Excursió núm. 157: Museu de la Baronia (Ribesalbes), MIAU (Fanzara) i Museu del Taulell (Onda)

Excursió núm. 157: Museu de la Baronia (Ribesalbes), MIAU (Fanzara) i Museu del Taulell (Onda)

Dissabte, 22 de juny de 2019

Crònica: Blas Fuentes Benito

Al voltant de les 7.30 començaren a arribar els primers viatgers al punt d’eixida, I ja maràrem cap a Ribesalbes a les 7.45h del matí des del Centre de Salut de Sollana.. En primer lloc ens dirigirem a Ribesalbes, conegut com el poble de la ceràmica, on arribàrem al voltant de les 9.15 per a esmorzar, ben prop del riu per a aparcar fàcilment i fer les primeres fotos del riu Millars, i fer temps fins que a les 10.30 accedírem al Museu de la Baronia.

Després de trobar l’entrada, un poc amagada, la nostra guia Amparo (excel·lent i fantàstica) ens va realitzar una visita guiada, molt didàctica i interessant que va durar hora i escaig.  En aquesta ens va oferir un primer tast en primer lloc la història del Museu de la Baronia i de l’edifici breument. A continuació, vam pujar a la primera planta, en la qual es troba una selecció de les millors obres de la ceràmica de la localitat, a més d’explicar-nos la història de l’inici dels tallers, la seua evolució, els principals artistes i d’alguna curiositat com, per exemple, la mancerina o la història del nom dels 12 apòstols amb què es van conèixer 12 veïns de la localitat que han estat part essencial en aquesta evolució i manteniment de la ceràmica.

Tot seguit passàrem a la segona planta en què primer es trobaven els diferents elements que formaven un taller de ceràmica antic, a més de motlles, una exposició de plats i alguns objectes amb defectes; tot des d’una manera instructiva i farcida de curiositats. Després d’uns minuts mostrant-nos la relació de la ceràmica amb Ribesalbes, des del futbol fins a les làpides, i d’altres usos de l’edifici (fins i tot va ser presó!), vam passar a una de les parts en les quals destaca el Museu de la Baronia, i és l’exposició d’elements i algunes reproduccions d’un jaciment, "La Rinconada", del miocè inferior lacustre d’arreu del món, i una extensa col·lecció de fòssils vertebrats i invertebrats de tot el món que representen tots els períodes geològics. Després, a la terrassa, ens hi férem i la foto de rigor i li agraírem a Amparo la tasca ben feta.

Després de caminar uns pocs minuts pels carrers de Ribesalbes, sense que el rellotge ens marcara cap horari, entrant a l’església de sant Cristòfol uns pocs minuts, marxàrem a Fanzara, un poble de 300 habitants que tornà a reviscolar fa poc més d’un lustre. Es deu al fet que fa 6 anys van començar el projecte MIAU (Museu Inacabat de l’Art Urbà), que seguix la moda de l’anomenat “street art”, en el qual els pobles que estan sofrint la tan famosa i preocupant marxa de les noves generacions a les ciutats tracten de promocionar el nom i les visites de la gent a qui li agrada l’art urbà. Així, ací tenim una clara mostra de poble-museu, efímer, però, tanmateix, en constant evolució i creixement.

Artistes reconeguts, entre els quals destaquen molts grafiters, van a Fanzara i elegeixen la seua paret per crear. Passejant pels carrers et quedes sorprés, no t’esperes trobar això. Obres d’art a les façanes, xicotets grafitis que has de passar dos o tres vegades pel carrer per adonar-te’n, cadires enganxades a la paret d’una casa, expressions fetes de com parla la gent d’allí... ah, i també molts gats pintats! Fanzara és art constant. I d’aquesta manera els més de quanta-i-escaig membres del Col·lectiu Ullal passejàrem lliurement, observant, fotografiant, xarrant… sense cap altra preocupació que gaudir de les obres.

Després de dinar marxàrem de camí de tornada cap a Sollana, parant-nos a Onda, on, a les cinc de la vesprada entràrem a visitar el Museu del Taulell “Manolo Safont”, en una visita guiada d’aproximadament una hora i quart en la qual ens mostraren la història de la ceràmica de la zona i la producció d’aquesta.

Allí ens va atendre Isabel, una altra guia magnífica i que durant l’estada ens va demostrar coneixement d’Història de l’Art, que ens va dur per un tour ple de tocs d’humor i de coneixements teòrics alhora que amb senzilles comparacions perquè una visita amb menuts fora comprensible.

El museu té més de 1500 peces i continua augmentant, i després d’un túnel que mostra la història de la ceràmica, passàrem a l’època musulmana, fins a arribar a l’actual, detenint-nos en èpoques com el Renaixement, el Barroc o la Guerra. tot això, veient taulells i socarrats i la diferència entre aquests, meravelloses col·leccions de taulelleria popular i religiosa, amb capelletes, objectes populars i d’altres de luxe; de sostres, de parets i del pis… tot just necessitaríem moltes més línies per a poder enumerar-los! I per acabar, tinguérem un truc de màgia a la zona d’Alfa d’Or, on es guarden tots els premis rebuts a CEVISAMA.

I així, al voltant de les 6.30 tornàrem cap a Sollana, arribant a una molt bona hora per a poder descansar abans de sopar, satisfets de tot allò vist, amb moltes coses per a contar i no gaire cansats.