A les acaballes de l’any 2022, el 16 de desembre es va produir, a punt
d’entrar en Nadal, la presentació d'un llibre que recollia en una edició
facsímil dels sis quadernets de la col·lecció Itineraris per Sollana i el terme que el Col·lectiu Ullal va
publicar entre els anys 2001 i 2009.
L’acte, com és habitual, esdevingué al centre cultural amb la participació
de Gauden Fernández, president del col·lectiu; de Joan Ferrús, coordinador de
la publicació i, en diferents moments, de dos dels autors dels quadernets: Toni
Segarra i Ramón Ibor.
Per començar, Gauden va iniciar els parlaments donant la benvinguda als
assistents i dient unes breus pinzellades del que és el Col·lectiu Ullal, a més
de comentar les activitats que teníem preparades pel Nadal. Per una altra
banda, Joan Ferrús va tractar del treball costós que representa fer una publicació,
no sols com aquesta, sinó com les que en anys passats hem publicat. Finalment
dos dels autors parlarem del treball que van fer fa vint anys.
De la publicació, que abasta gairebé una dècada, les obres que en formen
part són: Els tancats, de Ramón Ibor
(2001); Un passeig per la història,
de Toni Segarra (2002), que va tindre una segona edició (2008) amb motiu de la
Trobada d’Escoles en Valencià; Ruta pels
Ullals, de Llorenç Benaches (2003); La
Casa de la Vila, de Juan Moleres Ibor (2004); Monuments amb arrels, arbres d’especial interés del municipi de Sollana,
de Clement Córdoba (2005) i Ruta verda
per Sollana, un passeig pels espais naturals d’un poble de l’Albufera, de
Gauden Fernández (2009).
En primer lloc, parlarem de la presentació de l’obra realitzada per Ramón
Ibor, el qual no sols va tractar la seua publicació, sinó que també va fer ens
va recordar com aquell llibret va nàixer a partir d’una eixida realitzada pels
membres de l’Ullal, en la qual van visitar aquelles zones tan nostres i, cada
vegada més desconegudes per molts. Tot això, amb una gran quantitat de
fotografies, anècdotes i d’altres temes que ens va dir i, inclusivament, va fer
una aferrissada defensa de tot allò que estem perdent, casetes, edificacions i
tradicions.
També va participar el nostre artista local Toni Segarra, que ens va comentar com entén ell la seua visió de Sollana, i com aquesta es veu reflectida en els textos que componen l’itinerari realitzat. Ell ens va explicar com ens aconsellaria fer la visita pels nostres carrers, però sempre destacant que parem i que mirem, perquè hi ha molt a veure, encara que ell també ens ho va barrejar com si fora un cuiner amb diferents aspectes històrics ben coneguts... I d’altres no tant, com ara la nit que Cervantes va pernoctar a Sollana.
Tot seguit, va iniciar la seua participació Joan Ferrús per a parlar-nos de
les obres els autors de les quals no havien pogut assistir a l’acte. De totes
aquestes, va parlar-ne breument, però sempre donant els seu toc personal a les
explicacions, amb les anècdotes i detalls personals que fan aquestes obres
especials com, per exemple, els homenatges a Juan Moleres i a sa mare, que
sempre seran part essencial de la publicació de la Casa de la Vila, el nostre, tot just, ajuntament centenari, i el
perquè d’eixe títol.
Per concloure aquesta ressenya, sols em resta dir que aquell dia va quedar
molt per dir encara d’eixes publicacions, com també de la publicació de Gauden,
en la qual vam anar a un altre edifici bonic i singular de la nostra localitat
i desaprofitat, com és la Séquia Reial del Xúquer. En aquest parlament van
destacar com eixe projecte de la publicació va estar acompanyat d’un fullet
informatiu ben interessant i útil per a poder realitzar una bona ruta pel poble
que, potser, caldria tornar a traure’s en paper per a poder ser repartida més
enllà del nostre terme.
En acabar la presentació, celebràrem el nostre habitual sopar de Nadal, al
qual van assistir al voltant d’una cinquantena de socis i sòcies per a gaudir
d’un bon àpat amenitzat amb interessants tertúlies. Quan aquest acabà, Gauden
Fernández i Joan Ferrús van dedicar unes breus discursos a tots els presents. Tots
dos van agrair la dedicació i la generositat, no sols dels membres de la
junta, sinó dels socis i sòcies que col·laboren desinteressadament en la gestió
i l’organització de les diverses activitats, a més del suport en tot allò que
fem des del Col·lectiu, encara més després de la passada pandèmia i amb el 25é
aniversari a punt d’arribar.
Com es va dir, és “gràcies a
vosaltres que existim, cada vegada amb més força”.