Sopar de Nadal

 LLOC. Pizzeria Noalba, Sollana, Divendres 10 de desembre de 2010
CRÒNICA: Vicent Albentosa

ASSISTENTS: F. Buïgues i Pepa, Sisco Silla, Antonia Paredes i Josefina Fuentes, Blas Fuentes, Vicent Noverjes i Vicent Añó, Gauden i Maria, Desa, Toni Velis, Santi i Pepa, Joan Ferrús, Vicent Albentosa, Joan Ramon Claver, Pilar Fuset, Tolet, Juanvi i Xus Ferrús, Alfonso i Carlota, Vicent i Juli, Rosa Ribes, Pepa Paris, Mari Guardiola (28).

Després de totes les activitats que organitzem durant l’any, algunes més energètiques que altres però en general ben acceptades, sobretot per la camaraderia, dedicació i l’energia que tot el món posa perquè estos esdeveniments siguen de gran èxit i satisfacció per als participants, preparàrem el sopar de Nadal. La nit va descendir sobre nosaltres, fresca i humida, sense a penes poder veure el cel o estrelles, fent que la gent s’abrigara bé. Era la primera vegada que jo havia entrat en la Pizzeria Noalba i em quedí molt sorprés en veure la decoració i il·luminació modernista amb la qual havien decorat la sala. La gent va començar a arribar gradualment, alguns van vindre a peu i altres amb cotxe, al lloc on arreglem quedat per a sopar, i per fi comencem a sopar sobre les 22.30h. El sopar, organitzada per Toni Velis, va ser tot un èxit. Des de la “Picaeta”, entremesos, clotxines al vapor, ensalades, pizzes de qualsevol classe, panets farcits, beguda i cafés sense límit i molt, molt més. Per a coronar la nit, xampany i pastissos nadalencs. Es podia veure i sentir en la gent l’harmonia, satisfacció i alegria. Les conversacions fluïsquen, les rialles i carcallades no faltaven. Encara que no estàvem tots agrupats en una sola taula, podies sentir la calor de l’altra gent, que érem un sol grup, que ens recolzàvem i volíem que tots ens ho passàrem bé – en fi una família! Va ser una vetllada molt agradable en la qual la gent quede molt contenta i satisfeta compartint unes hores en tertúlia, en un lloc molt acollidor, amb bon menjar i companyia. Espere i desig que a l’any que ve siguem inclús mes i ens ho passem tan bé que enguany.

Vicent Albentosa Aragó