Crònica del sopar d’estiu i de la presentació del llibre Un esport, un poble i un temps passat.
Història de l’handbol a Sollana, de Joan Ribera
Poques vegades
trobem el Centre Cultural del nostre poble tant a vessar, sobretot si es tracta
d’un acte que transcendeix cap motiu ludicofestiu i el pretext esdevé de caràcter
cultural. I si bé és cert que l’ocasió s’ho mereixia —no oblidem que estem al
juliol i el ja tradicional sopar d’estiu del Col·lectiu Ullal és una cita anual
irrefusable per als socis d’aquesta associació—, el vertader detonant fou,
aquesta vegada, la història d’un grapat de sollaners que van decidir reunir-se allà
per la dècada dels seixanta amb l’ambició de crear un equip d’handbol. I és que
el passat divendres 15 d’agost,més de cent cinquanta persones assistírem a la
presentació del llibre Un esport, un
poble i un temps passat. Història de l’handbol a Sollana, una publicació del
soci Joan Ribera Montaner.
Només d’entrar-hi i
travessar l’atapeït rebedor, una exposició temàtica engalanava l’espai
d’exposicions del Centre Cultural, una mena de benvinguda per als assistents
que ens regalaven els exjugadors d’handbol de Sollana per a emmarcar-nos en el
context dels fets: equipatges esportius, material del baló a mà de diversa
índole i un grapat de fotografies d’alguns dels millors moments que van gaudir
els jugadors. Fins i tot, hi havia una col·lecció d’espardenyes, des de les
anomenades catalanes o de beta negra fins a les esportives actuals;
una bona metàfora de l’evolució de les millores tècniques en l’esport i, per
extensió, de la societat. En passar un parell de minuts i gairebé sense
adonar-nos-en, ens véiem empesos per la multitud cap a dins del Saló d’Actes;
la presentació estava a punt de començar.
Obria el torn de
paraula el moderador, Joan Ferrús, que com a coordinador de la publicació va destacar
l’interés del tema i la seua contribució al patrimoni cultural local i va
detallar el curs que havia seguit la investigació durant els últims tres anys:
des de la idea inicial de l’autor i la decisió de la Junta Directiva d’assumir
l’edició del projecte fins al producte final. Tot seguit, va prendre la paraula
el president del Col·lectiu Ullal, Francesc Buïgues, qui va destacar la
importància de l’estudi i de la investigació per a la historiografia local, ja
que —parafrasejant les seues paraules— ens permet comprendre com érem dècades
enrere, com una mena d’«examen de consciència».
I així és. Quan
Joan Ribera va prendre la paraula, no només ens transportà dècades enrere, sinó
que ens remeté a l’Antiguitat Clàssica per a explicar-nos amb més detall
l’origen d’aquell esport que a tants sollaners havia captivat. Tot seguit,
passà a explicar que l’inici del seu treball no fou fàcil, ja que, per
començar, la Federació d’Handbol de la Comunitat Valenciana no té documentació arxivada
de l’època, per la qual cosa, segons va apuntar, va haver de basar-se en
documentació gràfica i en els testimonis orals dels protagonistes. Entre
detalls, anècdotes i fets que no relataré en aquestes línies —ja que no tinc
pretensió de fer cap espòiler del llibre—, l’acte va
mantenir l’expectació dels presents durant gairebé més d’una hora, fins que
Joan Ribera va fer baixar els companys de taula per a bolcar l’atenció dels
assistents cap a la projecció d’imatges, unes fotografies optimitzades per Paco
Senón. Finalment, es va donar pas a l’entrega d’uns detalls a alguns
exjugadors, a tres padrines de l’handbol dels anys seixanta i també a la
regidora de Cultura i al president del Col·lectiu. L’alcalde, Juan Roda, i la
regidora de Cultura, Cecília Corts, agraïren la tasca que du a terme el
Col·lectiu Ullal i aplaudiren la col·laboració que manté l’associació amb
l’Ajuntament de Sollana en l’organització d’actes culturals en benefici al
poble de Sollana i, en últim terme, inauguraren formalment l’exposició i
informalment la picadeta, aquesta vegada al carrer.
Handbol, esport, cultura, hist
òria, poble, recuperació, present, futur, record... són només algunes paraules que ressonaren amb més profusió parlament rere parlament. Totes elles teixeixen la base sobre la qual se sustenta la gènesi d’aquesta investigació sobre l’handbol a Sollana. Aquesta història ha deixat de ser, des d’ara, un record nostàlgic d’uns quants testimonis i ha passat a formar part del nostre imaginari comú com a sollaners.
òria, poble, recuperació, present, futur, record... són només algunes paraules que ressonaren amb més profusió parlament rere parlament. Totes elles teixeixen la base sobre la qual se sustenta la gènesi d’aquesta investigació sobre l’handbol a Sollana. Aquesta història ha deixat de ser, des d’ara, un record nostàlgic d’uns quants testimonis i ha passat a formar part del nostre imaginari comú com a sollaners.
I, com a epíleg, el
sopar. El sopar a la fresca, el sopar a la plaça del poble, a la plaça Major; un
sopar multitudinari —el més nombrós fins a la data— al bar Rívoli, ja
tradicional punt de trobada, un sopar amb gent que et permet intercanviar impressions
i inquietuds diverses. En arribar el moment del café, Francesc Buïgues va
prendre la paraula i va agrair l’assistència als comensals, va recordar les
activitats dels últims mesos i va anticipar pròxims esdeveniments. En
definitiva, el sopar d’estiu és un punt i seguit a les activitats que cada any
escriu el Col·lectiu Ullal en la seua pròpia història, la que escriuen els seus
socis i simpatitzants, i que permet agafar forces per a un nou programa
d’activitats ben carregat d’actes, eixides i tants altres projectes que han de
vindre. Així fa goig. Al setembre, més.
Diana Buigues Pastor