Per les muntanyes de la Valldigna.

Eixida nº 90 - 91 DATA: Dissabte 18 de desembre de 2010 // 29 de gener de 2011






ASSISTENTS:
  (I) Els Ferrussos (Juanvi, Joan, Santi i Pepa), Gauden, Pepa París, Paco, Tolet i Mari Guardiòla, Paco Montagud i Àngela, Antonia i Roman Chulvi, Blas Fuentes. (14).
 ( II) Els Ferrussos (Juanvi, Joan, Santi, Pepa i Josep), Pilar Fuset, Arnau i l’amic, Gauden, Antonia Paredes i Toni (fill), Rafa Calabuig i Pilar, Cristina Molina, Antonia Chulvi, Francesc Buïgues i Pepa, Blas Fuentes, Juan Tolet i Paco; d’Alaquàs: Vicent i Carmen Fos, Conrado, Mª José, Enrique i Pura Bessó (26).


PER LES MUNTANYES DE LA VALLDIGNA (I): LA FONT DEL CIRER I LES FOIES
L´hora d´eixida era a les 8,00 h. a la plaça de Sollana, una nova eixida, d’eixes que tant ens agrada, per a visitar la comarca de la Valldigna, i també per poder començar les festes nadalenques amb bona forma física. A les 8,00h. en punt, eixirem de Sollana cap a Simat, passant per Sueca i recollint a Joan, que ens esperava davant del Bar Llopis.

 Quan arribàrem a Simat, a la porta del Monestir de Simat, estava esperant-nos un amic de Blas, que li deien Víctor, una persona molt peculiar i agradable, concejal, escriptor i periodista. Només ens presentàrem, va fer una xicoteta introducció del que anàvem a veure, barrejat amb una dosis d’humor envejable.

 Víctor va començar comentant un poc la història del Monestir de Santa Maria, fundat pel rei Jaume II el Just en 1298, seguidament agafàrem el camí de Santa Anna per a dirigir-nos a l´Ermita de Santa Anna, una antiga mesquita. Hi ha un cartell, que la denomina antiga mesquita de la Xara. Va ser un privilegi el poder accedir al seu recinte, Víctor ens va fer un xicotet comentari de la historia d’eixa ermita, que era una de les dues restes de mesquites musulmanes de la Comunitat Valenciana, on varem veure la imatge de la santa rodejada totalment de la típica decoració musulmana. Víctor ens comentà que tots els anys, el dia 26 de Juliol es fa una romeria en honor a la santa, des del poble fins l´ermita, i també utilitzaven el recinte de l´ermita a l´estiu, per a realitzar exposicions i concerts de cambra. Gauden ens comentà també uns detalls de les antigues mesquites, referint-se en especial a l´antiga mesquita de Sollana.

Bo, en eixir d’allà ens dirigírem altra vegada cap a Simat de la Valldigna per agafar la que es coneix com la Senda dels Burros, camí de la Font del Cirer, que estava aproximadament a una distancia de 45’ on ens esperava el nostre amic Tolet. La idea d’inici, era anar cap al cim del Penyalba (772m.). El paisatge que ens envoltava, muntanyes de Corbera, serra de les Agulles, serra del Toro, amb la seua vegetació pròpia, ens va encantar. De camí varem veure dues arcades, que són les restes d’un aqüeducte que portava l’aigua al Monestir. Al mateix temps que anàvem caminant i xerrant, no deixàvem de fer una miradeta al cel, que cada vegada el veiem mes tancat, fins que començà a ploure. Això no ens va desanimar, però si es veritat que de seguida vàrem traure tots els impermeables. Continuàrem cap amunt i, en arribar a la Font del Cirer, com la pluja cada vegada era més intensa, ens anàrem a esmorzar a la urbanització de les Foies, on hi havia un baret. Què a gust esmorzàrem a la terrassa de fora!, fresquets, veient com plovia, cadascú el seu entrepà, unes olivetes, un poc de vi i uns cafenets, la majoria tocadets de ron, ja que l´oratge ho demanava per poder escalfar-se. En finalitzar l´esmorzar i veient que tornava a començar a ploure de valent, decidírem suspendre l’excursió.


Tornàrem uns quants a per els cotxes, la resta es quedà dins del baret. Abans de tornar a Sollana, férem una xicoteta ruta amb els cotxes. Anàrem cap a Barx, direcció la Drova, on visitàrem les cases que tenien els frares per a estiuejar. Sens dubte sabien on anar, Juanvi ens va fer una explicació molt agradable de la zona de la Drova i ens ensenyà les façanes d´aquelles magnífiques construccions, que després dels anys que han passat, encara continuen allà.


PER LES MUNTANYES DE LA VALLDIGNA (II): EL PENYALBA I EL MONTDÚVER

L´hora d´eixida a les 8,00 h. com és habitual des de la plaça, davant el bar Rivoli, aquesta eixida l´hem era la segona part de la RUTA PER LA VALLDIGNA, ja que la primera , haguérem de finalitzar-la abans per la pluja, per cert, ens va anar molt bé, per acomiadar-nos de l´any 2010 fent un bon esmorzar.

Aquell dissabte, i després d’alguns dies plovent, varem tindre sort, feia l’aire fresquet i el millor va ser el sol que ens acompanyà tot el dia. Eixírem amb un poc de retard, ens dirigírem cap a Simat de Valldigna i d´allí cap a la urbanització de Les Foies, on deixàrem els cotxes per a començar la ruta. Teníem un xicotet dubte, esmorzar allí o començar la ruta i fer un poc de gana. Després d´una xicoteta votació i la foto inicial de grup, decidírem eixir cap al cim del Penyalba (772 m.).

 L’exida va estar marcada per una pujada un poc pronunciada i de certa dificultat, tant és , que dos dels components de la ruta decidiren no continuar per trobar-se indispostos (per a ells, que no patisquen, a l’altra serà). Bé, després d’una bona estona caminant, cada vegada el paisatge era mes admirable, quan més pujàvem, més gaudíem d´aquelles meravelloses vistes, que ens ofereixen aquestes muntanyes.

A les 10,45 h. aproximadament arribarem al cim del Penyalba, ara sí que estàvem en un lloc privilegiat, es divisava la costa de Cullera, Tavernes i Xeraco fins i tot l´illa de Eivisa, ens férem moltes fotos, firmàrem en una llibreta dipositada dins d’una caseta molt xicoteta de ferro. Abans de continuar, el primer que férem va ser esmorzar, ara sí que teníem fam, crec que la decisió d´esmorzar allà dalt va estar molt encertada, un poc baix del cim, cara al sol, la mar i a la raser. Com sempre, cadascú oferia el que duia, uns els cacauets, altres les olives, xocolate, hi havia qui portava fins i tot roses, ens férem el cafenet i endavant.

Ens dirigíem cap al cim més alt d’aquelles contrades, el Montdúver (841 m.), al temps que caminàvem anàvem xerrant , uns més que altres, cada vegada amb un company, la caminada es feia molt agradable. Un dels punts on paràrem a descansar uns minuts va ser el conegut com a BALCÓ DE LA DROVA, passàrem un per un forat a la muntanya, i en travessar-lo, entràvem dins d´una xicoteta cova, oberta a dues cares, com si hagueren foradat la muntanya, ens asseguérem i ens quedàrem meravellats davant la vista que ens oferia aquest paisatge, el que veiem era l´urbanització de la Drova, envoltada de molta vegetació.

 Continuàrem cap amunt fins arribar a l’objectiu, EL MONTDÚVER. Des d’allà dalt, les vistes eren impressionants, poguérem divisar també la costa de Gandia. L’únic que desmereixia, eren les antenes allà instal·lades, fins i tot, hi hagué qui no va voler arribar fins al final del cim, per precaució de les radiacions. De seguida tornarem cap arrere per a dirigir-nos al punt de partida, començàrem el descens a un bon ritme ja pensant en el dinar, fins arribar al punt d´inici i ens acomiadàrem dels que anaven a dinar a casa; un altre grup ens quedàrem a dinar en un conegut restaurant, que es deia LA FONT DE LA PUIGMOLA, quin encert, ens feren dues paelles bonísimes, d’eixes que et deixen un bon record per a tornar, acompanyades d´un bon vinet i el més important, d´una molt bona companyia. Quan acabàrem, li férem un reconeixement a Juanvi, per tant bé com havia organitzat l’eixida, i com es quedà tan pagat, ens va fer un xicotet recorregut per la zona amb cotxe, anàrem a Pla de Corrals, visitàrem una cantera de marbre i seguidament de tornada a casa. Un gran dia al cor verd de la Valldigna.


Santi i Pepa Ferrús