La València Musulmana i les exposicions del 800 aniversari

CONEGUEM LA NOSTRA HISTÒRIA


Col·lectiu Ullal. Eixida nº 69
DATA: Dissabte 18 octubre de 2008
ORGANITZA: Gauden Fernández Vanaclocha CRÒNICA: Antonia Chulvi

ASSISTENTS: Gauden Fernández, Francesc Buïgues i Pepa, Antonio Velis, Vicent Moncholí i Nati, Angonia Chulvi. (7)

Eixírem de Sollana cap a les 8:30 del matí, agafàrem el tren fins a València i una volta allí, a l’eixida de l’estació, Gauden ens va fer la primera introducció del que anàvem a vore o millor dit a imaginar-nos, traslladant-nos cap al 1238 i situant-nos en el que anàvem a fer: un recorregut pels carrers de València, imaginant-nos algunes torres, el que era la Via Augusta i la Muralla musulmana.

Recorrent els carrers, Gauden ens explicava el contingut de la història en aquell temps, fent parada en alguns llocs fins que arribàrem al que podia ser la porta de Boatella, veiérem també el Portal de la Valldigna i, recorrent el que devia ser la muralla musulmana, arribàrem a les restes d’una muralla musulmana al carrer Salines de la qual en queda ben poc. El que més em va sorprendre van ser les restes de la Torre de l’Angel ja que jo personalment no pensava que es conservaren restes tan antigues després de 800 anys. Ens férem una foto i tocàrem aquelles pedres tan plenes d’història com a record. Després, també vam vore les restes de la Torre de la Mare Vella encara que no poguérem accedir.

A l’hora d’esmorzar ens acompanyaren també Isabel Perales i el seu germà, i tot seguit, en acabar, ens posàrem en marxa cap a les dues exposicions, organitzades per la Generalitat amb motiu de la celebració del 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I: la primera: Jaume I: Rei i Cavaller que està en la Sala Almodí, en la qual calia destacar dues espases cristianes del segle XIII, l’espasa de Santa Casilda i l’espasa de Sant Martí, a més d’altres espases musulmanes i un elm guerrer del qual només se’n conserven dos en el món. En la segona exposició, Jaume I legislador: El regne de València al Museu de la Ciutat on hi havia diversos documents històrics, arxius, manuscrits i llibres referents a la figura del rei Jaume I sobre la seua influència a València.

Passàrem un matí molt grat i agradable perquè ens va permetre parlar, escoltar i gaudir de la companyia dels que estàvem allí.

Tertúlia: Jaume I el Conqueridor

Tertúlia nº 3: Jaume I el conquistador (2ª part) amb motiu de la commemoració del 800 aniversari del seu naixement.
Centre Cultural de Sollana, 17 d’octubre de 2008. Crònica: 1ª Blas Fuentes, 2ª Francesc Buïgues

Amb el motiu de la celebració de l’aniversari del naixement del nostre rei Jaume I, el Col·lectiu Ullal va celebrar dues tertúlies per parlar sobre aquest personatge tan important en la història, cultura, societat valenciana que hem tingut, tenim i tindrem durant tants segles. Només cal dir que per a parlar sobre la reconquesta, ja necessitàrem el doble d’hores de les previstes, ja que un gran número de gent ha volgut participar. I és que aquesta ha estat la principal cosa positiva d’aquestes tertúlies, l’assistència. Però em referisc tant a la quantitat de persones presents, que per dos vegades consecutives havien emplenat l’aforament de la biblioteca municipal; com per la diversitat. Poques vegades, per no dir mai, en aquest poble havien assistit a una activitat cultural com aquesta, tal varietat de gent, de diferents edats i grups, des de gent bastant jove fins a gent immigrant, tots desitjosos d’aprendre coses noves, i el que és més important, participant en l’activitat amb qüestions que dubtaven. En resum, una bonica experiència que esperem tinga continuïtat, amb una molt bona feina documental per part de Gauden i de Joan Ferrús, que a banda d’açò, també li han donat una direcció amena que va fer que el temps se’ns passara volant.

Blas Fuentes

DUES TERTÚLIES PER A UN GRAN REI. Els dies 7 de març i 17 d’octubre de 2008 el Col·lectiu Ullal va organitzar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sollana, actes amb motiu del huit-cents anys del naixement del Rei Jaume I. Tots dos es realitzaren el mateix dia de la setmana, a la mateixa hora i lloc: divendres a les 19’30 hores a la biblioteca del Centre Cultural; i tots dos van comptar amb una bona assistència. A la tertúlia del 7 de març acudírem al voltant de catorze persones, la majoria del Col·lectiu i algunes de l’Associació Amics de Sollana. L’hora i mitja de durada se’ns va fer curta per l’interés que s’hi respirava a l’ambient, escoltant sobretot allò què ens explicaven Joan Ferrús i Gauden Fernández. Començaren dient que del naixement del nostre Rei al febrer de 1208 va estar marcat per la freda relació que mantenien els seus pares, la qual feia difícil l’arribada de descendència; i acabaren relatant el moment en el qual les tropes de Jaume I aplegaren a les muralles de la València musulmana. L’atenció dels presents combinat amb un entorn de llibres, crearen un ambient molt acollidor, i en acabar tots coincidírem que calia organitzar-ne una segona part. Al dia següent el Col·lectiu visitava el Monestir d’El Puig i la primera exposició de l’Any Jaume I organitzada per la Generalitat Valenciana.

El 17 d’octubre, com ja va passar a l’ocasió anterior, Joan Ferrús va aplegar amb llibres sobre la figura del Rei, dels quals el més recent era El Rei Conqueridor, Jaume I, entre la història i la llegenda escrit pel riberenc Antoni Furió i editat per Editorial Bromera d’Alzira; sense oblidar el llibre publicat per l’escriptor de Sueca Víctor Gómez Labrado. Ajuntàrem quatre taules, deixàrem els llibres exposats als assistents i continuaren de bell nou la tertúlia Joan i Gauden. De les vint-i-set persones que hi estàvem, nou érem del Col·lectiu, dos de l’Associació Amics de Sollana i quinze eren alumnes de l’Institut de Secundària i dels cursos de formació d’adults. També comptàrem amb la presència de l’Alcaldessa Alícia Hervàs. Es va fer una repassada d’allò que s’havia dit a la primera xerrada, perquè hi havia gent nova, i de la història amb els seus fets i anècdotes de manera que anàrem huit segles enrere despertant altra vegada la curiositat de tots. Una de les preguntes va ser relativa al fet de si Jaume I va passar per Sollana en tornar del setge a Cullera, i la resposta va ser que no. En aquells temps Sollana estava quasi envoltada de marjal i aiguamolls, situació que feia difícil el pas de les tropes per a anar a acampar a Silla. Molt probablement la ruta seguida anà des de Cullera fins a Albalat, passant per Cotes (terme d’Algemesí), Almussafes, l’Alcaissia, Rafalcadí i Silla, amb la qual cosa l’itinerari passaria pel nostre terme però sense entrar a la població.

Com en l’altra tertúlia, ens va mancar temps i isquérem del Centre Cultural amb la satisfacció d’haver conegut millor la nostra història. Al dia següent férem una excursió per visitar la València musulmana i la segona i tercera exposició sobre el Rei Jaume inaugurades aquella setmana.


Francesc Buïgues i Bolufer
19 d’Octubre de 2008

Ports emblemàtics de l'Albufera

CONEGUEM EL NOSTRE ENTORN
Del portet de Sollana al port de Silla

Col·lectiu Ullal. Eixida nº 68
DATA: Dissabte 09 d’agost de 2008
ORGANITZA: Joan Ferrús. CRÒNICA: Joan Ferrús Vanaclocha

ASSISTENTS: Juanvi i Àngels, Joan Ferrús, Vicent Añó, Vicent García, Amparo Gomis i la filla Maria i dos xiquets més, Pepa París i una amiga d’Alginet, Cloti, Javier García i el fill. (11 i 3 xiquets).



Una vegada més el col·lectiu donava compliment al seu compromís de conéixer millor el nostre entorn més pròxim i és clar que l’Albufera, eixa veïna tan pròxima i alhora tan desconeguda per a la majoria de nosaltres, era el destí escollit.

Al llarg d’estos anys hem anat descobrint molts d’aquells elements que li són característiques: les goles de Pujol i Perellonet, les mates que conserva al seu interior, la romeria del Palmar i els seus ports més emblemàtics, el de Catarroja i ara el de Silla. El nostre barquer, Juanvi, tenia la barca ja a punt per a la nova aventura estival, així que arribats al portet i sense més preàmbul pujàrem a la barca que vorejant l’Albufera ens portà al sequiol que donava al Port de Silla. El trajecte no es va fer massa llarg i sort que l’entrada al sequiol estava marcada amb un bidó sobre un pal, facilitant així l’entrada als barquers.

Per a la present eixida havíem aconseguir comprometre el cronista de Silla En Josep Antich i Brocal qui gustosament ens explicaria alguns aspectes del port però per unes causes personals finalment no hi va poder assistir, tot i això teníem fotocopiat l’article que sobre el port havia escrit les passades festes de Sant Sebastià, així que després d’esmorzar, llegirem entre tots l’article del cronista enriquit pels comentaris espontanis que anàvem fent cadascú. En acabar de llegir l’article intentàrem anar a fer-nos un café al club de tennis annexe al port però uns homes que havien acabat d’esmorzar a sota d’una figuera a les portes del motor ens digueren que estava tancat i que ens invitaven a café i així ho feren. Intercanviàrem opinions i comentaris i després d’acceptar el seu suggeriment de tornar en altra ocasió embarcàrem i tornàrem cap al poble. Eixe mateix dia se celebrava la ofrena i començaven les festes Majors de Sollana.

Ruta fluvial pel Xúquer. Cofrents

CONEGUEM EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL


Col·lectiu Ullal. Eixida nº 67
DATA: Dissabte 17 de maig de 2008
ORGANITZA: Juanvi Ferrús Zaragozá CRÒNICA: Juanvi Ferrús Zaragozá.

ASSISTENTS: Sisco i Carmen, Antonio i net, Juanvi, Alícia i Inmaculada Girona, Pepa París, Vicent i Juli, Francesc, Pepa i Diana i dos familiars, Pau. (16).

Comprove personalment que hi ha més facilitat d’accedir des d’Almansa que des de l’A-III per Requena. No és una comarca valenciano-parlant, perquè fou repoblada amb aragonesos, i en lloc de paella, el plat local per excel·lència és el gaspatxo (molt paregut al manxec). No obstant això, pertany a València des de temps del rei Jaume I i se sent tan valenciana com la que més, encara que un poc oblidada pels seus paisans valencians. Parlem de la Vall d’Aiora, una de les comarques mes desconegudes de València, un territori d’interior, molt muntanyenc on està el major cim de la província (el Caroche), d’hiverns freds i primaveres radiants, de valls tranquil·les plenes de pins i de pobles bonics i amb història: Jalance, Cofrents, Jarafuel, Aiora.
Aiora és la capital de la vall i la capçalera d’un senyoriu medieval que conserva un entramat de carrers i una superba església renaixentista dignes de gaudir i visitar. No obstant això, parlarem de Cofrents, el topònim és una deformació de confluències, en clara al·lusió a la unió del tres rius: el Xúquer, el Cabriel i el Reconque i a l’abundància d’aigua, tot i que Cofrents, és hui més coneguda per la central nuclear que pel seu ben rehabilitat castell o pels seus paratges de boscos mediterranis que l’envolten.
De la presa de Cofrents, que regula el llit del Xúquer, surt el vaixell turístic que fa el recorregut per la gola de pedra per on el Xúquer es cola per a salvar la rugositat d’aquesta comarca de muntanyes agrestes. Funciona a diari a l’estiu i durant la resta de l’any només els caps de setmana. El passeig dura un parell d’hores per un paratge superb i i tallat a pic. La profunditat del riu és descomunal ací, fins a 75 metres d’aigua; l’altura de les parets calcàries que l’arrepreten, també. En la part més alta d’un dels més grans murallons de roca es veu el castell de Chirle, una fortalesa de conte enclavada en un lloc impossible. El recorregut acaba en la pressa de Cortes de Pallàs, un complex hidroelèctric propietat d’IBERDROLA que passa per ser l’obra d’ingenieria hidràulica més important construïda a Europa.
Hi ha un altre monument natural que no poguérem visitar, que fou la cova d’En Joan a Jalance. L’Ajuntament la té feta un primor, amb il·luminació i senders a l’interior acompanyades de música clàssica.

Respecte la població de Cofrents, visitàrem el seu castell recentment rehabilitat i dinàrem al balneari de Hervideros de Cofrentes, l’aigua del qual, fou declarada d’utilitat pública el 1902, i el 1908 es va construir un hotel per albergar els visitants.

Tertúlia literària: L'home manuscrit

Tertúlia nº 2.
Tertúlia literària: “L’home manuscrit” de Manuel Baixauli. Centre Cultural de Sollana, 9 de maig de 2008.

Crònica: Xavier Llàtzer

El dia 9 de maig de 2008 va tindre lloc la presentació del llibre de Manuel Baixauli "L'home manuscrit" al Centre Cultural de Sollana, acte organitzat pel nostre Col·lectiu Ullal..

L'acte contà amb l'assistència d'unes 20 persones, quasi totes elles del nostre poble, les quals escoltaren la presentació realitzada per Ana Espasa, Joan Ferrús i el propi autor.

He assistit a diverses presentacions de llibres i he de reconéixer que em va impressionar molt gratament el treball de preparació realitzat per Ana i Joan al narrar les crítiques que havia rebut el llibre, els premis atorgats, la descripció del seu contingut i les impressions personals de cadascú tan encertades com fidedignes.

Realment aquest llibre s'ho mereix. Per a mi, "L'home Manuscrit" no és un llibre més dintre del panorama actual de les lletres catalanes, sinó el llibre que esperava de Manuel Baixauli, el seu millor llibre i, a més, una gran Obra d'Art.

L'autor mateix ens contava els motius pels quals havíem de llegir-lo: un argument que t'enganxa des del principi, una manera de fer literatura més enllà dels clixés a l'ús i un treball formal com rarament podem trobar.

Alguns dels assistents coneixíem ja a Manolo de la nostra època d'estudis en aquell efervescent Institut "Joan Fuster" de Sueca i altres no el coneixien de res, però tots estàvem encisats en la forma com ens explicava ell mateix la seua darrera obra, perquè Manolo és una persona que no sols escriu bé sinó que també és un gran comunicador al que no li manquen recursos verbals, però que tampoc li agrada cansar als oients, ni estar per baix ni per dalt del que li escolta. És una persona amb la qual és impossible d'avorrir-te i a la que les històries sempre li han fluït per les venes, però que, a més, a hores d'ara, les ha transcendit en un grapat de bona literatura.

A "L'home manuscrit" no li manca de res. És un llibre magnífic. Utilitza perfectament aquell “Contrapunt” que inaugurà Aldous Huxley en literatura i que autors com Cortázar han perfeccionat fins els extrems. El seu ritme és musical, de vegades jazz, de vegades música clàssica. L'autor és un gran aficionat a la música, com també un excel·lent pintor. De fet, fou primer pintor (és professor de pintura), que escriptor. És una obra que et fa pensar sobre l'existència, sobre la mort i sobre la vida i que ompli de dignitat el que ha d'ésser una trajectoria vital, o com diria Sartre, una "existència autèntica". És també una obra a favor del poder humanitzador de la literatura i, en aquest punt va molt més enllà de la famosa metaliteratura, perquè Manolo no cerca jocs lingüístics de prestidigitació, sinó l'emancipació a través de la comunicació: és una obra salvífica, a saber, la d'un salvador que no és Jesús, sinó Woody Allen; un transcendental, que no és Kant, però si Herman Hesse; un revolucionari, que no és Marx, però sí un Fuster, o, com ell diu molt bé, un net de Joan Fuster.

Per altra part, que puc dir més jo d'Ell que no siga bo? Ha ultrapassat Escriptor? S'ha desfet, almenys, d'ell?

Pense que tant la personalitat de Josep Palacios com la seua obra més emblemàtica "Alfabet", marquen una persona de per vida. Jo mateix no m'he pogut desfer encara d'aquest clevill i divague sobre l’ésser i el no ésser. Però Manolo és més culpable encara que Palàcios del meu dubte metòdic i del maleït Geni Maligne que m’enganya, perquè personalment m’ha influït molt més i, per a més inri, em va convertir en personatge que vagava errant i perdut en un desert al seu primer llibre “Espiral”. Tampoc he pogut superar l’experiència d’haver sigut director de “Nirvana”, aquella escissió de “L’Almogàver”, i continue pescant amb canya amb la vara del filòsof de Ribera Baixa en què m’he convertit. Però Tu, o Ell, o qui collons sigues ara Manolo, ja no eres Escriptor, ni Palacios, ni Josep Franco, ni tampoc Fuster. Eres Manuel Baixauli i la teua estructura atòmica és Pura Literatura.

P.D.: Desprès de llegir el teu llibre t’he d’advertir que ja no tornaré a anar mai més amb tu a cap cementeri.

Sopar commemoratiu especial 10é aniversari del col.lectiu Ullal

Divendres 18 d’abril de 2008

CRÒNICA DE L’ACTE
Per Antonio Segarra

El passat divendres 18 d’abril celebràrem els deu anys del col·lectiu, tot ha canviat des d’aquells primers moments, moltes cares noves, nous amics i alguns que ja no estan, però això també forma part d’una evolució. La celebració que feia especial esment al treball de la gent del col·lectiu durant aquest decenni va tindre lloc al bar l’Àguila de Sollana, on des de fa temps fem quasi tots els sopars commemoratius. La celebració va seguir un protocol molt simple i ben conduït per les persones que han estat fent-se càrrec del funcionament d’aquesta col·lectivitat i, durant la vetlada varen anar repartint-se diferents detalls entre ells algunes de les publicacions que el col·lectiu ha tret al carrer.

Aquesta crònica no pretén ser l’exaltació d’aquells moments, ni la crònica completa d’aquests deu anys en els que tantes coses hem fet, no fa falta que ho diga jo, no m’agrada insistir en aquests punts i, a més a més, és evident la tasca realitzada des del col·lectiu. El més important, no és el que hem fet, i hem fet moltes coses, i en açò si que voldria insistir, sinó el que el col·lectiu serà capaç de fer en el futur, sense perdre mai les essències que encetaren aquest projecte, i ara voldria recordar el compromís per la cultura i la llengua, el compromís pel que ha precedit, l’agreviment que hauria de moure l’esperit d’aquest grup tan heterogeni. S’ha d’assumir que el col·lectiu ha de lluitar per eixa cultura tan pròpia, per eixa llengua tan especial, quasi sempre solapada i tan descuidada per part dels nostres ciutadans polítics, aquests que semblen tot menys governants. Som grup i som veu, i si som junts tot açò la nostra veu reeixirà d’entre el xivarri de veus i de crits sense sentit als que ens estan acostumant. Participar d’aquest grup hauria de dur implícit el fet d’involucrar-se, de buscar, de preguntar, de tractar de descobrir i aportar.

Ara que fa deu anys, es pot tornar a reviure aquell esperit de búsqueda, de recerca de nous reptes, nous projectes, noves metes, però des de la col·lectivitat, i tots haurien de ser membres actius del grup; no serveix de res pensar que sempre hi haurà gent que farà les coses. Ser membre del col·lectiu hauria de ser més que ser un número de soci, si el que vols és ser un soci més d’un grup més, de poca cosa serviran aquestes paraules i de poca importància seria el treball fet durant aquests deu anys. Em desanimaria tant aquest fet...

Ja he dit que açò no era una crònica a l’ús, però ara és temps de recordar el que som i, assumir què és aquest grup i les capacitats d’aquest grup, tan heterogeni, però al que li queden tantes coses que demostrar i posar de manifest, si no fóra així, cap a on anirem, cap a on caminarà aquest grup. El grup necessita la força de tots, cal implicar-se en aquests tipus de projectes, ja siguen de caire cultural o del tan abandonat, fins i tot pel col·lecti, context mediambiental. No deixeu de ser, però penseu què podeu fer.

Ànim i a per deu més.

(Moments de reflexió).

PARLAMENT DE GAUDEN FERNÁNDEZ

Benvinguts tots, autoritats municipals, simpatitzants, amics i sobretot, membres del Col·lectiu, amb un especial record al nostre amic Julio, que ens deixà fa uns mesos i que sempre serà una referència per a nosaltres, per l’amor que sentia pel poble i la cultura, a més de la seua vitalitat i bon humor que el caracteritzava.

Estic segur que celebrar un 10é aniversari d’un col·lectiu cultural no és un esdeveniment comú, ja que si descomptem, gràcies a la tradició musical valenciana, les nombroses bandes de música existents a la nostra comunitat, no és comú trobar-se amb associacions que porten 10 anys organitzant activitats com la nostra. Tant de bo, hi haguera moltes més, ja que d’esta manera, altre destí haguera tingut gran part del patrimoni cultural i mediambiental valencià.

El secret del col·lectiu en estos 10 anys ha estat la constància i el treball dels seus membres, en especial del seu president. L’aportació altruista de cada membre dins de les activitats realitzades, ha estat molt important des dels inicis de l’associació. A més, al llarg de la seua existència, sempre s’ha trobat al capdavant del col·lectiu un grup de membres compromesos que ha tirat de la resta, a mida de les seues possibilitats i que ha sabut enganxar amb les activitats organitzades a un col·lectiu cada vegada més nombrós.

Un altre aspecte que ha afavorit el creixement continu del col·lectiu ha sigut que no s’ha centrat en una temàtica concreta, sinó que ha diversificat les seues activitats, no tan sols relacionades amb el patrimoni històric i cultural sollaner, sinó també fent-les extensibles al medi ambient i al coneixement del patrimoni sociocultural i natural valencià en general, la qual cosa ens ha fet aprendre molt d’altres pobles i ens ha donat moltes idees a importar al nostre.

En esta línia, queden moltes coses a fer al poble dins de l’àmbit cultural, que de segur ens tindran ocupats altres deu anys més. I vull aprofitar este moment per plantejar algunes idees que podrien posar-se en marxa amb l’ajuda de l’Ajuntament.

Res resta de les tres torres àrabs, existents al Romaní, Sollana i Trullàs, però per què no es condicionen els llocs on hi estigueren i es fa un xicotet monument que les recorde com ja s’ha fet a la Plaça Major? Per què no es fa referència mitjançant alguna escultura o plaqueta de les ubicacions on es trobava la vil·la romana de la Travessa, on es va trobar el Júpiter o la cambra sepulcral visigòtica? Per què no es rehabiliten més ullals com el de la Font del Forner i /o es condiciona d’una vegada el Portet de Sollana com a punt des d’on realitzar activitats mediambientals? On ha quedat la idea de l’ecomuseu? Es podria habilitar també alguna sala de l’Ajuntament o la Casa de la Cultura com a museu d’història i patrimoni local on dipositar les diferents troballes que s’han fet al poble o crear un museu de la cultura de l’arròs com hi ha a pobles veïns. També es podria muntar un punt d’informació turística del poble a l’Ajuntament on gent forastera poguera consultar les principals referències del patrimoni sollaner en les seues visites.

Un poble amb una bona comunicació per tren i amb gran part del terme dins d’un parc natural, com el nostre, deuria promoure-hi rutes cicloturistes, visitant els punts d’interés que podríem crear o recuperar, com els esmentats, a més de contactar amb el Serve de Turisme de la Diputació de València, per tal que inclogueren el nostre poble dins dels circuits turístico-culturals per diferents comarques que promocionen.
Com veieu, idees i nous projectes no falten, i ganes tampoc. Per això espere veure’ns d’ací deu anys més per poder comprovar el fruit de la tasca que entre tos hàgem fet per Sollana. Gràcies.

Eixida nº 75

Excursió a:
La Cartoixa de Valldecrist,
Xèrica i Viver
COMARCA DE L’ALT PALÀNCIA CASTELLÓ

DATA: Dissabte 23 de maig de 2009
HORA: Concentració a les 8’15 h. al BAR RÍVOLI. Eixida a les 8’30 h.
ORGANITZA: Ramon Juan Navarro.
CAL DUR: Esmorzar i beguda fresca, roba còmoda, protecció solar, gorra o barret i calçat apropiat per a fer un poc de senderisme accessible o passeig per Viver.


Vista de la torre mudèjar de Xèrica

PROGRAMA DE L’EIXIDA
- Concentració al Bar Rívoli a les 8’15 h. Eixida: 8'30.
- Arribada a Altura: 10h. Esmorzar d'entrepà de casa. Cal dur-se l’entrepà i beguda.
- Visita guiada al Monestir cartoixà de Valldecrist ubicat a Altura (Alt Palància), declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) l’any 2007.
- 12h: Eixida cap a Xèrica.
- 12'15: Visita guiada a Xèrica amb guia. Visitarem:
. La Torre Mudèjar de les campanes, l’edifici més emblemàtic de la població.
. El museu municipal.
. Església de Santa Àgueda.
- 14 o 14'30h. Dinar: Viver restaurant El Chorrillo.
- 16 o 16'30h. Visita casc antic de Viver.
- 17'30h xicoteta eixida de senderisme-passeig. Zona d' El Sargal. 4km.
- 19'30h Tornada cap a Sollana.
- Arribada a Sollana. 21h

Pròximes activitats previstes:
- Dissabte 20 de juny. “Rastrejant el llegat prehistòric per terres de l’Almaguer”. Excursió de mig dia. Tornada prompte a casa. (Organitza Tolet i Gauden)
- Dissabte 18 de juliol . “Ruta del pla” Ruta de senderisme per la marjal sollanera. Organitza Juanvi Ferrús.
- Divendres 7 d’agost. Sopar d’estiu, com és habitual arrecerats a la lluna de València a la Plaça Major de Sollana.