EIXIDA 103. EL BENICADELL, TALAIA DE LA VALL D’ALBAIDA

|



Eixida núm. 103,  dissabte 17 de novembre de 2012 
 Organitza: Juan Vanaclocha (Tolet)  i Joan Ferrús  - Crònica: Vicent Noverjes




El dia va començar fresquet i ennuvolat. La setmana havia deixat algunes pluges a la comarca que van crear dubtes sobre la possibilitat de fer l’excursió. Però les ganes de passar un bon dia de senderisme van superar  la por de la pluja i finalment, un grup bastant nombrós, gràcies en part a la participació dels companys d’Alaquàs, ens reunírem a l’entrada de la població de Favara on, pegant una última ullada al cel, vàrem decidir començar amb la jornada. No faltaren els comentaris sobre l’oratge, com la coneguda dita popular “Quan la muntanya de Corbera fa capell, pica espart i fes cordell”.



Pujàrem als cotxes i començàrem la ruta cap a Gandia, guiats per Juanvi Ferrús, sense perdre de vista el cel, que alternava núvols, boires i rajos de sol. Ens desviàrem cap a L’Olleria i, després de fer una parada en Ràfol de Salem, on el company Tolet es va unir al grup després d’haver treballat tota la nit -això és voluntat!-, vàrem prosseguir la ruta cap a Beniatjar. En eixir de la població, continuàrem per una pista forestal a l’esquerra de la carretera, de ferm difícil i molt irregular, que ens va fer preocupar-nos pels baixos d’alguns del cotxes de l’expedició. Després d’uns minuts de clots i bots, arribàrem a una esplanada on es troba la Casa Forestal de les Planisses o casa del Guarda, ja a 715 m sobre el nivell del mar, antiga casa de vigilància forestal i que ara funciona com a punt de vigilància i d’observació meteorològica.



Aparcàrem els cotxes i ens equiparem amb les motxilles i bastons, ja que Juanvi en tenia per a quasi tots. Joan Ferrús ens va llegir unes línies sobre la casa forestal i l’entorn. En acabar, com ja feia un parell d’hores que ens havíem alçat i començàvem a tindre fam, decidírem esmorçar abans d’iniciar la pujada al Benicadell.



Baixàrem uns metres fins les Fontetes, un lloc de descans a l’ombra de frondosos arbres i una font on l’aigua brollava fresqueta i abundant. Degut a les pluges dels darrers dies, l’aigua també desbordava per la paret i formava un riuet per baix de les taules on esmorzàrem. Acompanyàrem els entrepans amb una picadeta, una botelleta de vi que va dur Santi i, fins i tot, café tocadet gràcies als amics d’Alaquàs.



Ja amb la panxa plena i energies renovades, començàrem la ruta cap al Benicadell, continuant per la pista forestal on havíem deixat els cotxes. A mesura que caminàvem, els núvols i la boira començaren a dispersar-se i el sol apareixia intermitent entre els arbres encara humits, formant uns paisatges preciosos que deixaven vore, de tant en tant, el cim imponent del Benicadell.



Després d’uns quinze minuts de caminada, arribàrem a una estreta i empinada senda a l’esquerra de la pista, senyalitzada com PRV-213.3, que ens indicava la duració aproximada de la ruta: ALT DEL BENICADELL: 1h 5’, NEVERA 55’.



A mesura que pujàvem, podíem contemplar la vall i els pobles que la formen: Beniatjar, Castelló de Rugat, Carrícola... La tardor canviava les tonalitats de les fulles caduques, creant unes combinacions cromàtiques molt vistoses. Arribàrem a una bifurcació de la senda, on continuàrem per la dreta fins arribar a la monumental Nevera del Benicadell.



La nevera està molt ben conservada encara que parcialment coberta per la vegetació i prou bruta a l’interior per les deixalles d’alguns excursionistes poc respectuosos. Després de descansar un poquet, escoltar unes paraules de Joan F. i fer-nos unes fotos de grup, continuàrem la marxa per la senda cap al cim del Benicadell.



Poc abans d'arribar a la cresta del Benicadell, ens trobàrem a un xicotet replà, on hi ha una figuera al costat d’un antic refugi en runes i un pou, tancat per evitar caigudes. Des d’ací es pot observar la cara sud del Benicadell, així com el pantà de Beniarrés i els pobles que l’envolten. Més a l’oest, el Montcabrer “feia capell”.



Este replà va ser el punt de destí per a gran part del grup, ja que la pujada al cim és empinada i amb certa dificultat, no recomanable per a gent amb vertigen.



Uns pocs continuàrem la pujada fins al vèrtex geodèsic, ajudant-nos en ocasions de les mans per a trepar per les roques. Les vistes són espectaculars i, encara que la boira no deixava vore amb claredat, poguérem reconéixer Aitana i el Montdúver, això sí, amb l’ajuda de Tolet. Ací val la pena relaxar-se un poc i simplement gaudir de les vistes. Després d’uns minuts de descans, ens férem unes fotos i escoltàrem una reflexió de Juanvi, sempre amb bon humor: “Estic pensant en l’home que va pujar el sac de “porlam” fins ací dalt”. Amb la satisfacció de la meta aconseguida, començàrem la baixada.



En arribar a la casa forestal on havíem deixat els cotxes, cansats però satisfets, escollirem per a dinar entre arròs de muntanya o arròs al forn. Amb el dinar ja encomanat, pujàrem als vehicles i baixàrem per la pista forestal en direcció a Otos. Una volta en el poble, poguérem observar alguns dels rellotges de sol que hi ha pel carrer principal, on es troba l’hotel rural “Ca Les Senyoretes”.



El dinar va ser senzill però deliciós. Començàrem amb uns entrants que devoràrem en segons per a seguir amb els arrossos, molt bons els dos, que acompanyàrem amb cervesa i vi valencià. El postre “estrella” va ser el flam de garrofa, que haguérem de compartir perquè no n’hi havia prou per tots! Després de dinar eixírem a la terrassa, on ens convidaren a una misteleta de Xaló. Bons productes, bona cuina i millor atenció de les cambreres i tot per 15 Euros.



Després de brindar amb la misteleta, ens diguérem adéu, ens desitjàrem sort (alguns valents com Xusa Ferrús i Pedro participarien l’endemà en una carrera a peu a València) i tornàrem cap al poble després d’un dia de senderisme meravellós.

FOTOGRAFIES DE L'ÀLBUM PICASA

Sopar de Nadal de 2012

|


Divendres 28 de desembre de 2012           Crònica: Blas Fuentes



ASSISTENTS: Joan Ramon Claver, Antonia i José Roman Chulvi, Paco Montagud i Àngela, Mari Guardiola, Vicent Galiana i Júlia, Rosa Ribes, Rosa, Anna i marit, Tolet i Pepa París, Pau, Joan F., Gauden, Blas i Amparo i la tia Pepi, Paco Vila, Antonia Paredes i Toni, Ramon Ibor i Isabel, Josep Caballero (26).


El passat divendres dia 28 al Bar-Restaurant l'Ullal ens vam reunir  una bona part dels socis que acostumem a celebrar anualment este sopar. El motiu era celebrar les Festes de Nadal en harmonia, el sopar molt bo, de picadeta i entrepans, i va transcórrer un ambient molt agradable i collidor. 


Bona companyia, i cares noves per a este 2013, amb qui conversar i poder anar conjuntament de la mà a les activitats que hi tenim planificades.
Gauden presentant-nos el nou llibre

Després del menjar, es va procedir a la lectura del recull d'activitats del 2012 al parlament del president Joan Ferrús, a més de desitjar-nos bones festes, i Gauden Fernández va presentar el nou llibre que editarà la nostra associació: “ELS POBLADORS DE SOLANA AL SEGLE XIX, censos de població de 1857 i 1860.”
 
Bones festes, i fins d'ací ben poc, a la presentació de la nova publicació del Col·lectiu Ullal, sempre amb la cultura i la història del poble de Sollana!

SOPAR GALA PREMIS LITERARIS CIUTAT D’ALZIRA

|


Divendres  6 de novembre de 2012             Crònica: Joan Ferrús 


Assistents: Maria Guardiola i amiga, Juan Vanaclocha, Francesc Buïgues i filla, Vicent Moncholí i fill, Juanvi i Xus Ferrús, Pepa Orobal, Joan Ferrús i Macarena, Rosa Ribes, Vicent Galiana i Juli Llinares, Ramon Juan, Ramon Ibor i Isabel Rams, Pepa París (19)

El passat 9 de novembre, Alzira es vestia novament de llarg per lliurar els seus Premis literaris. La cita, un any més, a les nou de la nit a la Sala Rex Natura de la ciutat. El rebedor de la sala estava de gom a gom: escriptors, mestres i ensenyants en general, polítics, homes i dones vinculats al món de la cultura i de l’ensenyament, majoritàriament de la Ribera, però també d’altres comarques i, probablement, alguns vinguts de terres més llunyanes, es reuniren tots novament en aquesta vetlada cultural i literària que anualment organitza l’Ajuntament d’Alzira i Edicions Bromera. I allí estava també present l’Associació Cultural Ullal de Sollana. Ja fa anys que assistim a aquest esdeveniment fent visible el nom de Sollana a la Ribera. De fet, i no és una exageració dir-ho, en molts ambients culturals es coneix el nostre poble a través dels membres de la nostra associació i només per això hem de sentir-nos orgullosos.


Més de sis-centes persones es donaren cita aquella nit, nosaltres anàrem arribant i ens trobarem tots al rebedor de la sala. Després de les salutacions acostumades, primer entre nosaltres i tot seguit a alguns coneguts (el cronista d’Alzira Aurelià Lairon, l’escriptor Josep Piera, ...) anàrem entrant a la sala on entre plat i plat i glop i glop s’anaren deixant caure els guardonats en les diverses modalitats.

La periodista M. Carme Cano, fou l’encarregada de conduir l’acte i l’editor de Bromera, Josep Gregori, qui pronuncià les primeres paraules, un parlament que evidencià els mals moments pels quals passa el sector del llibre amb una crisi general  i que també està afectant greument el consum cultural, de fet, és per tots sabut que les vendes de llibres estan descendint des de fa anys i això afecta a la cadena de valor del llibre: llibreries, distribuïdores, editorials, etc... D’altra banda  el canvi de les dinàmiques de les institucions públiques pel que fa al llibre escolar ha afectat també a la producció editorial, abans amb el sistema de bons per adquirir llibres permetia unes vendes mínimes, ara amb l’anunci de formació de bancs de llibres i la promoció de reutilització del material didàctic és quan s’acabarà d’estrangular el sector. Quan escric aquestes línies he sabut que edicions Bromera, com moltes altres empreses, està afrontant un ERO temporal (expedient de regular d’ocupació)  per una reducció de vendes, la qual cosa obliga a una reducció en la producció, i alhora a prescindir durant un any de la col·laboració de 12 treballadors. 

Però tornem als premis literaris, els primers a recollir l’estatueta dissenyada per Manuel Boix, van ser els guanyadors de les modalitats de narrativa infantil i juvenil que es van fer públics en dies anteriors: Jordi Sierra i Fabra, guanyà el de narrativa infantil i Vicent Enric Belda el de narrativa Juvenil. 

La resta de premis es feren sabedors al llarg del sopar: el de poesia (Emili Rodríguez), el de divulgació científica (Susanna C. Manrubia) sobre un curiós tema de gens i genealogies, el d’assaig (Joan Borja) i finalment, el més esperat, el de novel·la, que va recaure en l’obra El retorn de Macbeth, de l’escriptor Francesc Puigpelat. Tots ells anaren precedits d’unes paraules del representant de l’entitat que promovia el premi. 

Una nit plena quant a satisfaccions i il·lusions alhora, un èxit cultural de renovació anual pel compromís de l’ajuntament d’Alzira en convocar els premis, per les empreses i entitats patrocinadores i per l’editorial Bromera. I els socis de l’Ullal que hi assistírem en fórem testimoni: ens ho passarem bé, sopàrem de gust i tornàrem carregats de llibres a casa.  

GALERIA FOTOGRÀFICA


Eixida 104: Senderisme per la Serra d'Espadà, Xòvar

|


Eixida nº 104,  dissabte 19 de gener de 2013 
Organitza i Crònica: Paco Montagud 

Assistents: Els amics d’Alaquàs: Enrique Mompó i Teresa Ribes, Mª José Tafaner, Carmen Ros, Pura Bessó i Enrique Martí, Vicen Fortuny i Vicent Ros, Carmen Andreu. Vicent Noverjes i Francesc Ferrandis, Àngels i Sebastià, Pepa Pastor, Francesc Buïgues i Diana, Santi i Pepa Ferrús, Ramon Juan, Gauden pare, Tolet, Joan Ferrús, Paco Montagud i Àngela, Mari Guardiola, Paco Alegre, Antonia Chulvi, Alfonso Llinares i Carlota Guardiola (28).

El dissabte 19 de gener no presagiava el bon temps que tots esperem en les eixides senderistes, però res ens va fer enrere quan es tractava de gaudir de la natura. Havíem quedat a les 8 a la plaça i acudírem 16 senderistes al punt habitual. Ja en la presentació del llibre de Gauden, el dia d’abans, es va quedar patent que seríem una bona colla, els ànims estaven fets. També hi acudiren al punt d’inici de la caminada, el restaurant “La Carbonera” de Xóvar: Tolet, Gauden (pare) i Paco Alegre que venien de València;  Àngels i Sebastià (cunyats de F. Buïgues) de Benitatxell, i 9 amics més d’Alaquàs, en total 29 persones animades a passar un dia que amenaçava pluges.
El primer punt de concentració fou l’embassament d’Ajuez. Aquesta xicoteta presa es va construir per a retenir les escasses aigües provinents de les torrenteres de les muntanyes circumdants. Forma part d’un complex i antiquíssim sistema de regadiu local, constituït per tres barrancs. Després de les fotos obligades per recordar el dia de tots els participants, encetàrem la pujada al barranc.
L’ascensió era pel bell mig d’un bosc de sureres que ens acompanyà durant tot el recorregut. Alhora ens veiérem bellament rodejats de penyals de “ródeno”, com deia algú “sembla que anem passejant per una pel·lícula d’Spielberg” tot ple de roques rogenques formades per estrats ataulellats com si foren de Legoland simulant les Muntanyes Rocoses.
Quan ja portàvem una hora de camí ens paràrem quasi dalt del barranc, en unes roques a la vora del mateix sender a esmorzar. Com sempre en estes eixides, va haver un desplegament d’ofrenes entre els participants: que si cacaus, olives, faves tendres, vinet per eixugar el clatell, cafés i carajillets, dolcets, coques de carabassa, xocolata i un llarg etcètera. El lloc era encantador i des d’allà es veien restes mineres del patrimoni arqueològic industrial del nostre país, en concret les mines del “Socabón” on queden vagonetes, vies, casetes derruïdes i la galeria de la mina. Els més valents recorregueren el primer centenar de metres de la galeria principal, fora començà a purnejar i ja pareixia que anàvem a tindre una jornada un tant complicada, però es va mantindre fins l’arribada a dalt en la pista forestal.

Poc després ens retrobàrem al segon punt de concentració, el dipòsit per a emergències forestals de l’Hembrar, el vent i la pluja ens començaren a castigar, tots amb els impermeables cap amunt. Passàrem per unes trinxeres de la guerra civil i en arribar a la Nevera de Castro, construïda a la meitat del segle XVIII i reconstruïda per un excursionista d’Alfondeguilla farà uns anys, els núvols deixaren pas al sol i poguérem disfrutar d’una estona de descans. La vista era espectacular cap a l’est el grau i la platja de Moncofa, al nord Castelló i el Desert de les Palmes, cap a l’oest les serres del Penyagolosa, preciós, no hi havia paraules...

La tornada va ser desfent el camí d’anada fins el dipòsit forestal, ja de baixada per la pista seguírem envoltats per sureres. El complex miner de l’Hembrar s’endevinava per tot arreu, un moll de càrrega del mineral, el cinabri, un munt de mines escampades per tota la serra i els últims i únics vestigis dels forns de mercuri de tipus “aludeles” que queden en el món. Aquests forns que funcionaren en Amèrica Llatina i Espanya en el segle XIX estaven formats per dos forns en paral·lel on les calderes alimentades per llenya produïen la combustió del cinabri. Els gasos de mercuri eren conduïts per regueres de fang, tubs o “aludeles”, cap al mig entre els dos forns on es condensava el mercuri i queia en estat líquid en una cubeta que l’arreplegava.
Ja ens quedava poc, les quatre hores planificades es van acomplir sense retards. En arribar al punt d’eixida de l’embassament, retornàrem pel mig del poble al restaurant on ens esperava el dinar. Els 29 excursionistes vam agrair l’escalforeta de la llar que teníem davant les taules del dinar. Fora, la frescor quedava patent i els cossos disfrutaren de l’olleta de la zona que ens van preparar. El dinar reconstituent i la conversa fàcil entre els assistents ens va alegrar i recordar el matí, on havíem tastat de tot: fred, vent, pluja i sol.

Activitats del 18 i el 19 de gener

|

Voldria comunicar-vos és que el pròxim  DIVENDRES 18 DE GENER DE 2013, a les 20 h. i al saló d'actes de la Sèquia Reial del Xúquer, presentarem l'última publicació de l'Ullal: ELS POBLADORS DE SOLLANA AL SEGLE XIX: censos de població de 1857 i 1860 del qual és autor l'amic, investigador local i membre de l'Ullal, Gauden Fernández.  




 Un llibre interessantíssim, curiós, on a partir dels censos de població de 1857 i 1860 Gauden, - com ell mateix diu a la introducció-  fa un retrat de la Sollana d'aleshores, coneixent de primera mà els seus pobladors i de pas fer un estudi antroponímic del municipi on es pot esbrinar les arrels de les principals famílies que ja des del segle XIX caracteritzen l'ADN dels sollaners. Un llibre que no ha de faltar en les vostres prestatgeries perquè segons ens diu al pròleg la professora Almudena Buciega "especialment en temps tan incerts com els que corren, sempre és interessant mirar enrere, reconstruir les nostres genealogies i analitzar i reflexionar sobre el nostre passat la qual cosa ajuda a no perdre la persepctiva del nostre futur".

El nostre regal de reis d'enguany, serà un llibre per a cada membre de l'Ullal. Confie en la vostra presència. De moment aneu fent-vos un lloquet a l'agenda per al divendres 18 de gener. Us espere a tots. En breu, rebreu la convocatòria "més guapeta", amb la portada del llibre i tot això. Per fa, passeu la veu, especialment a tots aquells interessats en aquestes coses nostres, de SOLLANERIES, vull dir.

A més, vos convide a  l'eixida nº 104 per a l'endemà, dia 19: SENDERISME PER LA SERRA D'ESPADÀ, EL BOSC ENCANTAT DE SURERES I LA NEVERA DE CASTRO, la qual promet ser preciosa. Es recomana la seua visita, i agraïm també que tot el món interessat a anar-hi es pose en contacte amb l'organitzador per a arreglar el viatge.

Moltes gràcies.

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB