Quarta Festa Estellés: 19-octubre-2013

El 19 d’octubre de 2013 vam celebrar la IV Festa Estellés a un emplaçament tan emblemàtic per a nosaltres com és l’Alcaissia, coneguda com a la Creueta, el paratge on antigament es trobava una alqueria musulmana i que molts segles després va rebre i va allotjar la nostra venerada imatge del Crist. Una forma fantàstica de celebrar una festa per la llengua i la paraula, per la comunicació, per la poesia; a més, un homenatge més que merescut a aquest gran escriptor i poeta.

Entre la 1.30 i les 2 va començar a arribar la gent convidada, i vam emprendre la preparació de les taules i cadires i el repartiment per totes les taules de la gran varietat de viandes que hi teníem al davant. El sol, l’ombra del arbres i un vent d’allò més fresquet ens van rebre amistosament. Les truites, ensalades, el pollastre amb allada, arròs al forn, pizzes... no ens deixaven quasi veure la taula! I tot això ben regat amb vins de la terra, a més d’altres begudes com aigua i refrescos. El nostre poeta té molts versos que fan referència a menjars típic valencians... menjant i recitant, bevent i cantant.

Vam ser un nombre tan gran d’assistents al llarg del dia, vora la cinquantena, els qui vam assistir a esta festa en homenatge als nostres menjars, la tradició, la poesia, la música... en resum, la nostra cultura. En altres paraules, vam presenciar una festa marcada pel bon ambient entre els amics que estàvem i l’estima a la cultura sollanera.  Després d’una llarga estona de mossos, glops i converses diverses, va arribar el moment de les postres i del cafenet per a, tot seguit, començar els preparatius per a les lectures.

Abans que res, presentaré els músics que entre lectura i lectura ens van delectar amb diverses peces musicals d’estils variats, però totes aquestes interpretades al so de la dolçaina i de la tuba, que es confonien amb un juganer ventijol que movia les partitures. José Ferrús i Ximo Luz van tocar l’Havanera dels Anells, el Vals en sol, el Bolero Pla i un fragment de la Suite Picassent; a més d’altres cançons de caire popular com: La manta al coll, Mari Carmen i Adiós Amigo.

La llista de persones que vam llegir un poema vam ser: En primer lloc va encetar el torn de paraula Blas Fuentes, que ens va recitar el poema “No hi ha llum com la llum amb què il·lumines el món quan apareixes i t’acostes” de Marc Granell. Va ser el primer d’una sèrie de poemes de temàtica amorosa, ja que este 2014 ha estat principalment la lectura de poemes d’eixe tipus.

Paco Duart, qui en nom de Llorenç Benaches, que es troba allà a les terres del nord com tots sabem, ens va llegir el poema “Vora el barranc dels Algadins” de Teodor Llorente, amb el qual ens desitjava que passàrem una bona diada estellesiana i ens enviava una cordial salutació.

Gauden Fernández va prendre el torn de paraula just després i va encetar una sèrie de poemes   de F. Manuel Llorens, el mestre de les Llometes. “Per què escric en valencià?”  va ser l’escollit per ser un poeta tan pròxim a nosaltres i per la defensa a la nostra llengua, tan perseguida com està sent-ho darrerament.

Joan Ferrús, com a bon mestre, en va fer una explicació amb els papers a les mans del poema “Sols resta el cap” de F. Manuel Llorens, en record a la nostra imatge del Crist. Un anàlisi de tots els per què i el com del que es diu que era i el és hui dia de l’obra de l’escultor val·lisoletà que la va crear.

Ramon Ibor, en la seua primera intervenció va recitar el poema “La barca” de F. Manuel Llorens, per tancar el cercle de la poesia del Mestre de les Llometes, en el qual es parla de la relació que pot arribar a tindre l’amor, l’Albufera i la vida diària en una persona qualsevol del nostre poble, com és en el cas de Ramon, una cosa que tots sabem ben bé.

Francesc Buïgues va ser el següent en agafar el torn de la paraula per un meravellós discurs en favor del que estava ocorrent eixe dia: gent celebrant un dia cultural, orgullosos de fer-ho, i que a tothora estan tractant de promocionar el seu poble, la seua cultura i la seua llengua.  Sorprenent, però sempre reivindicatiu. I tot seguit ens va recitar el poema “Cançó de les dones” de Vicent A. Estellés, el poeta homenatjat en eixe dia, que en eixos versos homenatjava a totes i cadascuna de les dones valencianes. 

Pepa Pastor va seguir el seu home per a, amb la “Cançó de la lluna”, de Vicent A. Estellés, i amb el seu parlament inicial, fer-nos pensar en tot el que està ocorrent en el món en estos negres dies que vivim, i en la necessitat de solucionar-ho tot abans que siga massa tard, com persones, “cara a cara”. 

Just després va ser Alba Martínez, la membre més jove dels assistents, qui, lluitant contra els nervis, ens va sorprendre llegint un poema llarg, “Tot açò que ja no pot ser”, de Vicent A. Estellés, però que, tot i això, té alguns dels versos d’amor més bonics escrits en la nostra llengua.

http://cseabra.utopia.com.br/poesia/poesias/0187.html

Joan Ferrús va tornar a recitar un poema, en este cas la “Sonata d’Isabel” de Vicent Andrés Estellés, dedicat a la seua dona durant la seua etapa de la vellesa. El poema expressa els sentiments de l’autor quan al despertar-se un matí qualsevol i contemplar una fotografia d’ell i la seua dona de joves. Explica que encara que els anys han passat, l’amor que sent per la seua dona segueix sent el mateix, i, a més, en el poema li agraeix a la seua dona tota l’ajuda que ha rebut d’ella.

A continuació, Ramon Ibor ens va llegir, quasi com si fóra un actor de teatre declamant Hamlet, un poema escrit per ell mateix, “L’Albufera”, una visió personal del que és per a ell eixe territori tan conegut i que forma part de Sollana d’igual manera que ambdues coses són una part íntimament lligada al que és Ramon i, per què no enganyar-nos, tot ha format de nosaltres mateixos i ens ha fet com som. 

Paco Montagud ens va explicar el sentit d’este poema, el més emocionant de tots els que s’hauran llegit a totes les festes estelles celebrades, i no exagere, ja que a més de dos i tres persones se’ls veia una llagrimeta a punt de caure-li per la galta. “Vindrà la mort, i jo no seré al llit” és un poema de Vicent A. Estellés que va ser adaptat per Paco Montagut en memòria del seu germà Joan, que va morir de repent, i de qui no es va poder acomiadar com calia.

Vindrà la mort i jo no seré al llit Vindrà la mort, i jo no seré al llit, ni al menjador, assegut al divan: l’esperaré al replà de l’escala, entre els parents que han arribat de l’horta, de cap a peus com vestit de diumenge, de blau marí, amb la corbata torta, i no serà necessari que entre: us diré adéu, des de la porta, anant-me’n. Evitarem, potser, el formalisme, i tot serà lleuger i natural: m’ajudarà, agafant-me d’un braç, la meua mort, en baixar per l’escala. S’excusarà per si ha trigat massa; però és que, abans, ha tingut quatre casos. Vicent Andrés Estellés

Vindrà la mort, i jo no seré al llit ADAPTACIÓ de Paco Montagud En memòria del meu germà Joan (11/2/09) Vindrà la mort, i jo no seré al llit, ni al menjador, assegut al divan: l’esperaré en la mateixa escola, entre els companys quan acabe la jornada, de cap a peus vestit com sempre, de bon humor, en la darrera hora, i no serà necessari que entre: us diré adéu, des de la porta, anant-me’n. Evitarem, potser, el formulisme, i tot serà ràpid i casual: m’ajudarà, agafant-me d’un braç, la meua mort, en acabar l’estada. S’excusarà per si no ha trigat massa; però és que, abans, no he pogut avisar encara.

Per acabar, vam iniciar la lectura tradicional per part de tots els assistents del poema “Assumiràs la veu d’un poble”  de Vicent Andrés Estellés per a procedir a l’acomiadament fins el 2014, en recerca de millores i novetats que continuen convertint la Festa Estellés que celebra el Col·lectiu Ullal com a única.

ÀLBUM FOTOS PICASA 

Blas Fuentes Benito (fotos de Joan Ferrús i Amparo Zamora)