Sopar de Nadal de 2012

Divendres 28 de desembre de 2012           Crònica: Blas Fuentes

ASSISTENTS: Joan Ramon Claver, Antonia i José Roman Chulvi, Paco Montagud i Àngela, Mari Guardiola, Vicent Galiana i Júlia, Rosa Ribes, Rosa, Anna i marit, Tolet i Pepa París, Pau, Joan F., Gauden, Blas i Amparo i la tia Pepi, Paco Vila, Antonia Paredes i Toni, Ramon Ibor i Isabel, Josep Caballero (26).

El passat divendres dia 28 al Bar-Restaurant l'Ullal ens vam reunir  una bona part dels socis que acostumem a celebrar anualment este sopar. El motiu era celebrar les Festes de Nadal en harmonia, el sopar molt bo, de picadeta i entrepans, i va transcórrer un ambient molt agradable i collidor. 

Bona companyia, i cares noves per a este 2013, amb qui conversar i poder anar conjuntament de la mà a les activitats que hi tenim planificades.

Gauden presentant-nos el nou llibre

Després del menjar, es va procedir a la lectura del recull d'activitats del 2012 al parlament del president Joan Ferrús, a més de desitjar-nos bones festes, i Gauden Fernández va presentar el nou llibre que editarà la nostra associació: “ELS POBLADORS DE SOLANA AL SEGLE XIX, censos de població de 1857 i 1860.”

 
Bones festes, i fins d'ací ben poc, a la presentació de la nova publicació del Col·lectiu Ullal, sempre amb la cultura i la història del poble de Sollana!

FOTOGRAFIES SoparDeNadal2012

SOPAR GALA PREMIS LITERARIS CIUTAT D’ALZIRA

Divendres  6 de novembre de 2012             Crònica: Joan Ferrús 

Assistents: Maria Guardiola i amiga, Juan Vanaclocha, Francesc Buïgues i filla, Vicent Moncholí i fill, Juanvi i Xus Ferrús, Pepa Orobal, Joan Ferrús i Macarena, Rosa Ribes, Vicent Galiana i Juli Llinares, Ramon Juan, Ramon Ibor i Isabel Rams, Pepa París (19)

El passat 9 de novembre, Alzira es vestia novament de llarg per lliurar els seus Premis literaris. La cita, un any més, a les nou de la nit a la Sala Rex Natura de la ciutat. El rebedor de la sala estava de gom a gom: escriptors, mestres i ensenyants en general, polítics, homes i dones vinculats al món de la cultura i de l’ensenyament, majoritàriament de la Ribera, però també d’altres comarques i, probablement, alguns vinguts de terres més llunyanes, es reuniren tots novament en aquesta vetlada cultural i literària que anualment organitza l’Ajuntament d’Alzira i Edicions Bromera. I allí estava també present l’Associació Cultural Ullal de Sollana. Ja fa anys que assistim a aquest esdeveniment fent visible el nom de Sollana a la Ribera. De fet, i no és una exageració dir-ho, en molts ambients culturals es coneix el nostre poble a través dels membres de la nostra associació i només per això hem de sentir-nos orgullosos.

Més de sis-centes persones es donaren cita aquella nit, nosaltres anàrem arribant i ens trobarem tots al rebedor de la sala. Després de les salutacions acostumades, primer entre nosaltres i tot seguit a alguns coneguts (el cronista d’Alzira Aurelià Lairon, l’escriptor Josep Piera, ...) anàrem entrant a la sala on entre plat i plat i glop i glop s’anaren deixant caure els guardonats en les diverses modalitats.

La periodista M. Carme Cano, fou l’encarregada de conduir l’acte i l’editor de Bromera, Josep Gregori, qui pronuncià les primeres paraules, un parlament que evidencià els mals moments pels quals passa el sector del llibre amb una crisi general  i que també està afectant greument el consum cultural, de fet, és per tots sabut que les vendes de llibres estan descendint des de fa anys i això afecta a la cadena de valor del llibre: llibreries, distribuïdores, editorials, etc... D’altra banda  el canvi de les dinàmiques de les institucions públiques pel que fa al llibre escolar ha afectat també a la producció editorial, abans amb el sistema de bons per adquirir llibres permetia unes vendes mínimes, ara amb l’anunci de formació de bancs de llibres i la promoció de reutilització del material didàctic és quan s’acabarà d’estrangular el sector. Quan escric aquestes línies he sabut que edicions Bromera, com moltes altres empreses, està afrontant un ERO temporal (expedient de regular d’ocupació)  per una reducció de vendes, la qual cosa obliga a una reducció en la producció, i alhora a prescindir durant un any de la col·laboració de 12 treballadors. 

Però tornem als premis literaris, els primers a recollir l’estatueta dissenyada per Manuel Boix, van ser els guanyadors de les modalitats de narrativa infantil i juvenil que es van fer públics en dies anteriors: Jordi Sierra i Fabra, guanyà el de narrativa infantil i Vicent Enric Belda el de narrativa Juvenil. 

La resta de premis es feren sabedors al llarg del sopar: el de poesia (Emili Rodríguez), el de divulgació científica (Susanna C. Manrubia) sobre un curiós tema de gens i genealogies, el d’assaig (Joan Borja) i finalment, el més esperat, el de novel·la, que va recaure en l’obra El retorn de Macbeth, de l’escriptor Francesc Puigpelat. Tots ells anaren precedits d’unes paraules del representant de l’entitat que promovia el premi. 

Una nit plena quant a satisfaccions i il·lusions alhora, un èxit cultural de renovació anual pel compromís de l’ajuntament d’Alzira en convocar els premis, per les empreses i entitats patrocinadores i per l’editorial Bromera. I els socis de l’Ullal que hi assistírem en fórem testimoni: ens ho passarem bé, sopàrem de gust i tornàrem carregats de llibres a casa.  

GALERIA FOTOGRÀFICA

Eixida 104: Senderisme per la Serra d'Espadà, Xòvar

Eixida nº 104,  dissabte 19 de gener de 2013 

Organitza i Crònica: Paco Montagud 

Assistents: Els amics d’Alaquàs: Enrique Mompó i Teresa Ribes, Mª José Tafaner, Carmen Ros, Pura Bessó i Enrique Martí, Vicen Fortuny i Vicent Ros, Carmen Andreu. Vicent Noverjes i Francesc Ferrandis, Àngels i Sebastià, Pepa Pastor, Francesc Buïgues i Diana, Santi i Pepa Ferrús, Ramon Juan, Gauden pare, Tolet, Joan Ferrús, Paco Montagud i Àngela, Mari Guardiola, Paco Alegre, Antonia Chulvi, Alfonso Llinares i Carlota Guardiola (28).

El dissabte 19 de gener no presagiava el bon temps que tots esperem en les eixides senderistes, però res ens va fer enrere quan es tractava de gaudir de la natura. Havíem quedat a les 8 a la plaça i acudírem 16 senderistes al punt habitual. Ja en la presentació del llibre de Gauden, el dia d’abans, es va quedar patent que seríem una bona colla, els ànims estaven fets. També hi acudiren al punt d’inici de la caminada, el restaurant “La Carbonera” de Xóvar: Tolet, Gauden (pare) i Paco Alegre que venien de València;  Àngels i Sebastià (cunyats de F. Buïgues) de Benitatxell, i 9 amics més d’Alaquàs, en total 29 persones animades a passar un dia que amenaçava pluges.

El primer punt de concentració fou l’embassament d’Ajuez. Aquesta xicoteta presa es va construir per a retenir les escasses aigües provinents de les torrenteres de les muntanyes circumdants. Forma part d’un complex i antiquíssim sistema de regadiu local, constituït per tres barrancs. Després de les fotos obligades per recordar el dia de tots els participants, encetàrem la pujada al barranc.

L’ascensió era pel bell mig d’un bosc de sureres que ens acompanyà durant tot el recorregut. Alhora ens veiérem bellament rodejats de penyals de “ródeno”, com deia algú “sembla que anem passejant per una pel·lícula d’Spielberg” tot ple de roques rogenques formades per estrats ataulellats com si foren de Legoland simulant les Muntanyes Rocoses.

Quan ja portàvem una hora de camí ens paràrem quasi dalt del barranc, en unes roques a la vora del mateix sender a esmorzar. Com sempre en estes eixides, va haver un desplegament d’ofrenes entre els participants: que si cacaus, olives, faves tendres, vinet per eixugar el clatell, cafés i carajillets, dolcets, coques de carabassa, xocolata i un llarg etcètera. El lloc era encantador i des d’allà es veien restes mineres del patrimoni arqueològic industrial del nostre país, en concret les mines del “Socabón” on queden vagonetes, vies, casetes derruïdes i la galeria de la mina. Els més valents recorregueren el primer centenar de metres de la galeria principal, fora començà a purnejar i ja pareixia que anàvem a tindre una jornada un tant complicada, però es va mantindre fins l’arribada a dalt en la pista forestal.

Poc després ens retrobàrem al segon punt de concentració, el dipòsit per a emergències forestals de l’Hembrar, el vent i la pluja ens començaren a castigar, tots amb els impermeables cap amunt. Passàrem per unes trinxeres de la guerra civil i en arribar a la Nevera de Castro, construïda a la meitat del segle XVIII i reconstruïda per un excursionista d’Alfondeguilla farà uns anys, els núvols deixaren pas al sol i poguérem disfrutar d’una estona de descans. La vista era espectacular cap a l’est el grau i la platja de Moncofa, al nord Castelló i el Desert de les Palmes, cap a l’oest les serres del Penyagolosa, preciós, no hi havia paraules...

La tornada va ser desfent el camí d’anada fins el dipòsit forestal, ja de baixada per la pista seguírem envoltats per sureres. El complex miner de l’Hembrar s’endevinava per tot arreu, un moll de càrrega del mineral, el cinabri, un munt de mines escampades per tota la serra i els últims i únics vestigis dels forns de mercuri de tipus “aludeles” que queden en el món. Aquests forns que funcionaren en Amèrica Llatina i Espanya en el segle XIX estaven formats per dos forns en paral·lel on les calderes alimentades per llenya produïen la combustió del cinabri. Els gasos de mercuri eren conduïts per regueres de fang, tubs o “aludeles”, cap al mig entre els dos forns on es condensava el mercuri i queia en estat líquid en una cubeta que l’arreplegava.

Ja ens quedava poc, les quatre hores planificades es van acomplir sense retards. En arribar al punt d’eixida de l’embassament, retornàrem pel mig del poble al restaurant on ens esperava el dinar. Els 29 excursionistes vam agrair l’escalforeta de la llar que teníem davant les taules del dinar. Fora, la frescor quedava patent i els cossos disfrutaren de l’olleta de la zona que ens van preparar. El dinar reconstituent i la conversa fàcil entre els assistents ens va alegrar i recordar el matí, on havíem tastat de tot: fred, vent, pluja i sol.

Galeria fotogràfica eixida Xòvar

Activitats del 18 i el 19 de gener

Voldria comunicar-vos és que el pròxim  DIVENDRES 18 DE GENER DE 2013, a les 20 h. i al saló d'actes de la Sèquia Reial del Xúquer, presentarem l'última publicació de l'Ullal: ELS POBLADORS DE SOLLANA AL SEGLE XIX: censos de població de 1857 i 1860 del qual és autor l'amic, investigador local i membre de l'Ullal, Gauden Fernández.  

 Un llibre interessantíssim, curiós, on a partir dels censos de població de 1857 i 1860 Gauden, - com ell mateix diu a la introducció-  fa un retrat de la Sollana d'aleshores, coneixent de primera mà els seus pobladors i de pas fer un estudi antroponímic del municipi on es pot esbrinar les arrels de les principals famílies que ja des del segle XIX caracteritzen l'ADN dels sollaners. Un llibre que no ha de faltar en les vostres prestatgeries perquè segons ens diu al pròleg la professora Almudena Buciega "especialment en temps tan incerts com els que corren, sempre és interessant mirar enrere, reconstruir les nostres genealogies i analitzar i reflexionar sobre el nostre passat la qual cosa ajuda a no perdre la persepctiva del nostre futur".

El nostre regal de reis d'enguany, serà un llibre per a cada membre de l'Ullal. Confie en la vostra presència. De moment aneu fent-vos un lloquet a l'agenda per al divendres 18 de gener. Us espere a tots. En breu, rebreu la convocatòria "més guapeta", amb la portada del llibre i tot això. Per fa, passeu la veu, especialment a tots aquells interessats en aquestes coses nostres, de SOLLANERIES, vull dir.

A més, vos convide a  l'eixida nº 104 per a l'endemà, dia 19: SENDERISME PER LA SERRA D'ESPADÀ, EL BOSC ENCANTAT DE SURERES I LA NEVERA DE CASTRO, la qual promet ser preciosa. Es recomana la seua visita, i agraïm també que tot el món interessat a anar-hi es pose en contacte amb l'organitzador per a arreglar el viatge.

Moltes gràcies.

FELICITACIÓ DE NADAL I CONVOCATÒRIA DEL SOPAR DE NADAL NADAL 2013

Amigues i amics tots del Col·lectiu Ullal: En estos dies tan especials, desitjar-vos a tots un BON NADAL, que passeu unes bones festes i el millor per a vosaltres i tots els vostres en aquest any que estem a prop de començar: salut, treball, familia i uns valors ferms i sòlids que ens marquen les línies del camí a seguir. Bones festes a tots Joan Ferrús P.D. Aquest missatge és sencer, sense retallades.

APROFITE PER COMUNICAR-VOS QUE ENGUANY, COM TOTS ELS ANYS FAREM TAMBÉ EL CLÀSSIC SOPAR DE NADAL, QUE SERÀ EL DIVENDRES 28 DE DESEMBRE AL BAR L’ULLAL DE SOLLANA A LES 21:30 H. COM QUE LA DATA PILLA ENTRE FESTA I FESTA, ENTRE NADAL I CAP D’ANY PROCURAREM QUE NO SIGA MASSA PESAT, AIXÒ SÍ, SERVIRÀ PER VEUREN’S, ENRAONAR UNA MICA I PASSAR UNA BONA VETLADETA PER TANCAR L’ANY. US CONTAREM TAMBÉ  LES PRÒXIMES ACTIVITATS I EL LLIBRE QUE EN BREU PRESENTAREM. INTERESSATS EN ASSISTIR, ESCRIVIU-ME UN MAIL

I RES MÉS, BONES FESTES I COMPTE AMB EL QUE MENGEM!

Cullera: Patrimoni històric

                                           CONEGUEM EL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC 

Eixida nº 102,  dissabte 6 d’octubre de 2012

Organitza  - Crònica: Pau Córdoba.

Assistents:  Joan Ferrús, Pepa Paris, Juan Vanaclocha, Alicia Girona, Pau Córdoba, Lolin Borras, Julia Llinares, Leonor Llinares, Vicent Galiana, Francesc Buigues, Pepa i Diana Buigues, Cristina , Pilar Fuset, Pepa Ferrús,  Paco Senón, (16)

Tal i com estava acordat, tots els assistents acudiren a l’hora prevista, les 9’00 hores del matí a la Plaça Major de Sollana, d’on eixirem amb puntualitat britànica, doncs si volíem tindre temps per pegar un mosset, abans hi havia que complir l’horari bé. Feia un dia assolellat, la qual cosa presagiava que anàvem a gaudir d’un matí calorós i primaveral.

 Com teníem previst, cap a les 9.30 hores del matí varem arribar al punt d’encontre (la cafeteria que està enfront el Mercat de Cullera per prendre un café o fer un esmorçaret abans de començar la jornada que presagiava seria calorosa.  La primera etapa en la visita del Patrimoni Històric de Cullera va ser el Refugi que es va construir a la Guerra Civil, precisament al costat d’on estaven prenent els cafes i on ens esperaven Lorena (la gestora del Patrimoni de Cullera) i el guia que ens explicaria el refugi.  Aquest subterrani, està situat justament baix de l’antic mercat de Cullera i està format per dos galeries subterrànies excavades en la roca de la muntanya que varen forrar amb una fàbrica de retjoles per a que poguera servir com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola. La peculiaritat que presenten es que aquestes dues galeries estan inacabades, ja que l’inici de la seua construcció –1938-, va impedir que es pogueren finalitzar abans d’acabar la guerra.  El guia ens va explicar que les galeries varen ser restaurades al 2010 i dotades d’un projecte museístic que, mitjançant uns panels, un audiovisual i un simulacre de bombardeig, proposa un recorregut per tot allò que va significar la Guerra Civil, com es va organitzar la resistència passiva i com funcionava un refugi antiaeri.

Acabada la visita i despedint al guia, varem començar l’apujada al castell, on precisament després de la primera revolta estava la segona etapa de la visita, LA TORRE DE LA REINA MORA, on ens esperava Lorena, per ensenyar-nos la construcció i explicar-nos el recinte emmurallat del castell.  Es tracta d’una torre vigia-porta d’entrada, que originalment, donava accés al segon recinte emmurallat o “albacara” del Castell de Cullera. Se situava just damunt de la medina islàmica i la seua funció era la de protegir a la població i el ramat dels atacs enemics.  Va ser construïda a finals del segle XII o principis del XIII, durant la denominació almohade. Té una forma cúbica i es distribueix entre planta baixa, primer pis i terrassa amb merlets. Lorena ens va explicar que durant l’any 1632 va sofrir una gran transformació que la va convertir en ermita sota l’advocació de Santa Ana i que d’aquell moment queden encara el cor, l’escaleta de caragol i un retaule que està dedicat a Santa Ana compost per cinc llenços d’estic barroc (que actualment estan situats per separat a l’Ajuntament de Cullera) i que el primer pis es va convertir en vivenda de l’ermità.  La torre ha sigut prou restaurada i conté a més una proposta museística que permet al visitant conèixer l’evolució constructiva tant de la pròpia torre com de les defenses del castell i la seua posterior transformació en ermita.  Una visita que ens va sorprendre a tots, ja que no enteníem com en un lloc tan xicotet, podien hi haure tantes coses!!!.

Finalitzada la visita cap a les 11.30 hores del matí, la caloreta començava a fer acte de presència i fins que no acabàrem la visita ja no ens va deixar d’acompanyar . La pujada al castell, va ser emocionant i tranquil·la, tant que ens va permetre poder llegir i fixar-nos en els textos escrits en cada una de les revoltes del Calvari. Pareix una pujada senzilla, però a meitat de camí de pujada, alguns es varen adonar que, de senzilla no te res, i menys si fa caloreta, tan es així, que el tema de conversa durant la pujada va ser,.... com dimonis s’ho fan les falleres per a participar en la baixada de la Mare de Déu, que es fa tots els anys el dissabte després de Pasqua!!, per les sabates de tacó... que a la mínima et fas un giró de peu !!

Una vegada arribats tots dalt i després d’un xicotet descans, ens esperava el guía del Castell per començar la visita, una visita un poc multitudinària , ja que com havíem canviat l’ordre del recorregut, no tinguérem altre remei que fer la nostra visita conjuntament amb altre grup de persones majors. El Castell, és una construcció d’època Califal (s. X), que va ser erigida per al control i defensa del territori, especialment de la zona litoral i la desembocadura del Xúquer. Va passar a mans cristianes al segle XIII i durant la Guerra dels Dos Pedros, va ser assaltat per les tropes castellanes i, posteriorment, recuperat per les aragoneses. Va pertànyer a diferents senyors feudals fins l’any 1402, any en el que el Rei Marti I l’Humà el va incorporar de nou al Real Patrimoni, al qual va pertànyer fins l’any 1707. Al segle XIX, amb motiu de la Guerra del Francés i de les guerres carlistes , es varen efectuar les principals obres de fortificació que admirem avui.  En definitiva, va ser una visita emocionant, encara que una mica pesada, ja que tanta gent i tan major, impedia que poguérem gaudir amb normalitat de les explicacions donades pel guia.

Acabada la visita, varem emprendre el camí de tornada al poble per les revoltes del Calvari, per a dirigir-nos on estaven els nostres cotxes per anar a visitar la Torre del Marenyet, última etapa de la nostra visita al Patrimoni de Cullera.  Quan arribàrem, a la porta ens esperava Lorena, per ensenyar-nos la torre i fer les explicacions pertinents. Lorena ens va explicar que aquesta es una torre vigia que, originàriament, estava junt a la desembocadura del riu Xúquer. Es va construir allí, precisament per defensar la costa i la Vil·la de Cullera dels atacs dels pirates berberiscos que al segle XVI atacaven les costes mediterrànies.  Va ser construïda el 1577 per l’enginyer Gian Battista Antonelli i sota el mandat del Rei Felip II. La seua forma es troncocònica i es distribueix entre plata baixa, dos pisos i terrassa amatacanada. Damun de la porta s’ubica la làpida fundacional amb una inscripció. El més interessant de la visita es la seua proposta museística que permet els visitants apropar-se a aquest període històric convuls mitjançant un audiovisual projectat directament sobre la paret de pedra, maquetes, mapes i panells..

Cap a les 14 hores, donàrem per conclosa la visita al patrimoni de Cullera, després de la qual, cadascú va tornar a dinar a casa, llevat d’un grup que optàrem per anar a dinar al passeig de Cullera i gaudir d’aquest dia meravellós d’estiu que la tardor ens va oferir.

El Benicadell, atalaia de la Vall d'Albaida

Excursió nº 103.  

Dissabte 17 de novembre de 2012.

Hora concentració 7:50 h. Eixida 8:00 h

Plaça Major. Sollana

Organitza: Juan Vanaclocha i Joan Ferrús

Grau de dificultat: mitjana alta, amb bona preparació física.

PROGRAMA: Eixida a les 8:00 h. Direcció Gandia, i després per la CV-60 direcció l’Olleria fins l’eixida a RAFOL DE SALEM. D’ací seguirem direcció Beniatjar i, per una pista forestal, arribarem a la Casa Forestal de les Planisses on deixarem els cotxes. Uns 380 m. de desnivell. DURADA DE LA RUTA: unes 4 h (entre esmorzar i tot). Visitarem també la nevera on esmorzarem i arribarem al cim (1.104 m d’altitud). No és una ruta llarga però si que presenta alguns trams molt empinats. DINAR: CA LES SENYORETES a Otos.

Extracte de: EL BENICADELL DES DE RAFOL DE SALEM. (Per Oscar Martí www.auntirdepedra.com ) Quan parlem del Benicadell a tots ens ve al cap el seu elegant i característic cim, la Penya, una afilada i crestuda mola calcària de 1.104 metres d'alçada amb una silueta identificable des de molt lluny, que ha il·lustrat desenes de llibres, símbol del senderisme valencià. Nosaltres iniciarem l’ascens directament des de la casa de les Planisses, accessible amb vehicles. EL BENICADELL és un fabulós anticlinal cretaci (un plec de l’escorça terrestre d’època posterior al juràssic) d'abruptes vessants, el punt central d'un sistema muntanyenc que s'inicia, a l'oest, a les serres de la Solana i d'Agullent, continuant per l'est cap a la mar per les serres de la Cuta i d'Ador. Serveix de frontera natural entre les comarques de la Vall d’Albaida al nord i el Comtat al sud, constituint per tant el límit entre les províncies de València i Alacant.

Els seus 25 quilòmetres de llargària, els més de mil metres d'alçada i l'orientació pròpia del sistema bètic, és a dir de ponent a llevant, han determinat una clara diferenciació climàtica entre la vessant d'ombria, un espai humit, fred i exuberant on destaca la presència de denses pinedes i abundants fonts, en contrast amb la solana, rocosa, seca i desforestada, però no per això menys espectacular. De fet, la serra del Benicadell va ser declarada Paisatge Protegit pel Consell de la Generalitat Valenciana en dues fases, primer la solana, i després l'ombria. L'ombria del Benicadell disposa de diferents sendes i pistes de muntanya amb origen en Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar, Carrícola o Atzaneta d’Albaida que ens permeten recórrer la serra i ascendir al cim amb prou comoditat, molt allunyat d'aquella primera ascensió que realitzara el botànic Cavanilles a finals del segle XVIII:

"Per a examinar la muntanya i pujar el seu empinat cim vaig escollir el dia 8 d'agost, quant ni havia núvols, ni aquelles boires que amb freqüència l'envolten, i inutilitzen el viatge... Per pujar amb menys risc cal valer-se dels pràctics de Salem, acostumats a enfilar com cabres per aquells cingles, però convé demanar-los que no vagen per dreceres, on hi ha passos molt difícils i perillosos, com vaig experimentar en la meua excursió... Dues hores vaig emprar a arribar al més alt, pujant quasi sempre per pujades i graons...".

La nostra ruta es podria fer en dos trams: PRIMER TRAM des de Ràfol de Salem fins la casa forestal de les Planisses (senzilla i bonica) i el SEGON TRAM de les Planisses fins el cim del Benicadell passant per la nevera, és una miqueta més exigent i compta amb un tram final que requereix una menuda trepadeta, molt senzilla, però no apta per a gent que pateix vertigen.

La nostra proposta però, és anar amb el cotxe des de RAFOL DE SALEM fins les PLANISSES, deixar els cotxes i començar l’ascens des d’ací, intentant atacar el cim però ja des de 715 metres d'alçada! en eixe cas, caldrà que des del Ràfol ens dirigim cap a Beniatjar per la CV-615, i a un quilòmetre d'aquesta última girar a l'esquerra, abans d'arribar a un pont, per una pista forestal de ferm difícil i irregular, sempre ascendent que ens durà fins la  CASA FORESTAL DE LES PLANISSES o casa del Guarda (715 m), antiga casa de vigilància forestal al voltant de la qual s'han instal·lat taules de fusta. Uns metres abans d'arribar es troba l'encreuament de les Fontetes, per on arribaríem seguint la ruta del Benicadell per Beniatjar. La casa del Guarda és un antic edifici tradicional amb pati central i dependències al voltant d'aquest, que encara funciona als mesos d'estiu com a important punt de vigilància i d'observació meteorològica. Antigament també realitzava diferents tasques de repoblament. Gaudirem de les magnífiques vistes que hi ha des dels voltants de la casa forestal, utilitzada durant gran part de l'any com a punt de vigilància forestal.

  

Des de la casa forestal iniciarem l’ascens per la pista, passant per una barrera que impedeix el pas dels vehicles, trobant-nos davant de la imponent mola cap a la qual ens dirigim. En uns 15 minuts arribarem a l'inici d'una senda a l’esquerra, senyalitzada com PRV-213.3, que ens diu: ALT DEL BENICADELL: 1h 5’, NEVERA 55’. Una senda molt empinada que en ràpid i vertiginós ziga-zaga ascendeix per l'ombria i que caldrà seguir.

Arribarem a la bifurcació (973 m) del cim del Benicadell amb la senda d'Atzeneta d'Albaida i de la nevera del Benicadell, que temporalment resseguirem per la dreta. A l'Alt de la nevera, seguint la mateixa cresta de la serra, es troba la monumental NEVERA DEL BENICADELL, una de les més visitades i conegudes del territori valencià. Es tracta d'una construcció de planta circular amb 13 m de diàmetre exterior, construïda amb maçoneria i morter de calç. El mur perimetral, d’uns 2 m d’alçada i un gruix d’uns 1.3 m, presenta quatre portes d’arc de mig punt orientades als punts cardinals. El pou, de 10.2 m de diàmetre i 7.9 m de profunditat des del nivell del sòl, compta amb una capacitat estimada de 640 m3 i es troba enlluït per la part superior amb morter de calç, però molt envaït per la vegetació. La coberta, envoltada d’hedra, és una falsa volta sense arcs de sustentació de 5.5 m d’alçada, amb naixement just a l’altura de les portes després d’un menut escaló. Presenta una obertura zenital, molt deteriorada i amb un diàmetre de 3 m. Subministrava gel a les poblacions de la Costera i la Ribera, i sembla que fa ser utilitzada fins a les primeres dècades del segle XX. La nevera formava part d'una xarxa de neveres ubicades entre Beniatjar i Atzeneta d'Albaida, que ens demostren la gran importància que el comerç de gel va tindre a la comarca entre els segles XVII i XIX. Ací esmorzarem.

Des de la nevera tornarem els nostres passos en direcció al CIM DEL BENICADELL, ben visible des d'aquest punt. Poc abans d'arribar a la cresta final del cim del Benicadell ens trobarem a un menut replà, on hi ha una figuera i un antic pou, encara amb aigua, restaurat i tancat per a evitar caigudes. Es tracta d'un dels elements arquitectònics més rellevants del paratge, molt emblemàtic per figurar ja al segle XVIII a les Observacions del botànic Cavanilles: "on concorren les aigües de pluja i neu foses; té uns 20 pams de profunditat i l'aigua dispara llavors de la seua boca a 14 pams". Potser aquest siga el punt de destí per a alguns, ja que el que ens queda per arribar al vèrtex geodèsic és per a valents, atrevits i sense vertigen.

Finalitzada la senda, ens toca afrontar el TRAM FINAL, estret, empinat i rocallós, amb l'ajuda d'una menuda trepada i amb un cert grau de dificultat, només apte per a atrevits,  on caldrà que utilitzem les mans, pel que podria resultar poc aconsellable per a gent amb vertigen. Uns pocs metres i arribarem al vèrtex geodèsic. Les vistes sobre el cim són simplement espectaculars: el Montcabrer, les antenes que ens assenyalen Aitana, el pantà de Beniarrés, el Montgó, la Safor i el Montdúver.  Ací cal recrear-nos per un moment i gaudir de les vistes.

En cas de, cosa bastant habitual, trobar-nos envoltats de núvols al cim, no podrem gaudir de les vistes, el que ens obligarà gustosament a tornar en una altra ocasió. Perquè si una cosa és ben segura, és que el Benicadell mai cansa, i disposem d'infinitat de punts per on iniciar l'ascensió: Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar, Bèlgida, Atzeneta... Per a tornar, baixarem per la mateixa senda fins assolir la pista forestal,que ens durà a la CASA DE LES PLANISSES.

Si ens sobra temps i és del gust dels assistents, podem baixar des de la casa forestal per un sender a LES FONTETES (661 m.) a uns pocs minuts (6’), és un àrea recreativa on, a l'ombra de frondosos arbres, podrem poar aigua a les dues fonts que hi ha, una que brolla generosament i on figura la data 1916, i una altra, ja fora de la zona de taules, que compta amb una basseta.

Per dinar emparaularem un menú a la popular CA LES SENYORETES d’Otos, on ja anàrem quan visitàrem Carrícola (un poble fet museu) i Otos (el poble dels rellotges de Sol). Menú: 12€: tres entrants, un plat principal (arròs al forn o arròs de muntanya), postres i cafè o infusions. (Beguda a banda).

Cal dur: calçat adequat, roba adequada per si fa vent dalt, esmorzar i picadeta per compartir, i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants. Interessants en participar en l’eixida poseu-vos en contacte amb Joan Ferrús per  saber quants en serem i per reservar per al dinar.

Per a més informació, perfil, estadístiques, google earth, etc,, podeu clicar: http://www.auntirdepedra.com/2011/06/el-benicadell-pel-rafol-de-salem-prv.html