Ruta dels Monestirs. Pinet-La Barraca d'Aigües Vives. Etapa 3.

Dissabte 16 de Gener de 2010.

Eixirem de la plaça de Sollana a la 7:30 h. del matí amb un minibús que ens portaria fins a Pinet on acabàrem la ruta anterior i començàrem la tercera, també la primera de l’any.
Prop de les 9:00 h. arribàrem a Pinet, ens férem un café en el bar del poble i a les 9:15 h. després de fer-nos la foto davant els indicadors de la ruta, iniciàrem l’ascens a la Serra del Buixcarró per l’antiga senda de Pinet a Barx.
Després de la intensa pujada, continuàrem per una pista forestal que ens va permetre anar conversant i admirar el bell paisatge que teníem davant nostre.
Durant la ruta, segons havien dit ens havíem de creuar amb un ramat de bous que per sort per a nosaltres, eixe matí estaven tancats al corral.

Esmorzàrem ja prop de Barx a la vora del camí, asseguts a terra o sobre les pedres gelades. Després de recuperar forces continuàrem, ja descendint, amb la vista del Montdúver davant nostre. Ens desviàrem del nostre camí per poder visitar la Nevera del S. XVIII on antigament conservaven la neu. Després, continuàrem pel camí vell de Barx a Simat, descendint en ziga-zaga i amb una meravellosa vista de la Valldigna: Simat, el monestir, Benifairó, Tavernes, els camps de tarongers, la Serra de les Agulles ...i la mar.

Vam arribar a Simat passat el migdia i anàrem directes al monestir de Sta. Maria de la Valldigna on teníem una visita guiada. En arribar a les portes del monestir ens va sorprendre la música que va començar a sonar. Ens donaven la benvinguda!!! Aviat ens vam adonar que era el ban de l’Ajuntament anunciant les festes de Sant Antoni.
Amb les explicacions de la guia, vam poder gaudir de les diferents dependències del monestir, algunes totalment enderrocades, d’altres restaurades i d’altres encara conservades; com l’església de Sta. Maria de la Valldigna, construïda amb diversos estils arquitectònics degut als dos terratrèmols que es van produir en diferents èpoques.
Al finalitzar la visita, quan anàvem a dinar, vam entropessar amb la xaranga i els festers de Sant Antoni, que ens donaren a provar uns trossets de rotllo beneït que repartien al veïnat. Dinàrem als banquets d’una plaça al costat de la Font Gran que estava en obres.
En acabar i després d’un cafenet, continuàrem la marxa pel camí vell d’Alzira, entre horts de tarongers. Passàrem per la plataforma de l’antic Ferrocarril Carcaixent – Dénia i Juanvi ens va ensenyar una carbonera, perquè de la via ja no queda res.
Pel camí ens vam trobar amb les obres del transvasament Xúquer – Vinalopó i com si fórem xiquets, ens dedicarem a passar per dins d’una de les gegantesques canonades que esperaven la seua col•locació.

A les 17:15 h. vam arribar al Convent d’Aigües Vives, un poc o molt cansats després dels 24’30 km. que havíem recorregut. Però això sí, contents d’haver gaudit d’un dia de meravelloses vistes i com no, de meravellosa companyia. D’allí ens dirigirem a arreplegar els cotxes que el dia d’abans alguns companys havien deixat per poder tornar a casa. I ens acomiadàrem fins la pròxima!

Àngels Pastor i Sebastià Gómez