Cronica del sopar de nadal

DEL COL.LECTIU ULLAL DE SOLLANA


Bar Águila, 28 de desembre de 2006
Dia dels Sants Innocents


Per Llorenç Benaches


“Per altra banda, a principis d’any està prevista la inauguració de l’Ecomuseu en l’antic llavador”. Regidoria de Medi Ambient. BIM 43, pag 6. Desembre 2006.


Era hora ja de sopar i vaig anar cap al bar, on tenia lloc el sopar de Nadal del nostre Col·lectiu. Vaig entrar i vaig veure alguns companys asseguts mentres esperaven a la resta. Quan anava a agafar la cadira per seure al costat d’ells, en van dir que el BIM ja havia eixit i que el podria trobar en la Policia Local; com amant que soc d’aquesta publicació local, vaig eixir pitant i cap allí em vaig dirigir. En la recepció estava Vicent Navarro que de seguida en va donar un parell. Mentre em feia una cigarreta enraonaven del llibre de “Les Bandes de Musica de Sollana” de Joan Ferrús, ja que Vicent havia sigut company meu de percussió en la Banda i a més a més, feia temps que no es veiem. Amb els BIM a la ma vaig anar cap al Bar.

Vam seure a la taula que hi havia preparada i de seguida els BIM es van fullejar, fent algun que altre comentari. En total érem 22 socis i vaig seure al costat de Marc Vila i Pau Cordoba, i enfront tenia a Ramon Ibor i Francisco Silla.
Marc Vila era el nou fitxatge (soci o membre del col·lectiu), biòleg i professor de Ciències Naturals a Granollers (Barcelona). Mentre enraonàvem de seguida es va servir el sopar; aquest va constar de sèpia a la planxa, braves, amanida rusa, entrepans variats, vi, cafenets,...

La tertulieta de seguida va començar. Ramon, Marc, Francisco i jo estiguérem molta estona parlant dels aiguamolls i de l’albufera, i a més a més del canvi climàtic i de la falta d’aigua dolça. També ens vam referir a temes locals com els ullals, l’ecomuseu, el museu de l’arròs, etc,...

Quan ja estava finalitzant el soparet, el nostre President Joan Ferrús es va dirigir a nosaltres per a fer cinc cèntims de l’any que deixaven i fer-nos un avanç del que seria l’any vinent i propers. Comenta que durant el 2007 i concretament en el primer trimestre es farien 3 excursions; una visita a Massanassa a càrrec d’un company del col·lectiu i altres dos que no recorde. També comenta que enguany podria ser l’any “Almansa” ja que es celebrava els 300 anys de la famosa Batalla d’Almansa per la qual els valencians vam perdre els nostres furs. Mentre enraonava va citar també aquell refrany que ens ha passat de pares a fills: “Quan el mal be d’Almansa, a tots alcança”. També remarca que es faria una eixida a Xàtiva per veure “La llum de les imatges”, i aprofitant “l’any Almansa” ens va explicar el perquè als xativins es diuen “socarrats” i d’on ve la tradició de tindre el retrat de Felip V cap abaix.

També al 2007 es faria un sopar de desagravi per a Josep Vicent Escarti per els fets que ocorregueren l’any anterior en la casa de la cultura durant la presentació del llibre “Tirant lo blanch”.

També comenta que enguany no va eixir el sisè fascicle de Itineraris per Sollana i el terme, ja que tots els esforços s’havien dirigit cap a la publicació de “Les Bandes de Musica de Sollana” i de l’acte d’homenatge a la SUAM; però que enguany si que eixiria i aniria a càrrec del nostre company Pau Cordoba i es titularia “Cases Singulars”. Comenta també que al 2009 es complien 100 anys del enderrocament de la Torre Syulana de la Plaça Major i 50 del convent .

Desprès brindarem amb cava valencià “per Sollana” i continuarem enraonant com sempre que ens reunirem. Cap a les dotze i quart començarem a marxar i al final em vaig quedar a fer una toma amb Juanvi Ferrus i Francisco Silla al Milenium. Parlarem una mica de la apatia que existia entre la gent jove per la política i de com anava canviant el nostre poble.

Certamen internacional de Bandes de Musica a Valencia.

Amics del Col·lectiu,La Societat Musical de Sollana ens ha fet arrivar la següent invitació per a tots els interessats:"El proper dissabte 4 de juliol a les 17h de la vesprada tocarà laBanda de Música de Sollana en el Palau de la Música de València. Elsautobusos eixiran de Sollana a les 15:30h de la vesprada.Els que tinguen interés d'anar confirmeu l'assistencia a Santiago Añó o bé apunteu-se al Bar Musical abans del 23 de juny. El autobus serà gratis, tan sols demanaran la voluntat per a la banda. Les obres que es tocaran seran:> La cañada.> Pequeña suite.> Magallanes. A N I M ¡ ¡ ¡ ¡"

La Serra de la Falaguera, Font de l'Almaguer

ASSOCIACIÓ CULTURAL COL·LECTIU ULLAL DE SOLLANA

CONEGUEM la nostra comarca


Rastrejant el llegat prehistòric per terres de l’Almaguer

Eixida nº 76
DATA: Dissabte 20 de juny de 2009
HORA: Concentració a les 8’45 h. al BAR RÍVOLI. Eixida a les 9’00 h.
ORGANITZA: Juan Miguel Vanaclocha i Gauden Fernández.
CAL DUR: Esmorzar i beguda fresca, roba còmoda, protecció solar, gorra o barret i calçat apropiat per a fer un poc de senderisme.


La serra de la Falaguera forma part de les estribacions més orientals de la “Serra del Caballón”, situant-se estratègicament entre el riu Magre i l’estreta plana litoral existent entre esta i l’Albufera. La travessa, en direcció est-oest, una vall tectònica tancada entre les restes de dos files de relleus calcaris del Terciari, coronats pel “Puntal del Besorí” amb 361 metres d’alçada.

El terreny és calcari, amb altes concentracions de guix i amb algunes zones argiloses. La vegetació és escassa, formada principalment de garriga i matoll, encara que als barrancs hi podem trobar encara zones de bosc i espècies arbustives típicament mediterrànies. Ja des d’època musulmana la vall que travessa la serra s’anomenà “Almaguer”, que significa “canal”, possiblement com a referència al pas natural que permetia la comunicació entre la vall del Magre i l’Albufera.

La zona que visitarem conté indicis de poblament ja des del període epipaleolític (fa uns 10.000 a 8.000 anys), molt a prop de la Font de Almaguer, estant relacionades amb altres restes, com destrals de pedra polida i puntes de fletxa trobades a la partida de “la Paridera” i el “Pla de les Clotxes” al terme municipal de Benifaió. Concretament, podrem observar les restes d’unes pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí, declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. La Conselleria de Cultura es va encarregar l’any 1999 de col·locar unes reixes per protegir-les.

També visitarem les restes d’un poblat de l'Edat de Bronze (anys 1800 a 700 a.C.), abandonat o destruït abans de l’aglutinament de la població existent als xicotets poblats circumdants a la vall del Magre, en el poblat íber format en la lloma sobre la qual actualment se situa Llombai, on van baixar i es van assentar. Este poblat va ser de nou habitat, ja en època musulmana, situant-se en un extrem del mateix una torre de guaita que permetia el control de la vall i del camí que comunicava esta vall amb l’alqueria de Pigacen (Picassent).

PROGRAMA DE L’EIXIDA
· Concentració al Bar Rívoli a les 8’45 h. Eixida: 9'00.
· Arribada a l’Almaguer a les 9’15h. Inici de la ruta cap a les restes del poblat del Bronze.
· A les 10’00h esmorzar al mateix poblat. Cal dur-se l’entrepà i beguda.
· Cap a les 10’30h inici de la ruta cap al Barranc de la Falaguera i les pintures rupestres.
· A les 11’30h tornada cap als cotxes.
· 12'00h Tornada cap a Sollana.
· Arribada a Sollana. 12’30h.

Pròximes activitats previstes:
- Dissabte 18 de juliol . “Ruta del pla” Ruta de senderisme per la marjal sollanera. Organitza Juanvi Ferrús.
- Divendres 7 d’agost. Sopar d’estiu, com és habitual arrecerats a la lluna de València a la Plaça Major de Sollana.

La llum de les Imatges: Espais de Llum: Castelló, Borriana i Vila-Real.

CONEGUEM el patrimoni artístic- religiós valencià

Col·lectiu Ullal. Eixida nº 72
DATA: Dissabte 21 de febrer de 2009 GUIA: Guies de la Fundació.
ORGANITZA: Juanvi Ferrús Zaragozá CRÒNICA: Joan Ferrús Vanaclocha

ASSISTENTS: Francesc Buïgues i Pepa, Antonio, Sisco i Carmen, Gauden, Carmen i Juan, Joan Ferrús. Antonia Chulvi, Juanvi Ferrús i Mª Àngels. (12)

Una vegada més i fidels a la cita, els membres interessats del Col·lectiu, visitàrem les tres exposicions que la fundació LA LLUM DE LES IMATGES havia organitzat per al 2008-09 en terres castellonenques. Abans que res val a dir que amb la present són ja set les edicions que la Fundació ha realitzat per tal de mostrar el llegat religiós cultural i artístic de diverses ciutats del territori valencià estant el Col·lectiu present en cadascuna d’elles i que per curiositat passe a ressenyar: 1ª edició: València, visitada el 06-02-99; 2ª edició: Sogorb, visitada el 27-10-01; 3ª edició: Oriola, visitada el 22-11-03; 4ª edició: Sant Mateu, visitada el 01-10-05; 5ª edició: Alacant, visitada el 25-11-06; 6ª edició: Xàtiva, visitada el 17-11-07 i l’actual a terres de la Plana: Castelló, Borriana i Vila-real visitada el 21 de febrer de 2009. Els mateixos guies en informar-los ser uns fidels seguidors de les exposicions ens comunicaren que les pròximes edicions van a tindre lloc a València a novembre de 2009 per commemorar-se els 10 anys de la primera expedició i que la següent per al 2010 tindria lloc a Alcoi.

Tot i que l’itinerari està marcat per recórrer-lo de sud a nord nosaltres el férem al revés, de nord a sud, per allò d’anar guanyant terreny a la tornada. Començàrem la visita a la cocatedral de Santa Maria de Castelló on s’aborden cronològicament obres de la Il·lustració, la Modernitat i les Avantguardes, períodes històrics de gran destrucció del patrimoni des de la Guerra de Successió, la de la Independència, les guerres carlines i la Guerra Civil. La guia ens va acompanyar durant una visita ràpida de poc més d’una hora, ja que totes les visites les teníem concertades prèviament. Destacar de les obres exposades les del gran mestre del costumisme, Vicent Castell, influenciat principalment per la lluminositat de Sorolla, (amb obres com Vell resant, en la qual manifesta un savi coneixement de l’ús de la llum i Abans d’eixir en la processó del Corpus, on utilitza una paleta riquíssima que impregna serenitat a l’obra i una gran mestria en al plasmació dels gestos dels personatges) i també les de Puig Roda amb dues obres procedents del Museu de Belles Arts de Castelló: Germana de la Caritat i Caiguda de la vesprada a Sant Llorenç.

Estant a terres castellonenques no es podia obviar les peces ceràmiques de temàtica religiosa fetes en la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda de l’Alcora, de les quals he de confessar que sóc un fidel apassionat: pannells de ceràmica amb advocacions diverses de les que destaque el de la Mare de Déu de la Mercé que procedent del Museu de Belles Arts de Castelló em va dur a pensar promptament en el nostre convent de la Mercé de Sollana i també els calvaris o Via crucis que assenyalaven el camí al cementeri de les poblacions, per cert a Sollana teníem uns taulellets de ceràmica ubicats justament a la Placeta del Calvari i que van ser traslladats a una caseta prop del cementeri d’on finalment van ser sostrets per una ànima recelosa.

En un última apartat es mostrava en l’exposició una selecció d’obres realitzades per artistes castellonencs pertanyents a diferents tendències artístiques del segle XX on se superposaven i mesclaven estils i tendències passades i actuals, tendències artístiques on els autors han conjugat la plàstica contemporània amb l’espiritualitat religiosa, a destacar l’impactant i immens quadre Els quatre genets de l’Apocalipsi de Vicent Traver. D’altra banda, un conjunt d’escultures em cridà també l’atenció, la sèrie en bronze de Perelló La Cruz les quals sota el títol genèric de Les set paraules, es basen en textos bíblics de la Passió i traspuen el dolor físic i la soledat de Crist en la creu. L’autor es va endinsar poderosament en la part més humana d’un personatge que pateix en els últims moments de la seua vida. Finalment ressenyar també l’obra el Sant Sopar de José Gonzalvo Vives.

És evident que molt poc poden il·lustrar les meues paraules a qui no va veure l’exposició o no coneix l’obra i els autors, però per ser fidel a la veritat he de dir que totes aquestes peces foren, sense dubte, les que més m’agradaren del nostre recorregut, per la originalitat, per saber extraure de l’art d’avantguarda l’espiritualitat que demanen els personatges representats.

De la capital de la plana passàrem a Vila-Real, la segona ciutat de la província per nombre d’habitants, fundada per Jaume primer el 1274 i com a seu de les obres l’església arxiprestal de Sant Jaume, declarada BIC amb la categoria de monument. Possiblement el que més ens sorprengué a tots va ser la lluminositat del temple, la immensitat i el procés de restauració dut a terme ja que la decoració interior ha comportat una intervenció de caràcter integral fent-se una neteja manual –amb gomes d’esborrar que després es venien també com a souvenirs- a més de la restauració d’estucs, daurats, pintures murals, etc.. A l’església poguérem veure obres que van des de l’incipient i esplendorós Renaixement fins al Barroc ple.

Acabada la visita ens traslladàrem a la tercera seu Borriana la tercera localitat de la província de Castelló quant a nombre d’habitants on dinàrem primerament i després de fer una amena tertúlia de sobretaula ens dirigírem a l’església de Sant Salvador on iniciàrem el recorregut en el jardí situat en la capçalera del temple des d’on poguérem observar l’absis gòtic alliberat de l’antiga casa abadia que el comprimia i que ha sigut restaurat igual que la resta de l’espai amb la primitiva muralla àrab amb motiu de l’exposició. Destacar de l’exposició algunes peces antecessores del gòtic: lluernes cristianes, llànties, sivelles,... algunes obres d’art que representaven l’època en què Jaume I va prendre la ciutat de Borriana el 1233 ocupada pels àrabs, i altres peces d’estil gòtic com un fragment de guardapols on es representa el Pare Etern, procedent del MNAC , obra de Joan Reixac; el Retaule de la Trinitat de Gonçal Peris del S. XV i algunes peces tallades de fusta policromada que representen a Sant Joan (de Sant Joan de Penyagolosa), Sant Bertomeu i del Crist Salvador, totes tres d’entre el segle XIII i XIV; veiérem a més altres obres que representen l’Anunciació, el naixement i la Mare de Deú i finalment obres de la Passió.

Com que era la darrera seu i érem l’únic grup de visita, va ser ací on més temps hi romanguérem, dues hores llargues amb explicacions detalladíssimes de cada peça. Tant de contingut feu que acabàrem exhausts però amerats d’obres que exhalen els espais de llum que pretenia esta nova edició de la Llum de les imatges. Al voltant de les 7 tornàrem a casa.

Benifaió. Un recorregut per 2.000 anys d'història.

CONEGUEM la nostra comarca

Col·lectiu Ullal. Eixida nº 71
DATA: Dissabte 13 de desembre de 2008
GUIA: Francesc Beltran (Cronista de Benifaió)
ORGANITZA: Joan Ferrús Vanaclocha CRÒNICA: Francesc Buïgues Bolufer

ASSISTENTS: Francesc Beltran, Vicent G. Castillo, Vicent Noverjes, Juanvi Ferrús, Francesc Buïgues, Pepa Pastor, Joan Ferrús, Antonia Roig, Gauden Fernández, Maria Luz, Alba Fernandez, Juan Ferrús i Carmen Vanaclocha.(13)

Aquesta vegada quedàrem al bar Rivoli a les 9.30h (una mica més tard que de costum) perquè anàvem a Benifaió, on l’amic Francesc Beltran ens conduiria pels dos mil anys d’història del seu poble. Ens trobàrem al Mercat Municipal d’aquell poble i des d’allí, caminant, anàrem fins a la Plaça on està l’Ajuntament, la Torre musulmana, la Casa Palau dels Falcó i l’Església de Sant Pere Apòstol.

A aquella hora la Plaça encara estava prou tranquil·la ja que, segons quines hores, aquell lloc pot tenir molt d’ambient, convertint-se en un no parar de xiquets jugant i d’adults xerrant a les tauletes dels bars. Començàrem la visita per l’Església construïda al S.XVIII sobre dues edificacions anteriors que per diferents motius desaparegueren. L’interior estava totalment decorat i a l’altar encara es conservava un arc gòtic que pertanyia a la façana exterior d’un dels anteriors edificis. Després veiérem l’exterior de la Casa Palau dels Falcó, datada del S.XVII i construïda junt a la Torre musulmana on podia observar-se a l’exterior l’escut prou fet malbé. Tot seguit entràrem a un bar per fer-nos un cafè amb llet o quelcom semblant. Allí conversàrem i Francesc ens va obsequiar amb un luxós llibre sobre el mosaic romà datat dels segles I-IV que fou trobat l’any 2001 a la vil·la rústica de la Font de Mussa, i que actualment es troba al Museu de Prehistòria de la Beneficència.

Continuàrem amb la visita a la Torre de la Plaça, edifici de guaita i defensa construït als segles XI-XIII i que formava part del cinturó defensiu de la ciutat de València, junt amb les altres torres de Mussa, Espioca, Almussafes, Sollana, Trullàs, Silla... Accedírem a la mateixa des de l’Ajuntament i per la porta d’entrada que s’alçava vora 4 metres sobre el terra. Tenia forma piramidal amb 11 metres de costat, murs d’1.30m. i quatre plantes d’una amplària que hom no s’imagina des de l’exterior. És de les més grans junt amb les de Silla i Torrent. Restaurada i excavada des de l’any 1992 fins al 1996, les troballes foren quasi totes musulmanes i estan exposades, en gran part, al Museu de Prehistòria de València, encara que una xicoteta part es mostra allí mateix. Sembla increïble la quantitat de peces recuperades i la informació que d’elles s’ha obtingut. Les finestres o espitlleres servien a la defensa i s’observa en cadascuna d’elles l’empremta de la mà sobre el fang, que aquell constructor musulmà deixà quan estava blanet encara. No vaig poder defugir de la temptació de posar, 800 anys després, la meua mà sobre la marca d’aquell avantpassat. La restauració s’ha fet amb molta cura, intentant respectar els vestigis i molts dels materials de la construcció original. Així, per exemple, podia encara observar-se l’encanyissat que es posava amb volta per fer la bòveda canó. Les escales empinades ens portaren a la terrassa on la imaginació ens féu veure les altres torres que en altres temps vigilaren solitàries i imponents les terres de l’horta.

Després d’açò, eixírem amb cotxe a la vora del poble, amb direcció cap a l’autovia d’Albacete, per veure la Torre de Mussa, també dels segles XI-XIII, però amb la particularitat que és una de les poques torres colomers existents. Accedírem per una escala a la porta d’entrada i, de la mateixa manera que la seua torre veïna, s’elevava a 4m del sòl. Només entrar observàrem una excavació clandestina, la il·legalitat de la qual, l’amic Francesc es va afanyar a confirmar. Les arcades que sostenien les tres plantes es mantenien en peu i els murs estaven plens dels forats que permetien la cria de coloms. L’entorn de la torre ha estat adquirit per l’Ajuntament de Benifaió i confiem que algun dia siga adequat com a lloc d’esbarjo per al poble.

Caminant tornàrem cap a la carretera que va a l’autovia d’Albacete i molt a prop visitàrem les restes de la vil·la rústica romana que encara està per excavar, però que, per les seues dimensions, és indubtable que fou important. En eixe moment hom recorda el nostre Júptier, trobat al terme de Sollana, que ben fàcilment pogué ser arrossegat pel barranc del Tramusser des d’aquest lloc. Francesc Beltran ens mostra de passada, perquè es feia tard, els murs de les vivendes romanes, dels quals només resta la part baixa que s’utilitza actualment per separar els horts de tarongers i els sequers de les cases agrícoles. És clar que la via Augusta hauria de passar per allí, seguint la comunicació de València amb Alzira i Xàtiva.

Eren ja les dues del migdia quan, després d’agrair a l’amic Francesc el seu interès a l’hora de donar-nos les enriquidores explicacions plenes de detalls que, segurament, només ell pot oferir; ens acomiadàrem amb el goig de conèixer un poc més la nostra història i amb la inquietud que despertaven en nosaltres alguns interrogants sobre el que havíem vist i que, pot ser, tardaran encara a ser contestats.

Els sopars de la tardor

Sopar Premis Literaris Ciutat d’Alzira. 14-11-08. L’Associació ha participat en tres esdeveniments culturals que amb el curt període d’un mes, s’han realitzat al nostre poble i comarca. Un d’ells ens és propi. M’estic referint als 20é Premis Literaris Ciutat d’Alzira concedits el 14 de novembre de 2008. Els altres dos han estat el 17é Guardó d’Or de la Ribera atorgat al Col·lectiu el 28 de novembre i al sopar de Nadal celebrat el 12 de desembre. La nit dels Premis Ciutat d’Alzira igual que els altres dos sopars, era divendres i quedàrem a ca Juanvi a poqueta nit per eixir cap a la Sala Rex Natura d’Alzira. És un lloc als afores de la població, però molt adequat per a actes d’aquest caire. Ens reberen a l’entrada alguns bufons amb un aire festiu, donant-nos la benvinguda als assistents. A l’ampli lloc de recepció ens serviren una copa mentre seguia aplegant gent i saludàvem a coneguts de la comarca: allí estaven escriptors, artistes, intel·lectuals i polítics de la Ribera, comarques veïnes i Ciutat de València. Després entràrem a l’immens saló les mil dues-centes persones que, aproximadament acudirem. Els premis amb les modalitats de narrativa, investigació, assaig, novel·la juvenil, novel·la infantil, poesia i teatre, foren presentats pels patrocinadors: l’Alcaldessa d’Alzira, el Rector de la Universitat de València, la Presidenta de la Mancomunitat de la Ribera Alta, el President de la Fundació Bancaixa i el Rector de la UNED. En total sumaren la important quantitat de 157 originals.


L’eix angular dels parlaments va incidir en la necessitat de reviscolar l’ús del valencià. En uns moments en els quals la nostra llengua està patint un retrocés important, és necessari que la societat i les institucions insistisquen en fer del valencià una llengua normalitzada, objectiu que s’ha aconseguit en l’àmbit literari. També es va fer un homenatge a la Llei d’Ús i Ensenyament per complir-se el seu 25é aniversari. Josep Gregori, de l’Editorial Bromera, i amb un discurs ben aclaridor va dir recordant a un personatge històric, que el poble valencià serà valencià o no serà. Després isqueren els escriptors premiats, els quals parlaren de la importància de la lectura, sobretot pels xiquets i els joves. Nosaltres, en la conversa del sopar parlàvem d’allò què observàvem i anaven dient els protagonistes; i també aprofitàrem per organitzar la nit del sopar del Guardó d’Or. Cap a la una de la matinada i després d’obsequiar-nos amb uns llibres, tornàvem a Sollana comentant l’acte pel camí i satisfets d’haver acudit a un certamen cultural de tant alt nivell.


Sopar Lliurament guard´ó d’or al col·lectiu. 28-11-08. Dues setmanes després i a la mateixa hora, les 21’30, a la llar dels jubilats i en una nit molt freda es celebrava el sopar per a l’atorgament del Guardó d’Or comarcal del Bloc Nacionalista Valencià al nostre Col·lectiu. A les 20’45 h. quedàrem per preparar una exposició de les nostres publicacions a l’entrada i així mostrar a la comarca i al poble part del treball realitzat. A l’hora prevista començava l’acte amb una assistència aproximada de 150 persones, la majoria de la comarca però també molts de Sollana, entre els quals estaven l’Alcaldessa, el Regidor dels Independents i òbviament el del Bloc, amb membres de l’Agrupació local, els Presidents de la Sèquia Real del Xúquer i dels Jubilats i 21 socis del Col·lectiu. També hi eren l’Alcalde de Sueca i altres Regidors dels pobles veïns. La sala estava de gom a gom i després de presentar-se l’acte i explicar als assistents què era el Col·lectiu, va parlar el Secretari General del Bloc i Diputat a Corts Enric Morera, i tot seguit se’ns va lliurar la distinció als membres de la Junta Directiva en representació de tots els socis. El President Joan Ferrús va fer un eloqüent discurs ple de referències a la Ribera i a Sollana, i va insistir en la necessitat de reconéixer i recolzar la nostra llengua i cultura. L’acte va finalitzar amb l’actuació del cantant Toni de l’Hostal, que modelava la seua veu d’una forma admirable quan cantava, i entremig ens contava acudits i fets irònics improvisats que feren riure als assistents al llarg de tota l’actuació. Cap a la 1’30 de la matinada finalitzava la vetlada després que la nostra associació fos felicitada pels assistents i després que nosaltres agrairem al Bloc la distinció rebuda que creava la possibilitat de ser més coneguts a la comarca. L’esdeveniment ens va submergir amb el goig d’haver viscut i compartit amb els altres, una vegada més, moments importants per a la cultura i la llengua de Sollana i la Ribera.

Sopar De Nadal. 12-12-08 Divendres 12 de desembre i al bar Rívoli ens reunírem com altres anys els socis per a gaudir d’una vetlada de germanor, i tancar així l’any del 10é aniversari. Érem 32 persones amb ganes de compartir aquest moment, per això la majoria en finalitzar el cafè encara seguíem asseguts xerrant. També acudiren tres membres de l’Associació cultural Amics de Sollana, entre ells el seu President Vicent Muñoz Vendrell, deferència que és d’agrair. Com és habitual, les converses giraren al voltant de la nostra Associació, de la vida cultural i mediambiental del poble, de la gestió política local i d’altres temes que ens feren més curta la nit. Després de sopar, Joan Ferrús va repartir la Memòria II que va de l’any 2003 fins a l’abril del 2008, i tot seguit va llegir la presentació de la publicació, que és un agraïment als membres del Col·lectiu per la seua participació en les activitats. Francesc Buïgues va comunicar als socis que hi havia al seu abast tres DVD’s sobre les activitats i un CD de l’Agenda Local 21 de Sollana. Va ser una nit agradable, al final de la qual ja pensàvem amb l’eixida que el company i cronista de Benifaió Francesc Beltran, ens havia preparat per al dia següent al seu poble.



Francesc Buïgues i Bolufer
Diumenge, 28 de desembre de 2008

Crònica del Bloc Nacionalista Valencià en la web. XVII Guardó d'or de la Ribera.

El passat divendres 28 de Novembre es va celebrar a la Seu de les Persones Majors de Sollana, el lliurament del XVII Guardó d'Or de la Ribera que, en aquest cas, se li va atorgar al Col·lectiu Ullal de Sollana. A l'acte van estar presents militants i simpatitzants de tots els col·lectius de la Ribera, el nostre secretari general Enric Morera, socis del col·lectiu guardonat, així com, altres guardonats d’anys anteriors. A les 21:30h començà a arribar la gent i una vegada distribuïts en les taules, es procedí a sopar. Després del sopar, començà l'acte pròpiament dit de lliurament del premi. En primer lloc, la secretària comarcal de la Ribera Baixa, Pilar Torres, acompanyada pel secretari comarcal de la Ribera Alta, va llegir el seu discurs, agraint al col·lectiu Ullal per haver acceptat el premi i a tota la gent que allí ens reuníem. A continuació, pujaren els membres del Col·lectiu Ullal, encapçalats pel seu president, Joan Ferrús, el qual va agrair al Bloc, en general, i al col·lectiu Sollana-El Romaní específicament, la confiança d'haver-los atorgat aquest premi. Per últim, Enric Morera, el nostre secretari general i diputat a les Corts, va fer menció del gran treball que està realitzant el col·lectiu Sollana-El Romaní, i ens va encoratjar a continuar esforçant-nos per a ser un partit constant i present i a l'Ajuntament de Sollana. Després de l'acte de lliurament, vam gaudir amb l'actuació de Toni de l'Hostal, la qual ens va fer riure i passar una bona estona escoltant cançons en valencià que parlaven de la nostra terra. Per finalitzar, m'agradaria donar les gràcies a tots els que van estar presents en l'acte, al President dels Jubilats de Sollana per haver-nos permès realitzar l'acte al seu local i als membres de l'Executiva Comarcal d'ambdues Riberes per haver fet possible la realització de l'acte. Per últim, agrair al Col·lectiu Ullal, per haver acceptat el premi i, sobretot, per tota la tasca cultural i mediambiental que realitzen i, encoratjar-los a que continuen desenvolupant eixe sentiment cultural que fa falta a un poble com Sollana. Moltes Gràcies!