CAMINANT PER LA SERRA PERENXISA (Torrent)

|

Eixida nº 99.
DISSABTE: 31 març de 2012
Hora de concentració: 7: 40 h. Plaça Major de Sollana. Eixida: 7: 45 h.
Organitza: Juanvi Ferrús
Guia: Alfredo Benlloc 



Farem un recorregut per la Serra Perenxisa, al terme de Torrent, tot aprofitant part del sender PR V-162 que la travessa i que ofereix paratges molts interessants i atractius per a caminar. Contarem amb la col·laboració del biòleg Alfredo Benlloc.

Característiques del sender:
Longitud: 18,6 km. Dificultat: Mitjana. Temps estimat de recorregut, sense parades: 5 hores 30 minuts. Sender circular (inici i final al mateix punt)

PROGRAMA: Primer, recepció d’informació de l’espai natural de Perenxisa,

·         A les 8,30 hores, Inici del sender, en prolongació C/ Dr. Bartual (Urbanitzció Monte Levante, Torrent). Tram 1, fins al pic Perenxisa (327 m.), amb 4 parades curtes (entre 3 i 5 minuts cada una). Temps estimat: 1 h 30’.
·         Arribada al pic Perenxisa. Parada per a esmorzar (10-15’).
·         Tram 2, des del pic Perenxisa fins al Barranc del Gallego, amb 2 parades, de 3’ cada una. Temps estimat de marxa: 1h 15’
·         Tram 3, des del Barranc del Gallego fins al Barranc de L’Horteta, amb 3 parades de 3’ cada una, i un descans de 10’, a la zona de la Presa de Poyo. Temps estimat de marxa: 1h 15’
·         Tram 4, des del Barranc de L’Horteta fins al punt d’inici del sender (c/ Dr. Bartual), amb 4 parades d’entre 3 i 5 minuts cada una). Temps estimat de marxa: 1h 45’
·         Hora aproximada de finalització del recorregut: les 14,45 hores

Acabat el trajecte, dinarem en un restaurant de la zona.

Cal dur: calçat adequat, esmorzar i picadeta per compartir, i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants. Interessants en participar en l’eixida poseu-vos en contacte amb Juanvi Ferrús  el més prompte possible per saber quants en serem i per reservar per al dinar.

PRÒXIMES ACTIVITATS: Divendres 27 abril: Sopar Commemoratiu 14 anys i literari. Repartiment memòria i Quadernets de literartura i escrits nº 3. Dissabte 28 abril: Excursió nº 100. Carrícola i Otos. CARRÍCOLA: Biodivers Carrícola, espais d’art mediambiental – OTOS: el poble dels rellotges de sol. (Excursió recomanada per l’Ullal. Tots els públics, molt assequible, cultural i mediambiental).



Viver, restes del front de la guerra civil

|

CONEGUEM EL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC



Eixida nº 98, dissabte 25 de febrer de 2012
Organitza: Ramon Juan Navarro -
Crònica: Paco Miras Alcaide (de Toras), membre de l’Associació Cultural detoras.es  


Participants: Joan F. Francesc Buïgues i Pepa, Ramon Juan, Pepa París, Antonio García Reche, Pepe Vidal i Isabel, Sebastià i Àngels, Eloïsa i Raül, Paco Miras i l’amic Vicent Ferrer García (14).

El pasado día 25 de Febrero de 2012, nos reunimos a las 09:30 horas en la plaza principal de Jérica, doce amigos pertenecientes al Col.lectiu Ullal de Sollana y dos amigos invitados pertenecientes a la Asociación Cultural detoras.es de la cercana población de Torás (Castellón), para visitar los restos accesibles de la Guerra Civil Española en la zona, de gran interés histórico-cultural y conocer de primera mano, uno de los pasajes más desconocidos de la historia contemporánea de los valencianos.
El día amaneció espectacular para la zona y la época del año ya que gozamos de una temperatura templada durante toda la excursión. Ejerció de guía de la visita Ramón Juan Navarro, autor del libro “RESISTIR ES VENCER. El frente de Viver en la Guerra Civil Española” y miembro del Col.lectiu Ullal.
Dejamos los coches cerca del parque de Randurias en Jérica, cruzamos el puente sobre el río Palancia y a escasos metros visitamos los restos restaurados de las posiciones defensivas republicanas de La Vegatilla, considerada como segunda línea de frente. Una vez visitadas las trincheras, nos acercamos al restaurante que hay próximo a la fuente de Randurías, famosa por su abundante agua y dimos buena cuenta de los bocadillos para reponer fuerzas. Cogimos los coches y nos dirigimos al Monte de San Roque en la vecina localidad de Viver, subimos hasta la cima y allí junto a unos paneles informativos, Ramón nos indicó lo acontecido en dicho lugar en Julio de 1938 ya que dicho monte junto con Morredondo y el Cerro Cruz formaron parte de la llamada línea XYZ o línea Matallana, cerco defensivo republicano de la ciudad de Valencia que fue inexpugnable, ya que no fue traspasada en batalla por las tropas franquistas a pesar de los múltiples ataques, resistiendo desde Julio de 1938 hasta finales de Marzo de 1939, final de la Guerra Civil por el Golpe de Estado del Coronel Republicano Casado y rendición de la República. Bajamos por las trincheras restauradas y observamos in situ desde lo alto los lugares donde se desarrollaron los combates de la llamada Batalla de Levante.
Volvimos a los coches y nos desplazamos a las míticas curvas de Ragudo, antigua carretera nacional 234 Sagunto-Teruel, Ramón nos condujo a los restos de dos búnkeres de hormigón armado pertenecientes ya a la zona franquista. Volvimos a los coches y ascendimos hasta el monte de Ragudo, donde nos encontramos con los restos del Puesto de Mando franquista desde donde se divisaba todo el valle del Palancia, desde aquí el CTV (Corpo de Truppe Volontarie) controlaba el desarrollo de la batalla de Levante, fue una fuerza italiana de combate enviados por la Italia fascista de Mussolini en ayuda del bando nacional. Bajamos al antiguo Paso a Nivel de Masadas Blancas y Ramón nos contó, no sin cierta nostalgia, que él había vivido allí, vimos los restos de su casa y poco después entramos en otro Búnker muy bien conservado próximo a la vía ferroviaria Sagunto-Teruel que servía de enclave estratégico en la Guerra Civil. Llegados a este punto los dos amigos de Torás regresamos a casa y el resto del grupo disfrutó de una buena comida en un restaurante de Jérica para a renglón seguido visitar la torre mudéjar de la localidad, única en la Comunidad Valenciana.
Y así fue como un grupo de amigos recorrieron los parajes donde hace 74 años se forjó el sueño de un grupo de valientes que visionaron un mundo más solidario y justo, y se despertaron con el peso implacable de la realidad más cruda. En memoria de ellos y para que nunca más tengamos que luchar hermanos contra hermanos por muy distintas que sean nuestras maneras de enfocar el mundo, se escribe la presente crónica.











Presentació del llibre: “Resistir es vencer, el frente de Viver en la guerra civil española”

|





                       Divendres 24 de FEBRER de 2012 - Crònica: Joan Ferrús Vanaclocha  



Assistents: Ramon Juan (l’autor), Joan Ferrús, Juanvi Ferrús, Antonia Chulvi, Joan Ramon Claver, Juli i Vicent Galiana, Margaix, Francesc Buïgues, Antonio García Reche, Joaquín Llinares i senyora, Antonio Velis, Cristina i Pepa, Rosa Ribes, Pepa París, Cayetano el metge, Josep Caballero. (19 persones).

Divendres 24 F va ser el dia acordat per presentar el llibre del membre del col·lectiu Ramon Juan Navarro “RESISITR ES VENCER, el frente de Viver en la guerra civil española”, la data no era casual, ja que a l’endemà dissabte, estava prevista l’eixida del Col·lectiu a Viver per recórrer les restes del front de la Guerra Civil en aquella zona. En un principi havíem triat el Bar Rívoli per fer la presentació, és el que més s’assembla a un casino ací a Sollana, preteníem fer una presentació diferent, en un espai distint a l’habitual que ens proporciona el Centre Cultural ja que volíem de la presentació un acte pròxim on poder estar asseguts prenent-se un refresc, escoltant l’autor del llibre i amb la possibilitat oberta després de fer preguntes i així va ser finalment però no al Rívoli, ja que en arribar-hi, el local estava ple, hi havia molt de soroll i a més, arribada l’hora res sabien allà de la nostra intenció, improvisàrem i sort que Rosa Ribes ens va aconsellar el local del seu fill José, - a estes hores no sol tindre ningú – va dir, així que moguérem el personal assistent i férem finalment la presentació al PUB NOU MIL·LENI. El local era el que preteníem, estàvem sols, tots asseguts al voltant d’unes taules, demanàrem uns refrescs i començà l’acte. Jo mateix vaig fer de presentador dient primer unes paraules sobre l’autor i després sobre el llibre.
Per als que no el coneguen dir que Ramon Juan Navarro, natural del Ragudo (un caseriu de Viver) té 41 anys, és llicenciat en Belles Arts i ve ocupant, des de l’any 2005, la plaça de conserge a l’institut de Sollana; és membre de l’Ullal des del 2007 i pertany també al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Em consta que és una persona inquieta no solament pel món de les arts i de la cultura en general sinó també per la història, especialment aquella que fa referència a la Guerra civil, inquietud que li ve motivada primerament perquè els escenaris i els espais on solia moure’s i jugar de menut eren precisament els escenaris on va tindre lloc la BATALLA DE LEVANTE en la línia coneguda com XYZ i precisament en aquells divertiments de xiquet era freqüent trobar, restes de trinxeres i búnquers, nius de metralladores, aspectes tots que despertaven la seua imaginació – igual que la de qualsevol altre xiquet-, imaginació que es desbordava més si cap quan es trobava restes de metralla, bales o alguna bomba, com de fet va passar.
Molts anys després, el contacte amb els testimonis orals de la gent del seu poble que havien viscut de primera mà aquell enfrontament bèl·lic i la lectura de diversos llibres i articles sobre el tema, el motivaren primer a començar a arreplegar tota la informació possible sobre l’assumpte i després a l’elaboració del llibre, un llibre per cert que va aparèixer al mercat, en la seua primera edició, en novembre de 2010 de 243 pàgines, del qual ja s’han distribuït més de 300 exemplars i que pretén principalment dos coses, primera divulgar el que passà en aquella zona de l’Alt Palància a finals de la Guerra Civil (juliol 1938) i segona, posar de relleu unes restes i un espai que molt bé pot ser considerat patrimoni natural històric valencià.
Ramon en el seu parlament va incidir sobre això mateix, sobre els fets que l’havien motivat a escriure el llibre, un tema que no estava suficientment estudiat, unes lectures d’articles i llibres que no acabaven de satisfer la seua curiositat, d’ací la necessitat de moure’s per diverses hemeroteques i arxius autonòmics i nacionals ( fins i tot s’ha servit d’internet per indagar en biblioteques nord-americanes) no sols per contrastar el que en algunes ocasions havia oït o llegit, sinó també per ampliar al màxim la informació que existia sobre el tema i, el que és més important, posar al servei dels valencians un fet transcendental en la història espanyola, com ho va ser el front de Viver, on es va posar fre a l’ofensiva franquista sobre València al lloc simbòlic de defensa de la línia coneguda com XYZ , i d’ací el títol del llibre “Resistir és vencer”, màxima que l’autor ha pres del que va ser l’últim president del Govern Republicà Juan Negrín. Un material que sens dubte, ajudarà als historiadors, estudiosos i públic en general a conèixer una mica més aquella part de la història desconeguda encara per a molts valencians.
Acabada la seua intervenció, alguns dels presents no es van poder resistir a posar sobre la taula altres línies d’investigació o a fer preguntes sobre el tema, algunes que buscaven més aclariments i concrecions sobre aquella simbòlic línia XYZ, altres que volien saber les dificultats que havia trobat l’autor en fer el llibre o aquells que preguntaven sobre com de fàcil o difícil és hui en dia buscar informació en arxius nacionals.
Ja per tancar l’acte, alguns assistents adquiriren el llibre presentat no sense abans requerir alguna dedicatòria de l’autor. Després marxàrem a casa, a l’endemà ens esperava una nova aventura, l’eixida 98 del col·lectiu que ens portava, de la mà de Ramon Juan, als mateixos escenaris de la BATALLA DE LEVANTE, a explorar, a vore, a recórrer les trinxeres, els búnquers, els refugis, l’espai en general d’aquell trist capítol de la nostra història més recent.




XIII ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

|




El proper divendres 2 de març tindrà lloc la XIII ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA  de l’Associació Cultural Col·lectiu Ullal de Sollana. 
Segons consta  en el Capítol III, Article 12 : “L’Assemblea General es reunirà en sessió ordinària com a mínim una vegada a l’any, dins el primer semestre”.



Els punts de l’ordre del dia seran els següents:
- Lectura de l’acta anterior per a la seua aprovació.
- Memòria anual d’activitats de l’any 2011.
- Balanç de l’any 2011.
- Pressupost per a l’any 2012.
- Activitats previstes per al 2012.
- Nova adreça de la seu social del Col·lectiu. Aprovació.
- Precs i preguntes: torn obert de suggeriments, idees, projectes, activitats, eixides, etc...
  

Lloc: Pizzeria Noalba, en  primera convocatòria a les 19:30 h h i en segona a les 20’00 h.







VISITA A VIVER: RESTES DEL FRONT DE LA GUERRA CIVIL

|

DISSABTE 25 DE FEBRER. Eixida nº 98


Organitza: Ramon Juan Navarro.
Excursió de mig dia.

L’excursió consistirà en la visita a distintes posicions, restaurades en la seua major part, del front de Viver, Jérica i Benafer, i que formen un itinerari cultural i turístic en l’actualitat. No es tracta d’una excursió senderista pròpiament dita, però cal dur calçat adequat per a caminar per la muntanya, aigua, esmorzar i, si el temps continua tan fred com en els últims dies, roba d’abric (jaqueta, bufanda, gorra...). També pot ser interessant dur alguna llanterna.
Les posicions estan separades per alguns quilòmetres de distancia, per la qual cosa, agafarem i deixarem els cotxes en diverses ocasions, tot i això es pot aparcar amb prou comoditat enlloc.

PROGRAMA:
-8h Concentració BAR RÍVOLI – Plaça Major de Sollana.
-8.15h Eixida amb els cotxes cap a l’autovia direcció Jérica pel Bypass.
-9.15-9.30h Arribada a Jérica i visita de les restes de les posicions restaurades en La Vegatilla.
-10h (aproximadament). Agafarem els cotxes i anem a les posicions restaurades de San Roque en Viver.
-11h Masadas Blancas. Aparquem per la rotonda. Esmozar. Panels informatius i nius de metralladores de la Via verda.
-12h Visita dels nius de metralladores de la carretera i del monte Ragudo.
-13h (aproximadament). Final de l’itinerari. Dinar a Segorbe.

Interessats en l’eixida poseu-vos en contacte amb JUANVI FERRÚS . 



Presentació del llibre RESISTIR ES VENCER

|

El  proper divendres 24 de febrer es presentara el llibre :

“RESISTIR ES VENCER.
El frente de Viver en la Guerra Civil Española”

De Ramón Juan Navarro, soci del Col·lectiu Ullal.

Lloc: Bar Rívoli. Hora: 20 h. Seguidament Ramon ens explicarà també el programa de visita al dia següent a les restes del Front de la Guerra Civil de Viver.

Acabada la presentació es podran fer preguntes i el col·lectiu invitarà als assistents a un refrigeri.

PUNT DE VENDA: el dia de la presentació i PAPERERIA PAQUI: 20 €

LA MORERIA DE LES COVES DE VINROMÀ I EL MUSEU DE LA VALLTORTA.

|



Eixida nº 96, dissabte 03 de DESEMBRE de 2011
Organitza: Juanvi Ferrús – José Cherta Prats. Crònica: José Roman Chulvi
Participants: José Cherta, José Roman i Antonia Chulvi, Sebastià i Àngels, Buïgues i Pepa, Juanvi, Joan Ferrús, Pepa Oroval, Xus i parella.
Asseguts a la taula d’un bar de Borriol, mentre esmorzem i a falta d’una butlleta que, dic jo, s’haurà perdut o, digues un número de l’ú al cinc, que t’ha tocat fer la crònica de hui, m’insinuen els del Col·lectiu.
Començaré per contar-vos que ens traslladem al Paratge Natural de la Moreria de les Coves de Vinromà acompanyats per José Cherta Prats qui ens donarà a conéixer a la resta d’amics el Miracle de les Coves.
Deixem els cotxes al costat del Molí Hidràulic de la Roca, el qual, mogut per la força de l’aigua, es troba a la vora de la rambla que forma el Riu Coves i comencem l’ascens a la Cova de la Campana per una senda ben cuidada amb una barana que dóna seguritat i amb uns escalons de fusta que fan el caminar lleuger.
Cherta ens explica la seua feina de mantindre net i cuidat el camí, amb la conversa de les persones que fan les coses amb sentiment, posant l’esforç pel bé comú, sense esperar res a canvi i amb un altruisme fora de tot dubte. La senda, d’uns cent cinquanta metres, fa un recorregut per la falda d’un penya-segat de naturalesa calcària, s’endevina un abric conegut després com la Cova del Miracle, on una xiqueta assegurava que la Mare de Déu se li apareixia. Cherta, que coneix bé la història, ens ensenya el lloc de l’aparició, ajudant-nos a arribar al lloc ens agafa de les mans perquè la terra està banyada per les últimes pluges i resulta perillós un esvaró. Deixem constància de la nostra presència al lloc amb un ciri encés amb els nostres noms i el record d’unes pedretes que ens dóna Cherta.
Continuem fent camí anant al Museu de la Valltorta, centre d’acollida de visitants per conéixer l’art rupestre llevantí. El museu està emplaçat al terme de Tirig (Alt Maestrat), sembla un mas perfectament embotit en el paratge que l’envolta. Dins, ens fan unes explicacions de la forma de vida dels avantpassats que començaren a pintar les parets dels abrics fa 7.000 anys. Contemplant les pintures, vorem els aspectes de la vida d’aquells sers preocupats per la seua subsistència de caçadors, vigilant la peça en somnis i matant-la abans que passe, veient el cos de l’animal amb les fletxes clavades als costats, figures simples de color roig, moviments harmoniosos, de fugida o acorralament. Els homes dirigint els cérvols als llocs on altres esperen amagats i amb postures de disparar els arcs.
La peça de l’arquer 57 o arquer de la Valltorta, tallat i tret de la Cova dels Cavalls i que pertany a l’Ajuntament de Cervera (Lleida), reclamat per les institucions valencianes, està cedida al museu per cinc anys, em porta a la memòria el nostre patrimoni tan ric, tan poc valorat, espoliat per la manca d’interés i perdut per a les futures generacions.
Per cert molt bona l’olleta covertina i l’embotit que ens tragueren per dinar. I per rematar la jornada una volteta per la fira artesanal després de dinar.





 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB