LA COVA DEL PARPALLÓ

Eixida nº 97, dissabte 21 de gener de 2012

Organitza: Juanvi Ferrús - Crònica: Carmen, la Conselleira

Participants: Els Ferrussos: Juanvi, Xus, Joan, Santi i Pepa; Joan Borja, Pau Córdoba, Francesc Buïgues i Pepa, Sebastià i la seua dona, Pepa Oroval, Carmen Ros, Conrado Andrés, Enrique Martí, Pura Bessó, Juan Miguel Tolet, Carmen la Conselleira, el seu home Luis, Ramon Juan, Mari Guardiola i Antonia Chulvi.

Dissabte 21 de gener, va tindre lloc l’última escapada del Col·lectiu Ullal de Sollana, Aquesta vegada el recorregut va discórrer pel Paratge Natural Municipal Parpalló-Borrell, situat al terme de Gandia. El grup excursionista, al front del qual es trobava Juanvi Ferrús, estava format per caminants procedents de diversos punts de la Comunitat Valenciana: la majoria de Sollana, però també d’Alaquàs i Picanya, de Benitatxell, de València capital i un de Viver.

El punt de trobada dels participants va ser la Plaça Major de Sollana a les 8:00 h. I, després de carregar piles amb un cafè ben carregat i calentet al Bar Rívoli, eixírem a les 8:15 h per la carretera N-332 direcció Gandia fins arribar al Centre d’Interpretació Ambiental del paratge abans esmentat i ubicat a la carretera Gandia-Barx.

Ja que s’havia concertat una explicació personalitzada de l’exposició del centre d’interpretació a les 11:30 h, la marxa al llarg del sender en l’àmbit de la Caldereta va ser lleugera, a més, no presentava gran dificultat degut a la seua pendent sinuosa de 5,5 km de longitud.

Durant l’ascens, poguérem gaudir d’unes esplèndides vistes de la Caldereta, una xicoteta vall delimitada pel massís del Montdúver, el Tossal d’El Tramús i el pic de la Caldereta. Les vistes panoràmiques eren espectaculars i ja que el dia era assolellat i el cel ras, es podia apreciar clarament la planura de la Marxuquera, Palma de Gandia i Ador.

Abans d’arribar al Coll de la Rafela, el punt més alt de tot el recorregut, Juanvi ens va informar de les característiques i l’estat actual de la Cova del Parpalló, un abric natural de gran rellevància catalogat com a BIC (Bé d’Interés Cultural) degut a les restes paleolítiques trobades al seu interior – plaquetes calcàries amb representacions artístiques, pintades o gravades – la qual cosa la converteix en un santuari prehistòric únic al continent europeu. Una vegada arribàrem al tossal, poguérem gaudir de la conca visual més àmplia de tot el Paratge del Parpalló-Borrell, a més de les poblacions de Xeraco, Xeresa, la Plaja de l’Ahuir i la Mar Mediterrània, a la qual intentava posar límit la costa de l’illa d’Eivissa. Va ser precisament en aquest turó on paràrem uns minuts a reposar forces compartint l’esmorzar que portava cadascú amb la resta dels components i a gaudir tranquil·lament de les incomparables vistes que teníem just al front de nosaltres.

La marxa continuà fins la Font del Garrofer per una senda estreta que a poc a poc ens endinsava en el Barranc de les Voltes. Va ser allà on poguérem seure a l’ombra uns instants per refrescar-nos i recuperar-nos dels descens. Foren inevitables els comentaris comparatius entre aquest punt i el que havíem deixat enrere, en el nostre ascens, on es trobava la Font del Parpalló, una surgència natural d’aigua, però amb poc de cabal.

La marxa es va reprendre sense haver sofert cap contratemps per part dels participants i, malgrat que l’aigua no era potable, més d’un va caure en la temptació de reomplir la seua cantimplora amb l’aigua fresca que brollava de les roques per si apressava la set novament de camí cap al Centre d’Interpretació Ambiental.

Continuàrem baixant fins arribar al camí que va paral·lel a la carretera Gandia-Barx, el qual ens va portar directament al punt d’eixida on es troba el Centre d’Interpretació Ambiental i on, a continuació, una senyoreta ens donà a conéixer els principals valors ambientals, ecologistes, paisatgístics i culturals que han permés catalogar aquest lloc com espai natural protegit.

El centre reuneix tres espais per a diverses activitats i, llevat del vídeo de 15 m. de duració que no visionàrem per falta de temps, gaudírem de les explicacions sobre la flora, la fauna, el paisatge, l’evolució de l’entorn i els incendis forestals que l’han afectat, a més d’altres paraules sobre l’interior de la Cova del Parpalló, tancada al públic des de fa anys, amb l’objectiu de protegir-la d’actes vandàlics.

Acabada l’eixida, i per acord dels components del grup decidírem marxar a Simat de la Valldigna per intercanviar impressions sobre tot el que havíem vis i aprés durant l’excursió. Va ser, tal vegada, aquest ratet de relax el més distendit i divertit del dia, ja que acompanyats per diversos aperitius i begudes que prenguérem al Bar Trinquet del poble de Simat, intensificàrem, més si cap, els llaços d’amistat i unió ja existents entre tots els components del grup.

Eren ja quasi les 14 h quan s’acordà donar per acabada l’eixida 97 del Col·lectiu Ullal, desitjant novament tornar a reunir-nos el més aviat possible per recórrer aquesta vegada les sendes de Viver a Castelló.