El Museu de
la Seda i la Llotja de Mercaders de València
Eixida 151.
Dissabte, 19 de gener de 2019
Organitza:
Juanvi Ferrús
Crònica: Pau
Córdoba Borràs
Són les set de la matinada del dissabte 19 de gener de
2019, i el despertador sona com cada dia amb la rutina d’anar a treballar. De
sobte, recorde que és dissabte i hui hi ha excursió a València, ufff! Durant un
moment pensava que sonava per un descuit del dia d’abans per no desconnectar-lo.
Fa una matinada fresca i humida, molt humida. Hui patirem
fred. Aquest fred humit tan típic del nostre hivern que no se’n va per molta
roba que et poses. Ostres! He d’afanyar-me, el tren no espera i els caps de
setmana en passa un cada hora, així que no puc perdre’l. Collons, quin fred fa
a l’estació de Cullera! Mira, ja ve el tren i arriba amb puntualitat (no m’ho
puc creure). Soc el primer a pujar-hi. Immediatament, li envie un whatshapp a Xus per a dir-li en quin vagó
estic, així, quan arribe a Sueca, se’n puja directament on estic assegut. No
tarde massa a comprovar que fa la mateixa cara de son que jo (els procuradors
dels jutjats també tenen molt de lio
durant la setmana i això es nota un dissabte de matí). La veritat és que feia
tant de temps que no parlàvem que des del primer moment ens posàrem a parlar
amb tantes ganes, que ni tan sols ens adonàrem que els nostres companys havien
pujat a Sollana. El trajecte se’ns va passar ràpid. Ja veus! Un trajecte que
faig cada dia i que em sembla una muntanya, aquell dissabte se’m va passar
ràpid.
Una vegada a l’Estació del Nord de València, ens unírem a
la resta de companys que ens esperaven al hall
de l’estació i, després de saludar tothom, eixírem a les portes de l’estació
per a fer-nos la foto tradicional de tot el grup. Tot seguit, tal com marcava
el programa del dia, buscàrem un lloc per a esmorzar tranquil·lament, ja que
teníem prou de temps fins a les 10.30 hores, que era quan teníem concertada la
visita al Museu de la Seda.
Recorde que quan era jovenet, quan anava a València amb
els avis o la meua mare, sempre féiem el mateix ritual: anar al Duero per a
menjar-nos un bon entrepà de calamars a la romana amb un poc d’all i oli,
perquè si no, era com si no haguérem anat a res. Així que, sense pensar-m’ho
dues vegades, vaig agafar Xus i li vaig dir: «ens mengem un entrepà de
calamars, com l’última vegada que vinguérem al bar de l’Oest?». Encara no havia
acabat de dir-ho i ja teníem l’entrepà a la boca! València es gaudeix de forma
cultural, però també gastronòmica, és clar.
A les 10.30 en punt estàvem tots a la porta del museu per
a començar la visita concertada al Col·legi de l’Art Major de la Seda i, una
vegada presentats a la guia, començàrem la visita, que de normal consta de tres
parts: els telers, situats a la part dreta del pati, un recorregut per la història
de la producció del cuc de seda i, finalment, les dependències del primer pis.
En acabar la visita, enfilàrem cap a la Llotja de la Seda, on férem la visita
acompanyats de la guia. A la Llotja, la visita es va dividir en dues parts: la
primera, formada pel Pati de Tarongers, el Consolat del Mar (al primer pis) i
el soterrani, i una segona formada per la Sala de les Columnes i una sala annexa.
En finalitzar la visita, ens vàrem acomiadar i cadascú va continuar la visita pel
centre de València de manera particular. Un grupet de companys i jo optàrem per
anar a prendre unes birres mentre
esperàvem l’hora de dinar i fer una tertúlia d’aquelles que ens agraden tant,
vull dir, d’aquelles en què acabem arreglant el món.
A les 14 hores, ens encaminàrem fins al restaurant La
Barraquita, situat molt prop de l’Hotel Astoria, on vàrem fer un dinarot
consistent en ensalada d’esgarraet i
arròs caldós amb ànec i on continuàrem, lògicament, la tertúlia que havíem
començat abans. Ruta Cultural, ruta gastronòmica i tertúlia, que més es pot
demanar? Un dia perfecte on gaudírem pràcticament de tot. Llàstima que la resta
de la gent no es volguera quedar a les birres o al dinar, hauria sigut un
colofó perfecte. València és tantes coses, que mai acabes de veure-les i
assaborir-les totes!
