RUTA CIRCULAR PER AIELO DE RUGAT, La Vall
d’Albaida
Eixida nº 111, dissabte 14 de desembre de 2013
Organitza: Juanvi Ferrús Crònica: Juan Vanacloha Benimeli
|
El dia va despertar nuvolós, a les 8 eixírem
la gent de Sollana i pel camí anàrem arreplegant a més gent, els d’Alaquàs i
els de Sueca. Quan entràrem a la Vall del Vernissa, queia una pluja fineta. Ja en Aielo es va
incorporar la resta de gent, n’érem un total de 21, fins i tot vàrem tindre un
visitant virtual un tal "Antonio".
Abans d’eixir ens férem un cafenet. No feia
massa fred, però cada vegada el cel es feia més boirós. Agafàrem el camí del
Molí, fins arribar a les restes des d’on queia l’aigua que el feia moure.
Després, ens endinsàrem pel Barranc de la Font. Quan més pujàvem, la boira anava
per moments fent-se més densa, l’aspecte que li donava a cada raconada era encisador,
els pics, els arbres, prenien tots formes i contorns que desapareixien i
canviaven per moments. Tot el paisatge prenia un to misteriós, com de conte. A
mi em recordà un llibre que vaig llegir de menut, on la muntanya era un món ple
de fades i de monstres.
Arribàrem al Corral de Simeó, on esmorzàrem
drets, perquè la pluja ho havia banyat tot. Decidírem tornar a l’encreuament en
direcció a la Caseta del Magre. Pel sender la vegetació anava canviant, uns
trets de pinada, en altres falagueres, trobàrem alborcers dels quals n’aprofitàrem
els seus fruits. De la Caseta del Magre, antiga construcció típica, pujàrem al
Castell d´Aielo de Rugat, on encara es conserven restes de murs i basaments i
un aljub amb bastant bon estat.
Després férem un recorregut pel Collao de
l´Hedra canviant de barranc, visitant el corral, unes basses i la Font del
Collao. A continuació passàrem per la Font de la Penya de l´Heura. I baixàrem pel
Barranc del Collao fins arribar a la Font de Ferri, un racó molt guapet amb
tolls d´aigua. El final de la ruta, on ens férem unes fotos de grup, era un
tapis de fulles pel terra on els arbres tenien tots els grocs i marrons de la
tardor. I d’aci a Aielo.
Com hi havia ganeta, ens quedàrem a dinar en
la Llar de Jubilats, on menjàrem un bon assortit de botifarres, llonganisses,
cansalada magreta i xulles. Un dinaret lleugeret. Després, abans d’agafar els
cotxes, pegàrem un tomb pel poble, per cert molt ben cuidat. Quan passàrem per
l’església Pepa, la dona de Francesc, va llegir l’horari de misses i la processó
de la "Salpassa", que es fa
per a purificar les cases, ja
desapareguda a Sollana. Passejàrem pels voltants del carrer Ravalet on encara
es pot esbrinar el que era l’antiga alqueria islàmica de Yal·luh, amb carrerons
estrets.
Quan ja anàvem cap als cotxes trobàrem una
casa vella amb la porta oberta, on un home estava picant ametlla. Com no tenim
vergonya, tots cap a dins, resultà ser un apicultor, de cognom Ferrer, l’ home,
molt amable, ens contà el pacte que va fer al-Azraq i el rei conqueridor Jaume
I. I ja que estàvem a casa d’un apicultor vàrem comprar mel de taronger i de
muntanya. I així rematàrem una de les eixides que quedaran en el record.
https://picasaweb.google.com/108891874093879902528/Eixida111AieloDeRugat141213
https://picasaweb.google.com/108891874093879902528/CarmenAndreuFotosArtistiquesAieloDeRugat
0 comentarios:
Publicar un comentario