Els despoblats moriscos a la Marina Alta

Associació Cultural Col.lectiu Ullal. Ruta de Senderisme i cultural Eixida nº 101. Dissabte 2 de juny de 2012 Guia: Gabriel Castells. Organitza: Francesc Buïgues

PROGRAMA.- Eixida de Sollana amb cotxes particulars a les 8,10 h. (cal ser puntuals i estar a les 8 h. al Rívoli). Anirem fins Oliva (La Safor), i d’alli ens desviarem cap a Pego, a l’entrada de la qual ens estarà esperant Gabriel Castells. A les 9’15 iniciarem la visita als despoblats de les tres Valls: la d’Ebo amb una població habitada que du aquest nom; la Vall d’Alcalà amb dues poblacions habitades, Alcalà de la Jovada i Beniaia; i la Vall de la Gallinera, amb set poblacions habitades. Hi ha dues valls més amb despoblats, la de Laguar i la de Pop, que junt amb el pla de La Rectoria, configuraven una nombrosa quantitat de llogarets moriscos. Pel matí vorem Les Valls d’Ebo i d’Alcalà fins les 14 h. A migdia serà opcional quedar-se a dinar a un restaurant de la Vall de Gallinera o tornar a casa. Per la vesprada vorem els despoblats d’aquesta Vall.

Llogarets a visitar: l’Atzuvieta, Nevera de Baix, la Roca, Queirola i altres per determinar.

Dificultat baixa. Portar aigua, esmorzar, bon calçat, motxilla, cantimplora, impermeable, roba còmoda, gorra o barret, ulleres de sol i càmera de fotos.

Reserves a F.Buïgues abans dimecres 30 de maig, confirmant o no dinar.

L’Associació no es fa responsable dels danys personals que es puguen ocasionar els participants.

 UN POC D’HISTÒRIA del llibre”Vida i final dels moriscos valencians” de Joan Francesc Mira.-“Les etapes de conquesta i ocupació del nou Regne de València, poden ser considerades també fases d’una expulsió parcial i d’un arraconament progressiu de la població musulmana. Posteriorment, algunes revoltes dels moriscos, considerades actes de traïció, foren aprofitades per a anul·lar molts dels tractats de rendició, per a ocupar noves terres i llocs. El 1609 es va promulgar el decret d’expulsió massiva de la població d’origen musulmà, convertida a la força durant la Guerra de les Germanies. Aquesta ordre significava exiliar violentament, i de colp, una tercera part dels habitants del Regne de València. En cap altre territori tindria un efecte tan extens i profund. El nostre país ja no tornaria a ser el mateix, ni des del punt de vista nacional, ni religiós, ni cultural ni lingüístic, ni d’ocupació del territori, ni de poblament o de producció agrària. La crisi en què es va veure sumit el país no es va superar del tot fins quasi un segle després.

Les terres de la Marina Alta tingueren una importància cabdal en l’expulsió. A diferència d’altres llocs,quasi el 60% de la població era morisca, pels ports de Dénia i Xàbia n’embarcaren cap`al nord d’Àfrica més de 42.000, tots els de la Marina Alta, però també de les comarques veïnes (La Safor, El Comtat, la Marina Baixa), i a la Vall de Laguar es produí una de les dues rebel·lions més importants de tot el territori valencià.

La geografia de la Marina Alta es caracteritza per tenir una plana litoral escassa i un rerepaís muntanyenc amb nombrosos cims que s’aproximen o superen els mil metres d’alçària. L’interior estava intensament poblat aprofitant les estretes valls, els brolladors d’aigua per a les hortes i els bancals en terrassa guanyats als vessants de les muntanyes. Es vivia bàsicament de l’agricultura de secà, amb unes quantes hortes, i de la ramaderia. Aquesta classe de poblament era dispers i estava format per llogarets amb poques cases. En molts casos, es tractava d’alqueries anteriors a la conquesta del Rei Jaume I, mentre que la població expulsada de la costa en crearia unes altres (...) Els cristians vells vivien bàsicament a les viles fortificades de la zona costera, on se situaven les millors terres. Era el cas de Pego, Dénia, Xàbia, Teulada o Calp (...)”.