Cullera: Patrimoni històric

                                           CONEGUEM EL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC 

Eixida nº 102,  dissabte 6 d’octubre de 2012

Organitza  - Crònica: Pau Córdoba.

Assistents:  Joan Ferrús, Pepa Paris, Juan Vanaclocha, Alicia Girona, Pau Córdoba, Lolin Borras, Julia Llinares, Leonor Llinares, Vicent Galiana, Francesc Buigues, Pepa i Diana Buigues, Cristina , Pilar Fuset, Pepa Ferrús,  Paco Senón, (16)

Tal i com estava acordat, tots els assistents acudiren a l’hora prevista, les 9’00 hores del matí a la Plaça Major de Sollana, d’on eixirem amb puntualitat britànica, doncs si volíem tindre temps per pegar un mosset, abans hi havia que complir l’horari bé. Feia un dia assolellat, la qual cosa presagiava que anàvem a gaudir d’un matí calorós i primaveral.

 Com teníem previst, cap a les 9.30 hores del matí varem arribar al punt d’encontre (la cafeteria que està enfront el Mercat de Cullera per prendre un café o fer un esmorçaret abans de començar la jornada que presagiava seria calorosa.  La primera etapa en la visita del Patrimoni Històric de Cullera va ser el Refugi que es va construir a la Guerra Civil, precisament al costat d’on estaven prenent els cafes i on ens esperaven Lorena (la gestora del Patrimoni de Cullera) i el guia que ens explicaria el refugi.  Aquest subterrani, està situat justament baix de l’antic mercat de Cullera i està format per dos galeries subterrànies excavades en la roca de la muntanya que varen forrar amb una fàbrica de retjoles per a que poguera servir com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola. La peculiaritat que presenten es que aquestes dues galeries estan inacabades, ja que l’inici de la seua construcció –1938-, va impedir que es pogueren finalitzar abans d’acabar la guerra.  El guia ens va explicar que les galeries varen ser restaurades al 2010 i dotades d’un projecte museístic que, mitjançant uns panels, un audiovisual i un simulacre de bombardeig, proposa un recorregut per tot allò que va significar la Guerra Civil, com es va organitzar la resistència passiva i com funcionava un refugi antiaeri.

Acabada la visita i despedint al guia, varem començar l’apujada al castell, on precisament després de la primera revolta estava la segona etapa de la visita, LA TORRE DE LA REINA MORA, on ens esperava Lorena, per ensenyar-nos la construcció i explicar-nos el recinte emmurallat del castell.  Es tracta d’una torre vigia-porta d’entrada, que originalment, donava accés al segon recinte emmurallat o “albacara” del Castell de Cullera. Se situava just damunt de la medina islàmica i la seua funció era la de protegir a la població i el ramat dels atacs enemics.  Va ser construïda a finals del segle XII o principis del XIII, durant la denominació almohade. Té una forma cúbica i es distribueix entre planta baixa, primer pis i terrassa amb merlets. Lorena ens va explicar que durant l’any 1632 va sofrir una gran transformació que la va convertir en ermita sota l’advocació de Santa Ana i que d’aquell moment queden encara el cor, l’escaleta de caragol i un retaule que està dedicat a Santa Ana compost per cinc llenços d’estic barroc (que actualment estan situats per separat a l’Ajuntament de Cullera) i que el primer pis es va convertir en vivenda de l’ermità.  La torre ha sigut prou restaurada i conté a més una proposta museística que permet al visitant conèixer l’evolució constructiva tant de la pròpia torre com de les defenses del castell i la seua posterior transformació en ermita.  Una visita que ens va sorprendre a tots, ja que no enteníem com en un lloc tan xicotet, podien hi haure tantes coses!!!.

Finalitzada la visita cap a les 11.30 hores del matí, la caloreta començava a fer acte de presència i fins que no acabàrem la visita ja no ens va deixar d’acompanyar . La pujada al castell, va ser emocionant i tranquil·la, tant que ens va permetre poder llegir i fixar-nos en els textos escrits en cada una de les revoltes del Calvari. Pareix una pujada senzilla, però a meitat de camí de pujada, alguns es varen adonar que, de senzilla no te res, i menys si fa caloreta, tan es així, que el tema de conversa durant la pujada va ser,.... com dimonis s’ho fan les falleres per a participar en la baixada de la Mare de Déu, que es fa tots els anys el dissabte després de Pasqua!!, per les sabates de tacó... que a la mínima et fas un giró de peu !!

Una vegada arribats tots dalt i després d’un xicotet descans, ens esperava el guía del Castell per començar la visita, una visita un poc multitudinària , ja que com havíem canviat l’ordre del recorregut, no tinguérem altre remei que fer la nostra visita conjuntament amb altre grup de persones majors. El Castell, és una construcció d’època Califal (s. X), que va ser erigida per al control i defensa del territori, especialment de la zona litoral i la desembocadura del Xúquer. Va passar a mans cristianes al segle XIII i durant la Guerra dels Dos Pedros, va ser assaltat per les tropes castellanes i, posteriorment, recuperat per les aragoneses. Va pertànyer a diferents senyors feudals fins l’any 1402, any en el que el Rei Marti I l’Humà el va incorporar de nou al Real Patrimoni, al qual va pertànyer fins l’any 1707. Al segle XIX, amb motiu de la Guerra del Francés i de les guerres carlistes , es varen efectuar les principals obres de fortificació que admirem avui.  En definitiva, va ser una visita emocionant, encara que una mica pesada, ja que tanta gent i tan major, impedia que poguérem gaudir amb normalitat de les explicacions donades pel guia.

Acabada la visita, varem emprendre el camí de tornada al poble per les revoltes del Calvari, per a dirigir-nos on estaven els nostres cotxes per anar a visitar la Torre del Marenyet, última etapa de la nostra visita al Patrimoni de Cullera.  Quan arribàrem, a la porta ens esperava Lorena, per ensenyar-nos la torre i fer les explicacions pertinents. Lorena ens va explicar que aquesta es una torre vigia que, originàriament, estava junt a la desembocadura del riu Xúquer. Es va construir allí, precisament per defensar la costa i la Vil·la de Cullera dels atacs dels pirates berberiscos que al segle XVI atacaven les costes mediterrànies.  Va ser construïda el 1577 per l’enginyer Gian Battista Antonelli i sota el mandat del Rei Felip II. La seua forma es troncocònica i es distribueix entre plata baixa, dos pisos i terrassa amatacanada. Damun de la porta s’ubica la làpida fundacional amb una inscripció. El més interessant de la visita es la seua proposta museística que permet els visitants apropar-se a aquest període històric convuls mitjançant un audiovisual projectat directament sobre la paret de pedra, maquetes, mapes i panells..

Cap a les 14 hores, donàrem per conclosa la visita al patrimoni de Cullera, després de la qual, cadascú va tornar a dinar a casa, llevat d’un grup que optàrem per anar a dinar al passeig de Cullera i gaudir d’aquest dia meravellós d’estiu que la tardor ens va oferir.