Divendres 28 de novembre de 2008
ASSISTENTS DEL COL·LECTIU: Ramon Ibor i Rosa, Isabel Rams, Caballero, Juan Miguel Vanaclocha, Pilar Fuset, Júlia LLinares i Vicent Galiana, Amparo Gomis i Josele Sastre, Brauli Duart i Juanjo Roig, Joan Ferrús i Macarena, Joan Ramon Claver, Antonia Chulvi, Juanvi Ferrús, Gauden Fernández, Francesc Buïgues i Pepa i Ramon Juan (21).
ASSISTENTS DE SOLLANA: Alícia Hervas, Joan F. Benito, Gabriel Ridaura, Fermin Ribera i sra, membres del Bloc.
ASSITENTS D’ALTRES POBLACIONS: Membres i simpatitzants del bloc d’altres poblacions de la Ribera.
PARAULES DE BENVINGUDA
Ja fa dèsset anys, que els col·lectius del Bloc de la Ribera, anem atorgant el nostre guardó d’or, amb aquest acte, un dels més entranyables de l’any, recordem a tots que volem ser gent del poble i com a tal, agrair la tasca a totes eixes persones que en cada lloc treballen per mantenir la nostra cultura, la identitat i el territori, ells es mereixen el nostre reconeixement. La nostra cita enguany és a Sollana i és ací on s’ha decidit la concessió a l’Associació Cultural Col·lectiu Ullal d’aquest poble per la seua tasca de conscienciació i divulgació de la cultura a tot arreu del País Valencià i especialment en el poble que ens acull, Sollana.
Tenim també una carta d’adhesió que ens envia Escola Valenciana que diu així: “La Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera, vol felicitar l’encert del Bloc de la Ribera per haver concedit el guardó d’or 2008 a l’Associació l’Ullal de Sollana, així com encoratjar els membres de l’Ullal en una tasca tan meritòria. A bon segur que el llegat que deixeu serà reconegut per les futures generacions d’aquest poble, l’esforç que heu invertit és un regal per al nostre país i, el nostre reconeixement, una mostra d’agraïment per la feina realitzada. Gràcies amics de l’Ullal, un horitzó més digne es pot albirar amb el vostre treball.”
Precisament la Coordinadora va ser també un dels col·lectius guardonats al llarg de la nostra trajectòria, la qual s’inicià l’any 1992 per distingir les persones, organitzacions i col·lectius que s’han destacat en la seua trajectòria en favor de la llengua, la cultura i el patrimoni dins de la Ribera i de tot el País Valencià essent el primer guardonat Josep Lluís Bauset de l’Alcúdia i el darrer de l’any passat Lleonard Borràs d’Algemesí. Durant aquest anys l’han rebut també persones i associacions com Bernat Genoll, Joan Girbés, Soler i Estruch, la Coordinadora d’Escoles en valencià de La Ribera, Vicent Cardona, Josep Gregori, Mossèn Antoni Sanchis, Francesc de Paula Burguera, l’Associació Pere Calp de Castelló de la Ribera, Francesc Giner Perepérez, Josep Ballester, Josep Chaqués, Xúquer Viu, Josep Lozano i l’any passat Lleonard Borràs.
I ja en el present any, els coordinadors comarcals de la Ribera Alta i Baixa, varen decidir donar aquest guardó al Col·lectiu Ullal el passat 26 d’octubre en una reunió que es va celebrar precisament ací mateix a Sollana, estant present els nostres secretaris Pilar Torres i Gerard Donat, membres del Bloc de Sollana i membres del Col·lectiu Ullal.
Per acabar el meu parlament una breu ressenya del que ha fet aquest col·lectiu: el 1996 es reuniren un grup de veïns amb la intenció de constituir una associació cultural a Sollana que s’anomenaria Col·lectiu Suylana, els quals compartien inquietuds per la cultura i ben aviat van plantejar uns objectius ben clars: despertar inquietuds culturals al seu poble, donar vida a les activitats culturals i impulsar un sentiment en tota la població al voltant de la cultura, la llengua la història. Si bé la idea no es va materialitzar, es tornà a replantejar l’abril de 1998 i ací és quan va anar adquirint solidesa. El desembre d’aquell any es va decidir canviar el nom per no fer-lo coincidir amb els quaderns d’estudi que també naixien aquell any i passar a denominar-se Col·lectiu Ullal, en referència als ullals que abunden en aquest terme. El 28 de juliol de 1999 es va constituir definitivament amb aquest nou nom. Entre les activitats que realitzen estan les tertúlies, homenatges a persones de la localitat, eixides a llocs d’interés, presentacions de llibres, sopars, etc... ells són com els ullals d’aigua fresca que renaixen en les nostres terres, donen vida al seu voltant i fan nàixer inquietuds. Per favor continueu brollant que en temps de sequera feu més falta que mai.
PARLAMENT DE PILAR TORRES
Secretària comarcal del Bloc
Bona nit a totes i a tots, en primer lloc donar la benvinguda al sopar del lliurament del Guardó d’Or a tots els companys i companyes dels col·lectius de la comarca, a tots els regidors i regidors d’este partit i d’altres que estiguen ací entre nosaltres, a tots els guardonats dels anys anteriors que han volgut acompanyar-nos, com són: Josep Chaqués, els representants de la Coordinadora d’Escoles en Valencià, representants de Xúquer Viu que no han pogut vindre al final, el senyor Francesc Giner Pere Perez i el senyor Leonardo Borràs. També vull agrair la presència de la senyora Alícia Hervàs, alcaldessa de Sollana, a Joan Baldoví, alcalde de Sueca, al senyor Jesús Salesa, president de la Mancomunitat de la Ribera Baixa, al Senyor Gerard Donat, secretari comarcal de la Ribera Alta i com no al nostre secretari general Enric Morera, a tots moltes gràcies per estar ací.
El Guardó d’Or es va establir l’any 1992 i ara acabem de concedir el que fa 17, no vaig a anomenar a tots els que han sigut guardonats perquè ja s’ha fet, però sí dir que tots ells tenen una cosa en comú, treballen per defensar i recuperar la nostra llengua i la nostra cultura, cultura que han anat desenvolupant al llarg dels anys els nostres avantpassats, a través dels seus actes quotidians i del seu dia a dia. L’ús de la paraula cultura ha anat variant al llarg dels segles, inicialment en el llatí que parlaven els romans significava cultiu de la terra, després per extensió metafòrica, cultiu de les espècies humanes, i també l’alternaven amb civilització, que també ve del llatí, i es gastava com un mot oposat al salvatgisme, a la barbàrie, o al menys, rústic; és a dir, un home civilitzat en aquell temps era un home educat.
Hui en dia, entenem la cultura com el conjunt total d’actes humans en una comunitat determinada i que inclou pràctiques econòmiques, polítiques, científiques, jurídiques, religioses o comunicatives, és a dir, són actes socials en general. Estes pràctiques socials no es poden vore de forma parcial o individual, sinó que estan estretament relacionades, no hi ha cap pràctica social que estiga deslligada d’una altra, per exemple, no es podria estudiar història de l’art, si no férem referència o coneguérem la història econòmica, política, costums, moral i creences de l’època que anem a estudiar. Per tant, hem de considerar la cultura com un patrimoni, un patrimoni que ens han llegat, que hem heretat, perquè el patrimoni és allò que va acumulant-se al llarg de la història i que ens han transmès els nostres avantpassats, el que nosaltres vivim en el present i el que hem de protegir perquè tenim la obligació de transmetre’l a les noves generacions. La millor manera de protegir el patrimoni és difondre’l acostar-lo als ciutadans perquè coneguen el que tenen al seu poble, als pobles del seu voltant, i en definitiva el que tenen molt a prop de sa casa. D’esta manera podran valorar la importància d’este patrimoni, ser respectuosos amb ell, ser coneixedors del seu passat i sentir-se orgullosos d’ell, perquè el que millor protegix, és el que millor coneix.
Dic tot açò, perquè és evident que el COL·LECTIU ULLAL, compleix totes les condicions per a ser mereixedors del Guardó que anem a donar en esta edició del 2008, perquè ells, com ja s’ha explicat abans i com s’ha vist a l’entrada, amb una mostra de les seues activitats, deixen constància escrita de tot el que fan i ho fan d’una manera plana, senzilla i amb un vocabulari sense tecnicismes i que tot el món entén. Al mateix temps que donen a conéixer els nostres costums, les nostres tradicions, el nostre patrimoni històric mediambiental i paisatgístic, ells estan disfrutant del que fan. I deu de ser per això perquè les seues activitats són tan diverses i tenen continuïtat, però no vaig a ser jo qui diga quines són i com es fan estes activitats, açò, qui millor ho pot contar és qui ho viu i qui ho sent, per tant, demane ací la presència dels membres de l’Ullal per lliurar-los el Guardó d’Or de l’edició del 2008.
PARLAMENT DE JOAN FERRÚS VANACLOCHA
Senyora Alcaldessa de Sollana, representants d’associacions, Senyor Enric Morera,
Amics i amigues del Bloc, Amics i amigues del Col·lectiu Ullal,
Bona nit a tots
La veritat és que quan em telefonaren per comunicar-me que l’executiva local del Bloc Sollana – El Romaní tenia la intenció de proposar l’Associació Cultural Col·lectiu Ullal per al lliurament del Guardó d’Or del Bloc de la Ribera, primer em va sorprendre perquè aquest reconeixement té un àmbit més enllà del purament local (la intenció està bé –vaig pensar – però no crec que siga acceptada la proposta) però també em va alegrar que una associació, en aquest cas política, el Bloc Nacionalista Valencià, reconeguera la tasca feta per la nostra associació al llarg d’aquests anys i més enguany quan estem celebrant el nostre desé aniversari. Em vaig il·lusionar.
Setmanes després em telefonaren novament comunicant-me que la proposta havia estat acceptada pel Consell Comarcal del Bloc de la Ribera i va ser ací quan em vaig sentir atònit, corprès (paraula molt bonica, per cert ) per la dimensió del reconeixement, especialment després d’accedir per internet i vore la llarga llista de persones i associacions que des de l’any 1992, han estat mereixedores d’aquest guardó, persones i associacions, algunes de les quals les conec personalment i altres tinc coneixement de la seua densa i prolongada trajectòria. Una ja llarga llista formada per:
- escriptors, (Soler i Estruch de Carcaixent, Josep Ballester –recentment guardonat en els premis literaris d’Alzira, Josep Lozano)
- cronistes (Francesc Giner Perepérez),
- activistes culturals, periodístes i polítics, (Josep Lluís Bausset de l’Alcúdia, Joan Girbés ex-alcalde d’Algemesí, Francesc de Paula Burguera de Sueca, Josep Chaques).
- associacions lluitadores (Coordinadora d’Escoles en Valencià, Xúquer Viu, l’Associació Pere Calp de Castelló de la Ribera),
- mossens, rectors o capellans com diuen a Sueca ( Vicent Cardona natural de Llombai, fundador de Saó, Mossén Antoni Sanchis de Carcaixent)
- editors (Josep Gregori)
- escultors (Lleonard Borràs)
i ara també formarà part d’aquesta llista, l’Associació Cultural Col·lectiu Ullal de Sollana.
Va ser aleshores quan vaig comunicar la decisió a l’actual Junta Directiva que també es va sorprendre de bon grat i acudírem a una reunió on ens van comunicar formalment la decisió.
Com ben bé ha dit el presentador, vam nàixer el 25 d’abril de 1998 en una visita al Monestir de Santa Maria de la Valldigna en commemorar-se el 700 aniversari de la seua fundació i va ser allí on decidírem constituir-se com a grup de persones amb interés primer per conèixer el patrimoni no solament local sinó també comarcal i d’altres comarques i després de divulgar el nostre patrimoni històric artístic i natural. Un any més tard ens constituirem oficialment amb un objectiu:
EL CONEIXEMENT, L’ESTUDI I DIFUSIÓ DE LA HISTÒRIA, TRADICIONS, COSTUMS I ALTRES ACTIVITATS DE TIPUS CULTURAL I MEDI AMBIENTALS QUE TINGUEN A VORE AMB SOLLANA, LA RIBERA I EN GENERAL AMB TOT EL TERRITORI VALENCIÀ.
Però també amb altres objectius, no menys importants en els temps que corren i que són:
- crear un grup de persones interessades per la cultura, el patrimoni i la llengua i poder intercanviar amb elles opinions, sentiments, reflexions, inquietuds... de la mateixa manera que ho fan altres associacions.
- estimular entre els membres la inquietud per la temàtica local i comarcal i fomentar les investigacions en tots els àmbits.
- col·laborar en les publicacions locals i comarcals i en les activitats culturals que es facen tant al poble com a altres poblacions pròximes.
- obrir-se a la comarca i relacionar-se amb sensibilitats semblants d’altres poblacions de la Ribera.
- impulsar i dinamitzar la vida cultural local.
Després d’una dècada d’existència potser siga ara i ací, i degut al reconeixement de què hem estat mereixedors, el moment de reflexionar sobre el que hem fet al llarg d’aquest 10 anys:
1. Mantindre durant 10 anys un grup de persones interessades per la cultura, 70 socis – uns més actius que altres -
2. Hem realitzat 70 eixides per conéixer el patrimoni valencià:
SOLLANA: el poble, el terme, el ullals, els tancats, els alterons, els camins i les partides històriques.
L’ALBUFERA: el portet de Sollana, el port de Catarroja, el port de Silla, la gola del Pujol i del Perellonet, la romeria per l’Albufera del Crist de la Salut del Palmar
La Ribera:
TORRES MUSULMANES I FORTIFICACIONS: torres de Benifaió i Mussa, torre Racef d’Almussafes, Castell de Corbera i Cullera
MONESTIRS: La Murta, Aigües Vives,
SENDERISME: Per la Casella i la Murta
POBLACIONS: Algemesí, Llombai, Alzira, Albalat,
Altres comarques.
MONESTIRS: La Valldigna i l’antiga ermita de la Xara, Sant Miquel de Llíria, Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir), Santa Maria del Puig – COVA Bolomor
POBLACIONS: Xàtiva, Bocairent, Albaida, Dènia, Benissa, Xàbia i Benitatxell, Llíria i Xelva, Montesa, Gandia, el poblat ibèric de Castellar de la Meca a Aiora, la Vila Romana de l’Ènova, Parc Natural de la Font Roja d’Alcoi, Elx i la dama, Massanassa, Almansa en el 300 aniversari de la batalla, L’Alcora, Ròtova i el porrat de Sant Macià, Ruta fluvial pel Xúquer, Cofrents, Sagunt, etc..
ALTRES:
Monestir de Santa Maria de Poblet. Tarragona. /Tortosa.
VALÈNCIA: Museu de Ceràmica González Martí, Biblioteca Valenciana al Monestir de Sant Miquel dels Reis, Museu d’Història de València.
EXPOSICIONS DE LA FUNDACIÓ LA LLUM DE LES IMATGES: Catedral de València, Sogorb, Oriola, Sant Mateu (Castelló), Alacant, Xàtiva
Vist açò semblaria que som una associació que es dedica a viatjar, una associació excursionista, però no només és això, perquè quan eixim intentem traure-li un suc a l’eixida i és el tindre present sempre en quina mesura allò que veiem pot d’una manera o altra traslladar-se a Sollana: museus, patrimoni cuidat, actuació sobre patrimoni digna i meritòria i que podria fer-se al nostre poble, etc..
Però no solament ens dediquem a viatjar, a fer eixides culturals, excursions diuen els xiquets. Hem fet també reconeixements a persones i associacions que s’han destacat per mostrar una vertadera estima al poble
1999. Cronista Juan Moleres Ibor, per la seua trajectòria de cronista de més de 50 anys, la seua obra “Historia de Sollana”.
2000. Vicent G. Castillo, un enamorat de Sollana, ha escrit articles al Programa de festes, a casa té un vertader arxiu de Sollana.
2002. F. Manuel Llorens el mestre de les Llometes, un mestre que estigué a Sollana pels anys 50 innovador pedagògicament parlant i sensible envers la nostra llengua i la nostra cultura, deixeble de Carles Salvador i que ens va llegar unes magnífiques composicions poètiques en un perfecte valencià en els programes de festes d’aquella dècada.
2004. Julio Llinares Girona, enamorat de Sollana i també ens ha deixat unes col·laboracions magnífiques al programa de festes sobre la dècada dels anys 30, 40 i posterior de la guerra.
2006. La Societat Unió Artístico Musical de Sollana, en el seu 30 aniversari i per extensió a les diferents bandes de Sollana al llarg del segle XX.
2008. Hem estat celebrant el nostre 10 aniversari.
Alguns d’aquests reconeixements han portat la publicació d’un llibre:
2000. “Escrits de Vicent G. Castillo”
2002. “Poemes” de F. Manuel Llorens
2004. “Records d’Infantesa, Sollana en la dècada dels 20 i els 30” de Julio Llinares.
2006. “Les bandes de música de Sollana de 1903 a l’actualitat.” de Joan Ferrús
Però a més d’aquestes publicacions n’hem llançat també altres:
Ordenanzas municipales para el pueblo de Sollana 1882. Edició facsímil. Pròleg de José Antonio Alcón Zaragozá. Secretari de l’Ajuntament de Gandia. 2005.
i la COL·LECCIÓ: ITINERARIS PER SOLLANA I EL TERME:
1. Els tancats per Ramon Ibor Oroval.2001
2. Un passeig per la història per Antonio Segarra Selma.2002
3. Ruta pels Ullals per Llorenç Benaches Borràs. 2003
4. La Casa de la Vila per Juan Moleres Ibor 2004
5. Monuments amb arrels per Clement Córdoba Vila 2005
A més en els nostres sopars anuals commemoratius hem publicat una memòria anual de les nostres activitats i ara amb motiu del 10é aniversari en abril publicàrem una MEMÒRIA ESPECIAL I amb les activitats realitzades des del 1998 fins el 2003 i està en impremta una segona part MEMÒRIA ESPECIAL II que arreplega les activitats des del 2003 fins el 2008.
Però hem fet més, hem fet tertúlies sobre temes culturals o medi ambientals locals i ara estem començant també a fer-les de forma sistemàtica, així per exemple hem fet dos tertúlies sobre el rei Jaume I amb motiu del 800 aniversari del seu naixement i una Tertúlia amb l’assistència de l’autor sobre l’obra guanyadora de nombrosos premis “L’home manuscrit” del sueca Manuel Baixauli tot amb la intenció d’activar el pensament, que tanta falta fa en la nostra societat. I parlant de literatura, al voltant d’abril hem fet sopars literaris on s’han acostat a Sollana escriptors per parlar sobre la seua obra com: Josep Lozano, Josep Franco, Carme Miquel i Vicent Josep Escartí ( víctima de la intolerància, de l’agressió d’uns energúmens intransigents que assaltaren el Centre Cultural de Sollana quan va vindre invitat per l’Ajuntament per a donar una conferència sobre el Tirant lo Blanc el 28-04-06 i d’això puc donar fe perquè jo no solament estava allí sinó que el vaig presentar i estava en la taula presidencial junta a l’alcalde i regidor de Cultura Joan Benito. Afortunadament va vindre un any després als nostres sopars literaris on passàrem una bona vetlada parlant-nos novament sobre la Guerra de Successió en celebrar-se aquell any el 300 aniversari de la desfeta d’Almansa).
Per últim hi ha un aspecte que també cal ressaltar que és la col·laboració institucional, és a dir amb l’Ajuntament de Sollana, a més de col·laborar en el programa de festes o en les publicacions locals com el BIM (Butlletí d’Informació Municipal) hem impulsat grans projectes a Sollana com:
1. Els Quaderns d’Estudis Locals (SUYLANA) amb escrits magnífics per especialistes experts en diverses etapes de la nostra història passada o més recent amb 6 números i ara paralitzat (una pena, potser, dic jo, per falta de sensibilització per la història per part de l’actual corporació, o per la crisis que hui en dia te la culpa de tot) i on han col·laborat entre d’altres: cronistes com F. Beltran de Benifaió o Agustí Ventura de Xàtiva, professors de la Universitat com Francesc Andreu Martínez Gallego de l’Alcúdia o Antoni Furió de Sueca o Enric Guinot,
2. La celebració del 725 aniversari de la Carta Pobla, el 2002 amb actes tan significatius com la reedició de la Història de Sollana, una publicació sobre la Carta Pobla, obres de teatre especials amb motiu de l’efemèride, mercat medieval, col·locació de l’estàtua del Júpiter a l’entrada nord de la població, retaule de ceràmica a l’entrada de l’Ajuntament, etc..
3. El nomenament de fill predilecte de Sollana al cronista Juan Moleres el 2004.
4. El reconeixement a Julio Llinares i la imposició de la insignia d’or de la vila a Vicent G. Castillo el 2007.
Potser tota aquest intensa activitat és la que haja fet decidir el Bloc de Sollana – El Romaní a presentar la nostra candidatura, perquè la veritat és que treball n’hem fet i de valent això no vol dir que no hi haja persones i institucions a la nostra Ribera del Xúquer amb una trajectòria molt consolidada d’estima per la cultura, la història i la llengua que siguen mereixedors del guardó d’or anual: afortunadament vivim en una terra d’escriptors, en tenim molts i molt bons, d’historiadors i investigadors també en tenim boníssims (de fet la setmana passada va tindre lloc a Guadassuar la Celebració de la XII Assemblea d’Història de la Ribera amb una gran assistència d’estudiosos i amb unes ponències i comunicacions més que destacables, per cert que ja s’ha escollit el pròxim lloc de la pròxima Assemblea que serà a Llombai, a primeries del 2010 i com a tema principal l’expulsió dels moriscos (400 anys 1609-2009), també es va triar la seu de la que es farà el 2011 que serà Alginet i perquè no la pròxima a Sollana, una població de la Ribera Baixa?). Mereixedors del Guardó d’Or serien també els cronistes, una figura oblidada però que en alguns pobles (en la ment tinc alguns pobles com Benifaió, Alzira, Algemesí) són vertaders artífex de requeriment de la llengua, la cultura i el patrimoni, igualment d’associacions reivindicatives com també representants del món artístic: pintors, escultors, fotògrafs, etc sensibilitzats pel nostre territori, de segur que repassant tot aquesta diversitat de personalitats que hi ha en els pobles de la Ribera podria eixir el guardó per a la pròxima edició.
Amb el lliurament del Guardó a una Associació Cultural del nostre poble, Sollana està d’enhorabona, fa uns mesos se celebrava la Trobada d’Escoles de Valencià a Sollana i hui novament el valencianisme torna a fixar els ulls en el nostre poble, ja era hora que Sollana fora coneguda en altres poblacions de la comarca no solament pels enfrontaments polítics (que hi ha hagut) o per les riuades (que n’hem patit) - o pel Club del Romaní - Hui podem dir amb satisfacció que El Guardó que ens heu lliurat ve a refermar la pertinença de la nostra població a la Ribera del Xúquer, un poble valencià, Sollana, orgullós de ser-ho, que vol viure en valencià – com diu la dita - per a una comarca que se sent plenament valenciana i voldria vore en ell, en el premi, no solament un reconeixement per la tasca feta sinó també un repte per continuar durant molts anys en la línia que ens hem marcat. I el premi, el guardó que hui rebem, és per a tots el que formen part del col·lectiu i així vull que el senten tots, especialment els membres que han format part de les diverses juntes directives, de l’anterior i de l’actual, membres que són el vertader motor d’aquest grup i on cadascun d’ells fa i aporta el millor que pot per a la resta del grup.
En la vida hem de tindre uns referents, unes persones, uns ideals que marquen el nostre camí diari, són com una vitamina, una energia, un estímul que necessitem per continuar amb la tasca que ens hem fixat i per no defallir i abandonar-se a la quotidaneitat - de vegades mediocritat - que desgraciadament ens envolta. A Sollana tenim una part d’eixos referents en les persones de Vicent G. Castillo i el cronista Juan Moleres a qui els uneix tota una vida dedicada a aportar llum a la història del nostre poble i una sentida i manifesta estima per l’espai viscut, hui quan la gent es cansa de seguida per tot (especialment la gent jove), quan hi ha una evident apatia generalitzada, aquestes actituds són dignes de tenir en compte. A elles afegiria altres referents propis -cadascú té els que té - i que a mi en els moments de defalliment m’animen a continuar. Un d’ells podria ser ben be – i dic entre molts altres - la trajectòria del professor SANCHIS GUARNER qui en el seu llibre LA LLENGUA DELS VALENCIANS que enguany fa 75 anys de la seua 1ª edició allà per l’any 1933 diu frases tan contundents com aquestes:
“Nosaltres hem nascut a València i som valencians. Som valencians i el nostre idioma és el valencià; en ell devem parlar i en ell devem escriure. Devem i podem, i perquè devem, volem.... Qui renuncia a la seua llengua, renuncia a la seua pàtria, i el qui renega de la seua pàtria és com qui renega de la seua mare. Un poble que oblida el seu idioma és un poble en el trànsit de la mort”. Intenses paraules.
Ja dins de la nostra comarca un bon referent de compromís i trajectòria més que demostrada podria ser ben bé altre professor, en aquest cas d’Algemesí, em referisc a Vicent Josep Escartí amb el qual m’identifique plenament quan diu allò de que CAL FER RIBERISME, perquè és evident que fer riberisme és una manera de fer país.
I perquè no s’enfaden és de la Ribera Baixa un altre referent, en aquest cas de Sueca, un gran patrici del valencianisme Nicolau Primitiu Gómez Serrano i la seua màxima, el seu lema, que jo també faig meu “treballar, persistir i esperar” deia continuament. Eixes han de ser les línies que han de guiar les accions de tots els ací presents, treballar i persistir, i després ja vindrà el que haja de vindre.
Només em resta donar les Gràcies en nom de tots els membres que integren el Col·lectiu Ullal (tant els que estem ací com els que no han pogut vindre) la distinció que ens haveu fet; el reconeixement és per a tots ells per als que participen més activament com per als que no ho fan tant, per als que organitzen activitats com per als que es deixen organitzar, per als més actius i també per als passius, per a qui aporta més i per a qui aporta menys, perquè la força d’un col·lectiu és la seua gent i en el Col·lectiu Ullal la gent som tots. Gràcies i Bona nit.
PARLAMENT D’ENRIC MORERA
Secretari general del Bloc
Senyora Alcaldessa, Senyor Benito, representants d’entitats, bona nit i gràcies per acompanyar-nos esta nit. Al president de l’Associació de Jubilats i Pensionistes, Senyor Fermí Ribera, que ens acull en els seus esplèndids locals, li agraïm de veritat que ens haja acollit en este acte de lliurament del Guardó d’Or de la Ribera.
Vull agrair també al Col·lectiu Ullal l’honor que ens haveu fet en haver acceptat el nostre Guardó d’Or. La veritat és que ens sentim molt honrats que hageu acceptat la nostra distinció que és el reconeixement de la gent que fa coses pel nostre poble, per la nostra comarca, en definitiva pel que representem, perquè volem ser poble i mirar al futur amb dignitat i el vostre treball ens encoratja des del món polític a continuar treballant, a persistir i treballar per la presència del valencianisme també polític a altres instàncies. Per tant, moltes gràcies i el nostre reconeixement, el reconeixement del Bloc al vostre treball que heu fet molt meritòriament a Sollana i al conjunt de la comarca.
