ASSOCIACIÓ
CULTURAL COL·LECTIU ULLAL
Crònica eixida núm. 131 Ruta per l’HORTA NORD
Dissabte 9 d’abril de 2016
Organitza: Javier García i Juanvi
Ferrús
Guia: Javier García Gómez (membre
de l’Ullal)
Autor de la crònica:
Ignacio García Ferrandis
Tal com estava previst, el grup es va reunir
al Molí-Ermita de Vera a les 9 del matí.
Una dada que cal destacar d'esta eixida és que varem comptar amb la presència
de quatre membres de l'associació cultural la Roca de Beniaia (Vall d´Alcalà). En primer lloc
es van donar una sèrie d'explicacions sobre el recorregut i la importància que
té l'horta tant en aspectes econòmics, com ambientals i socioculturals. Per
desgràcia, en moltes ocasions malgrat ser un paisatge tan proper i que tant ha
aportat a la cultura valenciana és una gran desconeguda. Lamentablement, no es
va poder visitar el molí però es va explicar la funció que estes construccions
tenien en l’antiguitat per a moldre el blat que pertanyia a la burgesia, l'església
o l'aristocràcia. El molí originari del segle XIV va patir modificacions al
llarg del temps i actualment és un museu etnogràfic gestionat per la Universitat Politècnica
de València.
Iniciàrem la marxa a través de camps i séquies,
passant pel Molí del Gamba i sequers de xufa. Prompte arribem a l'altura de l'ermita
de Vilanova, on observem la perfecta orientació de les alqueries per a
aconseguir la major eficiència energètica resultat
de molts anys d´experiència. Generalment les portes apareixen al costat de
llevant, precisament per a protegir-se dels vents de ponent. Normalment, en la
cara nord no hi ha finestres, tret de les cases grans. A més a més, les parets
encarades a nord estan pintades de negre, a fi d’aïllar millor la casa dels
vents freds.
Arribàrem al barranc del Carraixet, que
naix a la serra Calderona. En el seu tram final ens trobàrem un cert cabal a
causa de l’existència de surgències d'aigües (ullals), cosa que afavoreix la
presència d'algunes aus aquàtiques, com ara agrons i fotges. Poc després arribem
a l'ermita del Peixets -situada a la desembocadura del barranc-, on pararem per
a reposar forces esmorzant. Es va comentar la raó i motiu de l'existència de
l'ermita, pels esdeveniments patits pel rector d'Alboraia, en portar el viàtic
a un veí d'Almàssera un dia d'una forta tempesta en què les aigües del barranc anaven crescudes. En intentar
el rector travessar-lo la mula en què anava el va tirar, per la qual cosa les Sagrades Formes que
portava per al seu ministeri van caure a l’aigua. El capellà va tornar a
Alboraia sol·licitant ajuda als feligresos, que trobaren l'arquella buida ja
que s'havia obert i les formes s'havien perdut. Van baixar pel barranc fins a
la seua desembocadura, i quan van arribar arran de mar van trobar tres grans
peixos que portaven en les boques cadascuna de les hòsties que es donaven per
perdudes.
Després de l'esmorzar varem reprendre la
marxa i passàrem per una barraca, que encara que està deteriorada va permetre
analitzar els tipus d'habitatge rural: l’alqueria i la barraca. Les barraques
és construïen artesanalment, amb fang i palla que eren els productes que hi havia
a l'horta. La família vivia en la primera planta, que també era lloc per a les
haques. La part superior o andana era un magatzem. La coberta, a dues aigües i
rematada amb una creu, es cobria de bova, una planta que es treia del barranc
del Carraixet.
Seguírem la caminada entre camps de cebes i
creïlles. També vam poder observar la xufa, ja que en estes dates s'estan
preparant els camps per a la seua plantació. Este cultiu va ser introduït pels àrabs
en la Península Ibèrica
i com és sabut, se n’obté la famosa orxata. Ens vàrem incorporar de nou al
marge esquerra del barranc i per votació popular entràrem en una orxateria
artesanal a degustar i refrescar-nos amb el producte típic de la zona: l'orxata.
Després d'este
breu descans seguírem per un camí paral·lel al carril bici que segueix l'antiga
via augusta, per la qual passava antigament la via de ferrocarril cap a Aragó (per
això s’anomena “via xurra”). Abans de tornar al barranc vàrem fer una nova
parada per a reflexionar sobre la importància de l'Horta i les causes de la
seua destrucció. És òbvia la importància del Tribunal de les Aigües, que
gestiona les huit sèquies de l'Horta (Quart, Tormos, Mislata, Benager i Faitanar,
Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella). La seua importància ha sigut reconeguda
en ser Patrimoni de la
Humanitat , però la seua conservació requereix protegir
l'Horta. Destaquem la necessitat de contribuir des de les nostres accions
diàries consumint productes de l´horta, aplicant el principi que “tota pedra fa
paret”. També vàrem fer una síntesi dels cultius que trobem i l'evolució que
han patit. Així, la presència de molins fariners indica l'existència de blat i
la importància que això va tenir per al proveïment de la ciutat, la qual cosa
va motivar la construcció de l’Almodí, on s'emmagatzemava el gra produït a
l'horta. També es va destacar el cultiu de les moreres per a la producció de
cucs de seda, que va tenir tanta importància com per a construir la Llotja de la Seda.
Llavors, vàrem
prendre el camí de tornada pel marge dret del barranc del Carraixet, passant
per Alboraia i seguint un altre tram del carril bici sobre la via augusta, fins
el camí de Farinós. Este nom fa referència novament al molí fariner de Vera on,
finalment, vàrem arribar a les 14 hores. Amb molta gana ens vàrem desplaçar
fins a una antiga alqueria reconvertida en bar, on varem menjar uns entrants i
un arròs melós, regat amb cervesa, vi i altres begudes. En resum, un passeig
per l'Horta de València d'uns 11 quilòmetres que va permetre aprofundir en el
seu coneixement, així com la confraternització del grup Ullal i el col·lectiu
la Roca.
0 comentarios:
Publicar un comentario