Presentació del llibre: “Resistir es vencer, el frente de Viver en la guerra civil española”

                       Divendres 24 de FEBRER de 2012 - Crònica: Joan Ferrús Vanaclocha  

Assistents: Ramon Juan (l’autor), Joan Ferrús, Juanvi Ferrús, Antonia Chulvi, Joan Ramon Claver, Juli i Vicent Galiana, Margaix, Francesc Buïgues, Antonio García Reche, Joaquín Llinares i senyora, Antonio Velis, Cristina i Pepa, Rosa Ribes, Pepa París, Cayetano el metge, Josep Caballero. (19 persones).

Divendres 24 F va ser el dia acordat per presentar el llibre del membre del col·lectiu Ramon Juan Navarro “RESISITR ES VENCER, el frente de Viver en la guerra civil española”, la data no era casual, ja que a l’endemà dissabte, estava prevista l’eixida del Col·lectiu a Viver per recórrer les restes del front de la Guerra Civil en aquella zona. En un principi havíem triat el Bar Rívoli per fer la presentació, és el que més s’assembla a un casino ací a Sollana, preteníem fer una presentació diferent, en un espai distint a l’habitual que ens proporciona el Centre Cultural ja que volíem de la presentació un acte pròxim on poder estar asseguts prenent-se un refresc, escoltant l’autor del llibre i amb la possibilitat oberta després de fer preguntes i així va ser finalment però no al Rívoli, ja que en arribar-hi, el local estava ple, hi havia molt de soroll i a més, arribada l’hora res sabien allà de la nostra intenció, improvisàrem i sort que Rosa Ribes ens va aconsellar el local del seu fill José, - a estes hores no sol tindre ningú – va dir, així que moguérem el personal assistent i férem finalment la presentació al PUB NOU MIL·LENI. El local era el que preteníem, estàvem sols, tots asseguts al voltant d’unes taules, demanàrem uns refrescs i començà l’acte. Jo mateix vaig fer de presentador dient primer unes paraules sobre l’autor i després sobre el llibre.

Per als que no el coneguen dir que Ramon Juan Navarro, natural del Ragudo (un caseriu de Viver) té 41 anys, és llicenciat en Belles Arts i ve ocupant, des de l’any 2005, la plaça de conserge a l’institut de Sollana; és membre de l’Ullal des del 2007 i pertany també al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Em consta que és una persona inquieta no solament pel món de les arts i de la cultura en general sinó també per la història, especialment aquella que fa referència a la Guerra civil, inquietud que li ve motivada primerament perquè els escenaris i els espais on solia moure’s i jugar de menut eren precisament els escenaris on va tindre lloc la BATALLA DE LEVANTE en la línia coneguda com XYZ i precisament en aquells divertiments de xiquet era freqüent trobar, restes de trinxeres i búnquers, nius de metralladores, aspectes tots que despertaven la seua imaginació – igual que la de qualsevol altre xiquet-, imaginació que es desbordava més si cap quan es trobava restes de metralla, bales o alguna bomba, com de fet va passar.

Molts anys després, el contacte amb els testimonis orals de la gent del seu poble que havien viscut de primera mà aquell enfrontament bèl·lic i la lectura de diversos llibres i articles sobre el tema, el motivaren primer a començar a arreplegar tota la informació possible sobre l’assumpte i després a l’elaboració del llibre, un llibre per cert que va aparèixer al mercat, en la seua primera edició, en novembre de 2010 de 243 pàgines, del qual ja s’han distribuït més de 300 exemplars i que pretén principalment dos coses, primera divulgar el que passà en aquella zona de l’Alt Palància a finals de la Guerra Civil (juliol 1938) i segona, posar de relleu unes restes i un espai que molt bé pot ser considerat patrimoni natural històric valencià.

Ramon en el seu parlament va incidir sobre això mateix, sobre els fets que l’havien motivat a escriure el llibre, un tema que no estava suficientment estudiat, unes lectures d’articles i llibres que no acabaven de satisfer la seua curiositat, d’ací la necessitat de moure’s per diverses hemeroteques i arxius autonòmics i nacionals ( fins i tot s’ha servit d’internet per indagar en biblioteques nord-americanes) no sols per contrastar el que en algunes ocasions havia oït o llegit, sinó també per ampliar al màxim la informació que existia sobre el tema i, el que és més important, posar al servei dels valencians un fet transcendental en la història espanyola, com ho va ser el front de Viver, on es va posar fre a l’ofensiva franquista sobre València al lloc simbòlic de defensa de la línia coneguda com XYZ , i d’ací el títol del llibre “Resistir és vencer”, màxima que l’autor ha pres del que va ser l’últim president del Govern Republicà Juan Negrín. Un material que sens dubte, ajudarà als historiadors, estudiosos i públic en general a conèixer una mica més aquella part de la història desconeguda encara per a molts valencians.

Acabada la seua intervenció, alguns dels presents no es van poder resistir a posar sobre la taula altres línies d’investigació o a fer preguntes sobre el tema, algunes que buscaven més aclariments i concrecions sobre aquella simbòlic línia XYZ, altres que volien saber les dificultats que havia trobat l’autor en fer el llibre o aquells que preguntaven sobre com de fàcil o difícil és hui en dia buscar informació en arxius nacionals.

Ja per tancar l’acte, alguns assistents adquiriren el llibre presentat no sense abans requerir alguna dedicatòria de l’autor. Després marxàrem a casa, a l’endemà ens esperava una nova aventura, l’eixida 98 del col·lectiu que ens portava, de la mà de Ramon Juan, als mateixos escenaris de la BATALLA DE LEVANTE, a explorar, a vore, a recórrer les trinxeres, els búnquers, els refugis, l’espai en general d’aquell trist capítol de la nostra història més recent.