SOPAR GALA PREMIS LITERARIS CIUTAT D’ALZIRA

|


Divendres  6 de novembre de 2012             Crònica: Joan Ferrús 


Assistents: Maria Guardiola i amiga, Juan Vanaclocha, Francesc Buïgues i filla, Vicent Moncholí i fill, Juanvi i Xus Ferrús, Pepa Orobal, Joan Ferrús i Macarena, Rosa Ribes, Vicent Galiana i Juli Llinares, Ramon Juan, Ramon Ibor i Isabel Rams, Pepa París (19)

El passat 9 de novembre, Alzira es vestia novament de llarg per lliurar els seus Premis literaris. La cita, un any més, a les nou de la nit a la Sala Rex Natura de la ciutat. El rebedor de la sala estava de gom a gom: escriptors, mestres i ensenyants en general, polítics, homes i dones vinculats al món de la cultura i de l’ensenyament, majoritàriament de la Ribera, però també d’altres comarques i, probablement, alguns vinguts de terres més llunyanes, es reuniren tots novament en aquesta vetlada cultural i literària que anualment organitza l’Ajuntament d’Alzira i Edicions Bromera. I allí estava també present l’Associació Cultural Ullal de Sollana. Ja fa anys que assistim a aquest esdeveniment fent visible el nom de Sollana a la Ribera. De fet, i no és una exageració dir-ho, en molts ambients culturals es coneix el nostre poble a través dels membres de la nostra associació i només per això hem de sentir-nos orgullosos.


Més de sis-centes persones es donaren cita aquella nit, nosaltres anàrem arribant i ens trobarem tots al rebedor de la sala. Després de les salutacions acostumades, primer entre nosaltres i tot seguit a alguns coneguts (el cronista d’Alzira Aurelià Lairon, l’escriptor Josep Piera, ...) anàrem entrant a la sala on entre plat i plat i glop i glop s’anaren deixant caure els guardonats en les diverses modalitats.

La periodista M. Carme Cano, fou l’encarregada de conduir l’acte i l’editor de Bromera, Josep Gregori, qui pronuncià les primeres paraules, un parlament que evidencià els mals moments pels quals passa el sector del llibre amb una crisi general  i que també està afectant greument el consum cultural, de fet, és per tots sabut que les vendes de llibres estan descendint des de fa anys i això afecta a la cadena de valor del llibre: llibreries, distribuïdores, editorials, etc... D’altra banda  el canvi de les dinàmiques de les institucions públiques pel que fa al llibre escolar ha afectat també a la producció editorial, abans amb el sistema de bons per adquirir llibres permetia unes vendes mínimes, ara amb l’anunci de formació de bancs de llibres i la promoció de reutilització del material didàctic és quan s’acabarà d’estrangular el sector. Quan escric aquestes línies he sabut que edicions Bromera, com moltes altres empreses, està afrontant un ERO temporal (expedient de regular d’ocupació)  per una reducció de vendes, la qual cosa obliga a una reducció en la producció, i alhora a prescindir durant un any de la col·laboració de 12 treballadors. 

Però tornem als premis literaris, els primers a recollir l’estatueta dissenyada per Manuel Boix, van ser els guanyadors de les modalitats de narrativa infantil i juvenil que es van fer públics en dies anteriors: Jordi Sierra i Fabra, guanyà el de narrativa infantil i Vicent Enric Belda el de narrativa Juvenil. 

La resta de premis es feren sabedors al llarg del sopar: el de poesia (Emili Rodríguez), el de divulgació científica (Susanna C. Manrubia) sobre un curiós tema de gens i genealogies, el d’assaig (Joan Borja) i finalment, el més esperat, el de novel·la, que va recaure en l’obra El retorn de Macbeth, de l’escriptor Francesc Puigpelat. Tots ells anaren precedits d’unes paraules del representant de l’entitat que promovia el premi. 

Una nit plena quant a satisfaccions i il·lusions alhora, un èxit cultural de renovació anual pel compromís de l’ajuntament d’Alzira en convocar els premis, per les empreses i entitats patrocinadores i per l’editorial Bromera. I els socis de l’Ullal que hi assistírem en fórem testimoni: ens ho passarem bé, sopàrem de gust i tornàrem carregats de llibres a casa.  

GALERIA FOTOGRÀFICA


Eixida 104: Senderisme per la Serra d'Espadà, Xòvar

|


Eixida nº 104,  dissabte 19 de gener de 2013 
Organitza i Crònica: Paco Montagud 

Assistents: Els amics d’Alaquàs: Enrique Mompó i Teresa Ribes, Mª José Tafaner, Carmen Ros, Pura Bessó i Enrique Martí, Vicen Fortuny i Vicent Ros, Carmen Andreu. Vicent Noverjes i Francesc Ferrandis, Àngels i Sebastià, Pepa Pastor, Francesc Buïgues i Diana, Santi i Pepa Ferrús, Ramon Juan, Gauden pare, Tolet, Joan Ferrús, Paco Montagud i Àngela, Mari Guardiola, Paco Alegre, Antonia Chulvi, Alfonso Llinares i Carlota Guardiola (28).

El dissabte 19 de gener no presagiava el bon temps que tots esperem en les eixides senderistes, però res ens va fer enrere quan es tractava de gaudir de la natura. Havíem quedat a les 8 a la plaça i acudírem 16 senderistes al punt habitual. Ja en la presentació del llibre de Gauden, el dia d’abans, es va quedar patent que seríem una bona colla, els ànims estaven fets. També hi acudiren al punt d’inici de la caminada, el restaurant “La Carbonera” de Xóvar: Tolet, Gauden (pare) i Paco Alegre que venien de València;  Àngels i Sebastià (cunyats de F. Buïgues) de Benitatxell, i 9 amics més d’Alaquàs, en total 29 persones animades a passar un dia que amenaçava pluges.
El primer punt de concentració fou l’embassament d’Ajuez. Aquesta xicoteta presa es va construir per a retenir les escasses aigües provinents de les torrenteres de les muntanyes circumdants. Forma part d’un complex i antiquíssim sistema de regadiu local, constituït per tres barrancs. Després de les fotos obligades per recordar el dia de tots els participants, encetàrem la pujada al barranc.
L’ascensió era pel bell mig d’un bosc de sureres que ens acompanyà durant tot el recorregut. Alhora ens veiérem bellament rodejats de penyals de “ródeno”, com deia algú “sembla que anem passejant per una pel·lícula d’Spielberg” tot ple de roques rogenques formades per estrats ataulellats com si foren de Legoland simulant les Muntanyes Rocoses.
Quan ja portàvem una hora de camí ens paràrem quasi dalt del barranc, en unes roques a la vora del mateix sender a esmorzar. Com sempre en estes eixides, va haver un desplegament d’ofrenes entre els participants: que si cacaus, olives, faves tendres, vinet per eixugar el clatell, cafés i carajillets, dolcets, coques de carabassa, xocolata i un llarg etcètera. El lloc era encantador i des d’allà es veien restes mineres del patrimoni arqueològic industrial del nostre país, en concret les mines del “Socabón” on queden vagonetes, vies, casetes derruïdes i la galeria de la mina. Els més valents recorregueren el primer centenar de metres de la galeria principal, fora començà a purnejar i ja pareixia que anàvem a tindre una jornada un tant complicada, però es va mantindre fins l’arribada a dalt en la pista forestal.

Poc després ens retrobàrem al segon punt de concentració, el dipòsit per a emergències forestals de l’Hembrar, el vent i la pluja ens començaren a castigar, tots amb els impermeables cap amunt. Passàrem per unes trinxeres de la guerra civil i en arribar a la Nevera de Castro, construïda a la meitat del segle XVIII i reconstruïda per un excursionista d’Alfondeguilla farà uns anys, els núvols deixaren pas al sol i poguérem disfrutar d’una estona de descans. La vista era espectacular cap a l’est el grau i la platja de Moncofa, al nord Castelló i el Desert de les Palmes, cap a l’oest les serres del Penyagolosa, preciós, no hi havia paraules...

La tornada va ser desfent el camí d’anada fins el dipòsit forestal, ja de baixada per la pista seguírem envoltats per sureres. El complex miner de l’Hembrar s’endevinava per tot arreu, un moll de càrrega del mineral, el cinabri, un munt de mines escampades per tota la serra i els últims i únics vestigis dels forns de mercuri de tipus “aludeles” que queden en el món. Aquests forns que funcionaren en Amèrica Llatina i Espanya en el segle XIX estaven formats per dos forns en paral·lel on les calderes alimentades per llenya produïen la combustió del cinabri. Els gasos de mercuri eren conduïts per regueres de fang, tubs o “aludeles”, cap al mig entre els dos forns on es condensava el mercuri i queia en estat líquid en una cubeta que l’arreplegava.
Ja ens quedava poc, les quatre hores planificades es van acomplir sense retards. En arribar al punt d’eixida de l’embassament, retornàrem pel mig del poble al restaurant on ens esperava el dinar. Els 29 excursionistes vam agrair l’escalforeta de la llar que teníem davant les taules del dinar. Fora, la frescor quedava patent i els cossos disfrutaren de l’olleta de la zona que ens van preparar. El dinar reconstituent i la conversa fàcil entre els assistents ens va alegrar i recordar el matí, on havíem tastat de tot: fred, vent, pluja i sol.

Activitats del 18 i el 19 de gener

|

Voldria comunicar-vos és que el pròxim  DIVENDRES 18 DE GENER DE 2013, a les 20 h. i al saló d'actes de la Sèquia Reial del Xúquer, presentarem l'última publicació de l'Ullal: ELS POBLADORS DE SOLLANA AL SEGLE XIX: censos de població de 1857 i 1860 del qual és autor l'amic, investigador local i membre de l'Ullal, Gauden Fernández.  




 Un llibre interessantíssim, curiós, on a partir dels censos de població de 1857 i 1860 Gauden, - com ell mateix diu a la introducció-  fa un retrat de la Sollana d'aleshores, coneixent de primera mà els seus pobladors i de pas fer un estudi antroponímic del municipi on es pot esbrinar les arrels de les principals famílies que ja des del segle XIX caracteritzen l'ADN dels sollaners. Un llibre que no ha de faltar en les vostres prestatgeries perquè segons ens diu al pròleg la professora Almudena Buciega "especialment en temps tan incerts com els que corren, sempre és interessant mirar enrere, reconstruir les nostres genealogies i analitzar i reflexionar sobre el nostre passat la qual cosa ajuda a no perdre la persepctiva del nostre futur".

El nostre regal de reis d'enguany, serà un llibre per a cada membre de l'Ullal. Confie en la vostra presència. De moment aneu fent-vos un lloquet a l'agenda per al divendres 18 de gener. Us espere a tots. En breu, rebreu la convocatòria "més guapeta", amb la portada del llibre i tot això. Per fa, passeu la veu, especialment a tots aquells interessats en aquestes coses nostres, de SOLLANERIES, vull dir.

A més, vos convide a  l'eixida nº 104 per a l'endemà, dia 19: SENDERISME PER LA SERRA D'ESPADÀ, EL BOSC ENCANTAT DE SURERES I LA NEVERA DE CASTRO, la qual promet ser preciosa. Es recomana la seua visita, i agraïm també que tot el món interessat a anar-hi es pose en contacte amb l'organitzador per a arreglar el viatge.

Moltes gràcies.

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB