LA LLUM DE LES IMATGES: CAMÍ D’ART. ALCOI.

Col·lectiu Ullal. Eixida nº 93

DATA: Dissabte 14 de MAIG  de 2011

ORGANITZA: Juanvi Ferrús                       CRÒNICA: Enrique Martí (Alaquàs) 

ASSISTENTS: (I) Joan Ramon Claver, Pau Córdoba, Pepa París, Xus Ferús, Juanvi Ferrús, Joan Ferrús, Pepa Ferrús, Juan Ferrús, Carmen Vanaclocha, Àngels Company, Toni Velis, Desa Llinares, Cristina Molina, Voro Montaner, Antonia Chulvi, Gauden Fernández JR, Gauden Fernández SR, Reme Vanaclocha, Maria Luz, Maria Guadiola, Juan Miguel Vanaclocha, Alba Fernández, ALAQUÀS: Vicent Ros, Vicen Fortuny, Carmen Ros, Pura Ros, Enrique (26).

CRÒNICA DEL VIATGE A ALCOI.

E

l passat dissabte 14 de maig, es va realitzar, dins de la programació del Col·lectiu Ullal, de Sollana, una eixida de carÀcter cultural a la ciutat alacantina d’Alcoi.

L’objectiu fou visitar l’actual edició de l’exposició “La Llum de les imatges” que amb el lema “Camins d’art” està celebrant-se a l’esmentada ciutat. A més, com que les festes de moros i cristians d’aquest any, per la coincidència de la festivitat de Sant Jordi amb el Dissabte Sant, se celebraven en eixe cap de setmana, poguérem gaudir també de la renombrada “entrada” d’ambdues tropes a la ciutat.

Ens va fer un dia esplèndid i, en arribar, abans d’anar a les seus de l’exposició, visitàrem el cementeri d’Alcoi degut a l’interés arquitectònic i artístic de les seues construccions funeràries, sobretot el panteons, les galeries soterrànies de nínxols per als enterraments, i les curioses inscripcions i dedicatòries que es poden veure a les làpides.

De tots és coneguda la gran importància que va tindre l’industria alcoiana al marc del desenvolupament i de les conseqüències de la revolució industrial, fet que va produir un gran enriquiment de les persones dedicades a aquesta activitat i el reflex que el poder econòmic va tindre en tots els aspectes de les seues vides i també el que han perdurat després de la mort.

Monumentals panteons d’estil modernista que són dignes d’admirar per la qualitat de les seues ornamentacions i escultures. També n’hi han de recent construcció i que són d’estil arquitectònic vanguardista tant en el seu disseny com en els materials hi emprats.

Al centre de la part més vella del cementeri es troba un panteó col·lectiu per a les cendres de persones agnòstiques, lloc on poguérem veure el columbari amb les cendres del qui fou conegut cantant i actor Ovidi Montllor.

Després, en reconfortar-nos amb uns cafès i unes saboroses pastes – l’important sempre és important-, ens encaminàrem a l’exposició. Aquesta està muntada en tres seus:

-          L’Església de l’antic Asil de les Mongetes dels Pobres i Ancians Desemparats,

-          L’Església de Santa Maria,

-          i la Capella de la Mare de Déu dels Desemparats.

La línia argumental d’aquesta edició “Camins d’art” està basada en la figura dels patrons del pobles, els sants protectors dels oficis, de la salut, i advocats enfront de les necessitats humanes, així com en les advocacions marianes i de les denominades “marededéus trobades”.

Lògicament tenen especial relleu les representacions, tant pictòriques com escultòriques, de Sant Jordi i de Sant Maur, patrons de la ciutat, i de la Mare de Déu sota l’advocació dels Desemparats, d’arrelada devoció en tota la comarca.

Les obres d’art que s’exposen procedeixen de les 36 poblacions de l’Alcoià i el Comtat, complementades amb obres procedents principalment dels Museus Catedralici i de Sant Pius V de València, i de la Col·lecció Masaveu d’Oviedo.

Com en les altres edicions d’aquesta exposició s’hi poden veure obres pictòriques, escultures, peces d’orfebreria, peces de jaciments arqueològics de la cultura ibera, i documents, gravats, plànols, etc., de diversos continguts i iconografia.

També fou d’interés poder apreciar el resultat dels processos de restauració del edificis que s’han fet servir com a seus de l’exposició, dels quals cap destacar els cels estrellats amb que s’han decorat algunes de les voltes dels temples o capelles, disposant geomètricament les estrelles daurades de set puntes sobre l’intens blau del cel, i també la volta del presbiteri de l’església de Santa Maria, decorada amb escenes del dogma de l’Assumpció de Maria, amb presència, segons la costum del anys 1940 i 1950, de personalitats i mecenes de la ciutat en eixos anys i de la efigie del Papa Pius XII, aleshores pontífex regnant .

Una bona immersió en l’art religiós de l’Alcoià i el Comtat.

I també el poder presenciar una bona estona l’entrada de moros i cristians d’Alcoi des d’un lloc privilegiat –i ben assolellat- en la plaça de la ciutat (a la que nominen com “la bandeja” per la forma que té). Hi gaudírem de la desfilada dels “boatos” del capitans cristià i moro que eren molt  lluïdes i vistoses, i de nombroses bandes de música que amenitzaven l’acte.

Però no tot va ser cultura i art i espectacle sinó que també la convivència entre tots els assistents, el bon dinar –olleta alcoiana- que Juanvi ens havia aparaulat al restaurant Montecarlo, i l’ambient festiu que es vivia a Alcoi acabaren d’arredonir una jornada ben plena i que ens va deixar a tots molt bon record.

Fins l’altra. !!!!!!!   Enrique Martí,   Alaquás.