriptor d’Alginet i amic del Col·lectiu JOSEP LOZANO, va estendre la proposta de dedicar un dia festiu, gastronòmic i cultural a la figura del poeta valencià VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. La idea, la va prendre dels escocesos, qui al voltant del 25 de gener, es reuneixen cada any per celebrar el naixement del poeta escocès ROBERT BURNS a través d’un sopar popular que exhala tradició, folklore i orgull amb una barreja de degustació gastronòmica, lectura de poemes i balls i cançons populars.

I Lozano va triar la figura del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, pel caràcter popular de la seua poesia. La FESTA ESTELLÉS, copiarà el ritual escocés i fixarà tres elements indispensables: la gastronomia, la música i la poesia.

La nostra proposta és la següent:

1. Cadascú portarà un o uns plats de casa típics i també alguna beguda valenciana per gaudir i compartir tal i com feia Estellés amb els seus versos. El col·lectiu s’encarregarà de la beguda base: cervesa i aigua, pa, gots i plats de plàstic, servilletes i taules i algunes cadires.

2. SUGGERIMENTS del que podeu dur (açò només són alguns suggeriments per si no sabeu què dur, però podeu portar el que volgueu):

Picadetes i Plats més consistents: olives i pimentons en salmorra, fabetes coentetes, formatge i pernil, esgarradets, mandonguilles d’abadejo, “pepitos”, truites de qualsevol forma: de creïlla, de creïlla i ceba, de verdures, de xampinyons, etc, coques de verdura o d’altres (es poden comprar també en algun forn), panaetes de brossa, de peix o d’altres, amanides de qualsevol forma, algun plat casolà típic valencià com all i pebre, algun suquet, etc, etc, etc.  Per beure: Vi valencià blanc o negre. Per a postres: cacau, tramussos, meló d’alger, de tot l’any, dolços cassolans, carabassa torrada, etc... Per al café: Podeu dur café en un termo (i sucre i culleretes), Mistela valenciana, Herbero, licoret, .....

PER FACILITAR L’ORGANITZACIÓ, podeu dur algunes cadires plegables, per si no en tenim prou, i si voleu també poder dur al cabasset els vostres plats, coberts, torcamans, servilletes, etc, etc.

3. Quan arribem al local, deixarem tot el que hem dut sobre una taula i a les 22 h. començarem a sopar, servint-nos, com si fora un buffet llibre, del que més ens agrade de tot el que hi haja.

4. Acabats de sopar i després d’unes paraules que explicaran el sentit de la festa, es procedirà a l’audició d’algunes peces musicals del jove violinista Jordi Perales, seguides de lectures de poemes  per part de diversos xiquetes, xiquets i joves de Sollana. Acabarem amb la lectura conjunta del popular poema estellesià ASSUMIRÀS LA VEU D’UN POBLE amb el fons musical del violí.

Que no t’ho conten!!!!

Si voleu acudir i participar de la festa poseu-vos en contacte amb:

BLAS FUENTES BENITO 

JUANVI FERRÚS ZARAGOZÀ 

JOAN FERRÚS VANACLOCHA  

La festa no està pensada únicament per als membres de l’Ullal, així que podeu fer partícips a aquells amics, coneguts o familiars que tinguen ganes de passar una vetllada gastronòmica i cultural amb nosaltres. Heu de dir quantes persones sou, i també si voleu, podeu dur un poema valencià (d’Estellés o altre poeta valencià) per llegir-lo allí. També podeu dir el que portareu per sopar si ja ho sabeu. Ànim en aquesta 2ª Festa Estellés a Sollana, una activitat nova i diferent i amb un regust especial, si l’any passat va eixir bé, que es repetisca també enguany. 

Qui era Don Miguel Lopez Marco?

Aci teniu un enllaç a la pàgina del CEIP de Sollana on podras llegir la biogràfia d'aquest insigne sollaner:

http://intercentres.edu.gva.es/intercentres/46008042/index_htm_files/Miguel%20Lopez%20Marco.pdf

Esperem que siga del vostre interès.

Intruso en Albeyteria en Sollana

Aci teniu un article que va escriure el Dr. Vicente Dualde en el BIM de Sollana (Festes Majors de 1989) i dedicat al nostre company i cronista  Juan Moleres.

Clica aquest enllaç i  llegeix-lo:
http://www5.colvet.es/aehv/pdf/Dualde%204.pdf

Esperem que siga del vostre interes.

Rutes i visites culturals en Sollana

A la pàgina web http://www.teuladi.es/   trobaras l'agenda cultural de la província de Valencia.
En referència al nostre municipi trobaras  rutes culturals a indrets naturals i  del nostre patrimoni historic-artistic.   Les rutes que podras veure son les següents:
-Un passeig per la història
-Ruta verda. Un passeig pels espais naturals
-El portet
-El filtre verd
-Casa del tancat de Sacares
-Ullal de la Font del Forner
-Casa de l'Ale
-Paratge de la Creueta i la Alcaissia
-Plaça Major
-Esglesia parroquial i orgue
-Esglesia conventual del Raval
-El pou artesia
-El mercat
-La casa consistorial

En cadascuna d'elles trobaras les dades del event, aixi com una xicoteta descripció i mapa inclos.

Visita la pagina i gaudeix dels indrets de Sollana

Memòria d'activitats número 14

Ja teniu a la vostra disposició la memòria anual d'activitats del Col.lectiu on podreu veure la tipologia d'activitats que realitza la entitat Cultural Ullal de Sollana. La trobareu digitalitzada a la nostra biblioteca o be clikeu al següent enllaç:
http://es.scribd.com/doc/105249316/Memoria-Col-lectiu-Ullal-num-14

Al mateix temps a la nostra biblioteca,   podreu gaudir de l'article aparegut al BIM 51:   El Col.lectiu Ullal presenta un nou llibre: Escrits de Vicente Garcia Castillo.

Esperem que siga del vostre interes

Adequant l'ullal del Rejolar

Si fa uns mesos comunicarem que s'habien produit solsides de terra a l'ullal del Rejolar, deixant unes illes de terra al bell mig de la bassa; ara informem que s'esta remodelant la vorera amb pedra. Despres de visitar in situ aquest bonic entorn hem pogut comprovar la pedra que s'ha posat per tal d'evitar possibles solsides.
Felicitem des d'aquesta pagina a l'autoritat responsable d'aquesta actuació.

Penjem la foto facilitada pel nostre company Llorenç Benaches

“Els despoblats moriscos a la Marina Alta”

Crònica de l’eixida 101.  Dissabte 2 de juny de 2012.

Per Francesc Montagud Senón

El dissabte 2 de juny va clarejar fresquet. Ja feia uns dies que la calor es deixava sentir però eixa nit refrescà un poc, i era d’agrair, el dia es presentava adequat per a fer una eixida d’altura per la Vall d’Ebo, la Vall d’Alcalà i la Vall de Gallinera.

Tots vam estar puntualment a la plaça, i sense espera a les 8:30 Francesc Buïgues ens organitzà per a eixir en quatre cotxes amb 16 participants cap a la Marina Alta, on a Pego ens trobaríem amb els amics d’Alaquàs i Gabriel Castells, el polifacètic mestre i guia de la Marina Alta, que de tot sap i en sap de tot.

El primer que férem pujant de Pego cap a la Vall d’Ebo, va ser contemplar des de l’altura de les primeres línies muntanyenques la franja costanera, amb la marjal de Pego i Oliva a l’esquerra i per la dreta el perfil del Montgó. El sol ja pegava de valent i s’intuïa un dia calorós que anava fent-se cada vegada més present. Més amunt les darreres estribacions del Barranc de l’Infern, la catedral del senderisme valencià i niu de l’espeleologia més arriscada, ens avançava una de les visites més inesperades i precioses que tinguérem ocasió de gaudir els 20 assistents de la mà del nostre amic Gabriel, el museu etnològic d’Ebo i la Cova del Rull.

Al museu etnològic poguérem assabentar-nos dels paratges i construccions de la vall, així com d’una mostra extensa de ferramentes i eines per al camp i la cuina a la planta baixa. Més amunt, en el primer pis, els vestits de feina, de festa i de la litúrgia als inicis del segle passat. I per dalt de tot una mostra paleogràfica de totes les troballes fetes en coves, abrics i despoblats de l’entorn.

Ja era hora d’esmorzar i més d’un es ressentia de pressions famolenques que ja no ens deixaven passejar en pau. A les onze, Gabriel ens dugué al despoblat morisc de la Cariola, a l’eixida d’Ebo i davant d’una caseta encastada en una roca i amb una porta metàl·lica al costat, on es podia llegir “La Cova del Rull”.

Entre oliveres i pins, assentats en unes taules i bancs de pedra vam disfrutar de l’esmorzar, en eixos bancals, sobre la penya de la Cariola estava un poblat, ja ibèric, després romà i, com no, finalment morisc fins a la seua expulsió al segle XVII. Les reflexions del nostre guia-mestre ens transportaven a les vivències i circumstàncies d’aquells pobladors d’estes terres: primer substrat íber que es mescla i conviu amb els romans, anys de solitud i posterior ocupació musulmana, mescla, compactació de caràcters i intercanvi de formes, maneres de ser i entendre la vida, el món i els propis déus. Qui era qui, on estava i com eren els pobladors dels despoblats moriscos. Per què els feren fóra? Quins interessos espuris hi havia al darrere?. La producció, l’aigua, la dominació, el poder, les religions,...

Ja calentets per la xafogor del mig dia i les històries d’expulsions, ens acostem a la Cova del Rull i ens disposem a fer la visita anunciada. De cop i sobte passem dels 29ºC de l’exterior als 18ºC només entrar per la porta de la cova, anem cap avall i tenint cura de les parets plenes d’estalagtites i estalagmites. El bon estar regnant, l’amplitud de la cova, la seguretat i els ben cuidats passadissos i passarel·les, van fer d’esta visita la joia de l’excursió. L’oval enclavat al bell mig de les carioles compta amb 2.000 m² de superficie i entre 20 i 25 metres d’alçada. Les formacions de calcita cristalitzada tenen una lluentor que no ens feia estranyar els noms que li han donat a algunes de les escultures geològiques naturals: “la catedral dels diamants”, “el castell de fantasia”, “la flor rara”, “el racó de les viudes”, ...

Després de la fresqueta de l’indret tornàrem a la realitat del quasi estiu que estàvem passant eixos dies. Vam visitar la Nevera de Baix en la següent Vall d’Alcalà. Nevera rehabilitada, perfectament conservada i que Gabriel va aprofitar per reproduir passatges del llibre “Collidors de neu” de Pepa Guardiola , on ens va fer palés la utilitat dels pous de neu que la guardaven fins l’estiu per baixar-la durant la nit a la costa, ja siga per a fer gelats per als rics que podien pagar-la o per a curar malalties, el que hui es coneix per crioterapia, tractament terapèutic amb baixes temperatures.

No tardàrem molt en seguir camí cap a Alcalà de la Jovada, on ben a prop del poble tinguérem el gust de visitar el despoblat de l’Atzuvieta. Indret curiós amb diverses construccions abandonades, cases, corrals, carrers, llogarets per a viure, fer l’oli i fins i tot per a produir el vi. Arribàrem, poc després, al poble i gaudírem de les fonts i les històries de Gabriel.

Amb el dia avançat i les ganes ja acomplertes, anàrem a dinar a La Vall de Gallinera, al bar “La Roca” de Benirrama. Bons àpats i millor companyia feren dels moments de descans uns instants inoblidables. Per finalitzar l’itinerari buscàrem un lloc per a comprar cireres, les quals estan en plena producció i comercialització, i trobàrem com a centre de distribució la Cooperativa d’Al Patró. Ens abastírem de les precioses perles i ens acomiadàrem del nostre amic Gabriel i de totes les companyes i companys que participaren en esta eixida, tan curiosa i millor aprofitada.

2012. Lletra de Convit a Celebrar la III Festa Estellés

2012. Lletra de Convit a Celebrar la III Festa Estellés

Alginet, 15 de juliol de 2012

Estimats amigues i amics:

L’any passat, el 2011, al llarg dels mesos de setembre i octubre, es va celebrar  la II Festa Vicent Andrés Estellés als poble i ciutats següents –espere no deixar-me’n cap- i en alguns casos hi va haver-hi doblet i tot:

Alaquàs, Albal, Alboraia, Albuixech, Alcàssser, l’Alcúdia, Alfarb, Algemesí, Alginet, Alpens, Altea, Barcelona, Barcelona, Benicarló, Benimodo, Benimodo, Benimaclet, Bétera, Borriana, Burjassaot, Campredó, Canals, Carcaixent, Castelló de la Ribera, Catarroja, Catarroja, Corbera, Dénia, Elx, Foios, Gandia, Guardamar del Segura, la Mata, Manuel, Masquefa, Massalfassar, Mislata, Munic, Ontinyent, Otos, Paiporta, Pedreguer, Picanya, Quart de Poblet, Real, Riola, Sant Joan d’Alacant, Senija, Silla, Sollana, Suera, Tavernes Blanques, Tavernes de la Valldigna, Torrent, Tivenys, Turballos, Valencià, València, Vila-Real, Xàbia, Xalò, Xàtiva i Xirivella.

Celebració que va nàixer fa dos anys amb  l’objecte de cohesionar-nos honorant un dels nostres màximsm poetes, Vicent Andrés Estellés, en un acte festiu i vindicatiu de la nostra cultura, que tan necessitada està de pautes culturals i de celebracions identitàries.

Enguany la situació política i econòmica general no és massa encoratjadora; però crec que, tot i això, si és possible,  i com un repte a les circumstàncies adverses i com a prova de la nostra voluntat de ser -ARA i també en el FUTUR- caldria que celebràrem la III Festa Estellés; perquè en  allò que solem fallar, valencians, mallorquins, balears o, simplement, gent que ens  estimem la cultura,  és en la perseverança i defensa de les nostres conviccions i actes d’afirmació.

Per tant, com diuen a Benicarló, “no res i avant”. I si podeu fer-la, féu-la, i escriviu-me diguent-m’ho.

         

Molt cordialment,

                                                                        Josep Lozano