Cullera: Patrimoni històric

|

                                           CONEGUEM EL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC 




Eixida nº 102,  dissabte 6 d’octubre de 2012
Organitza  - Crònica: Pau Córdoba.


Assistents:  Joan Ferrús, Pepa Paris, Juan Vanaclocha, Alicia Girona, Pau Córdoba, Lolin Borras, Julia Llinares, Leonor Llinares, Vicent Galiana, Francesc Buigues, Pepa i Diana Buigues, Cristina , Pilar Fuset, Pepa Ferrús,  Paco Senón, (16)

Tal i com estava acordat, tots els assistents acudiren a l’hora prevista, les 9’00 hores del matí a la Plaça Major de Sollana, d’on eixirem amb puntualitat britànica, doncs si volíem tindre temps per pegar un mosset, abans hi havia que complir l’horari bé. Feia un dia assolellat, la qual cosa presagiava que anàvem a gaudir d’un matí calorós i primaveral.
 Com teníem previst, cap a les 9.30 hores del matí varem arribar al punt d’encontre (la cafeteria que està enfront el Mercat de Cullera per prendre un café o fer un esmorçaret abans de començar la jornada que presagiava seria calorosa.  La primera etapa en la visita del Patrimoni Històric de Cullera va ser el Refugi que es va construir a la Guerra Civil, precisament al costat d’on estaven prenent els cafes i on ens esperaven Lorena (la gestora del Patrimoni de Cullera) i el guia que ens explicaria el refugi.  Aquest subterrani, està situat justament baix de l’antic mercat de Cullera i està format per dos galeries subterrànies excavades en la roca de la muntanya que varen forrar amb una fàbrica de retjoles per a que poguera servir com a refugi durant la Guerra Civil Espanyola. La peculiaritat que presenten es que aquestes dues galeries estan inacabades, ja que l’inici de la seua construcció –1938-, va impedir que es pogueren finalitzar abans d’acabar la guerra.  El guia ens va explicar que les galeries varen ser restaurades al 2010 i dotades d’un projecte museístic que, mitjançant uns panels, un audiovisual i un simulacre de bombardeig, proposa un recorregut per tot allò que va significar la Guerra Civil, com es va organitzar la resistència passiva i com funcionava un refugi antiaeri.


Acabada la visita i despedint al guia, varem començar l’apujada al castell, on precisament després de la primera revolta estava la segona etapa de la visita, LA TORRE DE LA REINA MORA, on ens esperava Lorena, per ensenyar-nos la construcció i explicar-nos el recinte emmurallat del castell.  Es tracta d’una torre vigia-porta d’entrada, que originalment, donava accés al segon recinte emmurallat o “albacara” del Castell de Cullera. Se situava just damunt de la medina islàmica i la seua funció era la de protegir a la població i el ramat dels atacs enemics.  Va ser construïda a finals del segle XII o principis del XIII, durant la denominació almohade. Té una forma cúbica i es distribueix entre planta baixa, primer pis i terrassa amb merlets. Lorena ens va explicar que durant l’any 1632 va sofrir una gran transformació que la va convertir en ermita sota l’advocació de Santa Ana i que d’aquell moment queden encara el cor, l’escaleta de caragol i un retaule que està dedicat a Santa Ana compost per cinc llenços d’estic barroc (que actualment estan situats per separat a l’Ajuntament de Cullera) i que el primer pis es va convertir en vivenda de l’ermità.  La torre ha sigut prou restaurada i conté a més una proposta museística que permet al visitant conèixer l’evolució constructiva tant de la pròpia torre com de les defenses del castell i la seua posterior transformació en ermita.  Una visita que ens va sorprendre a tots, ja que no enteníem com en un lloc tan xicotet, podien hi haure tantes coses!!!.
Finalitzada la visita cap a les 11.30 hores del matí, la caloreta començava a fer acte de presència i fins que no acabàrem la visita ja no ens va deixar d’acompanyar . La pujada al castell, va ser emocionant i tranquil·la, tant que ens va permetre poder llegir i fixar-nos en els textos escrits en cada una de les revoltes del Calvari. Pareix una pujada senzilla, però a meitat de camí de pujada, alguns es varen adonar que, de senzilla no te res, i menys si fa caloreta, tan es així, que el tema de conversa durant la pujada va ser,.... com dimonis s’ho fan les falleres per a participar en la baixada de la Mare de Déu, que es fa tots els anys el dissabte després de Pasqua!!, per les sabates de tacó... que a la mínima et fas un giró de peu !!
Una vegada arribats tots dalt i després d’un xicotet descans, ens esperava el guía del Castell per començar la visita, una visita un poc multitudinària , ja que com havíem canviat l’ordre del recorregut, no tinguérem altre remei que fer la nostra visita conjuntament amb altre grup de persones majors. El Castell, és una construcció d’època Califal (s. X), que va ser erigida per al control i defensa del territori, especialment de la zona litoral i la desembocadura del Xúquer. Va passar a mans cristianes al segle XIII i durant la Guerra dels Dos Pedros, va ser assaltat per les tropes castellanes i, posteriorment, recuperat per les aragoneses. Va pertànyer a diferents senyors feudals fins l’any 1402, any en el que el Rei Marti I l’Humà el va incorporar de nou al Real Patrimoni, al qual va pertànyer fins l’any 1707. Al segle XIX, amb motiu de la Guerra del Francés i de les guerres carlistes , es varen efectuar les principals obres de fortificació que admirem avui.  En definitiva, va ser una visita emocionant, encara que una mica pesada, ja que tanta gent i tan major, impedia que poguérem gaudir amb normalitat de les explicacions donades pel guia.
Acabada la visita, varem emprendre el camí de tornada al poble per les revoltes del Calvari, per a dirigir-nos on estaven els nostres cotxes per anar a visitar la Torre del Marenyet, última etapa de la nostra visita al Patrimoni de Cullera.  Quan arribàrem, a la porta ens esperava Lorena, per ensenyar-nos la torre i fer les explicacions pertinents. Lorena ens va explicar que aquesta es una torre vigia que, originàriament, estava junt a la desembocadura del riu Xúquer. Es va construir allí, precisament per defensar la costa i la Vil·la de Cullera dels atacs dels pirates berberiscos que al segle XVI atacaven les costes mediterrànies.  Va ser construïda el 1577 per l’enginyer Gian Battista Antonelli i sota el mandat del Rei Felip II. La seua forma es troncocònica i es distribueix entre plata baixa, dos pisos i terrassa amatacanada. Damun de la porta s’ubica la làpida fundacional amb una inscripció. El més interessant de la visita es la seua proposta museística que permet els visitants apropar-se a aquest període històric convuls mitjançant un audiovisual projectat directament sobre la paret de pedra, maquetes, mapes i panells..

Cap a les 14 hores, donàrem per conclosa la visita al patrimoni de Cullera, després de la qual, cadascú va tornar a dinar a casa, llevat d’un grup que optàrem per anar a dinar al passeig de Cullera i gaudir d’aquest dia meravellós d’estiu que la tardor ens va oferir.

El Benicadell, atalaia de la Vall d'Albaida

|



Excursió nº 103.  
Dissabte 17 de novembre de 2012.
Hora concentració 7:50 h. Eixida 8:00 h
Plaça Major. Sollana
Organitza: Juan Vanaclocha i Joan Ferrús
Grau de dificultat: mitjana alta, amb bona preparació física.



PROGRAMA: Eixida a les 8:00 h. Direcció Gandia, i després per la CV-60 direcció l’Olleria fins l’eixida a RAFOL DE SALEM. D’ací seguirem direcció Beniatjar i, per una pista forestal, arribarem a la Casa Forestal de les Planisses on deixarem els cotxes. Uns 380 m. de desnivell. DURADA DE LA RUTA: unes 4 h (entre esmorzar i tot). Visitarem també la nevera on esmorzarem i arribarem al cim (1.104 m d’altitud). No és una ruta llarga però si que presenta alguns trams molt empinats. DINAR: CA LES SENYORETES a Otos.

Extracte de: EL BENICADELL DES DE RAFOL DE SALEM. (Per Oscar Martí www.auntirdepedra.com ) Quan parlem del Benicadell a tots ens ve al cap el seu elegant i característic cim, la Penya, una afilada i crestuda mola calcària de 1.104 metres d'alçada amb una silueta identificable des de molt lluny, que ha il·lustrat desenes de llibres, símbol del senderisme valencià. Nosaltres iniciarem l’ascens directament des de la casa de les Planisses, accessible amb vehicles. EL BENICADELL és un fabulós anticlinal cretaci (un plec de l’escorça terrestre d’època posterior al juràssic) d'abruptes vessants, el punt central d'un sistema muntanyenc que s'inicia, a l'oest, a les serres de la Solana i d'Agullent, continuant per l'est cap a la mar per les serres de la Cuta i d'Ador. Serveix de frontera natural entre les comarques de la Vall d’Albaida al nord i el Comtat al sud, constituint per tant el límit entre les províncies de València i Alacant.

Els seus 25 quilòmetres de llargària, els més de mil metres d'alçada i l'orientació pròpia del sistema bètic, és a dir de ponent a llevant, han determinat una clara diferenciació climàtica entre la vessant d'ombria, un espai humit, fred i exuberant on destaca la presència de denses pinedes i abundants fonts, en contrast amb la solana, rocosa, seca i desforestada, però no per això menys espectacular. De fet, la serra del Benicadell va ser declarada Paisatge Protegit pel Consell de la Generalitat Valenciana en dues fases, primer la solana, i després l'ombria. L'ombria del Benicadell disposa de diferents sendes i pistes de muntanya amb origen en Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar, Carrícola o Atzaneta d’Albaida que ens permeten recórrer la serra i ascendir al cim amb prou comoditat, molt allunyat d'aquella primera ascensió que realitzara el botànic Cavanilles a finals del segle XVIII:

"Per a examinar la muntanya i pujar el seu empinat cim vaig escollir el dia 8 d'agost, quant ni havia núvols, ni aquelles boires que amb freqüència l'envolten, i inutilitzen el viatge... Per pujar amb menys risc cal valer-se dels pràctics de Salem, acostumats a enfilar com cabres per aquells cingles, però convé demanar-los que no vagen per dreceres, on hi ha passos molt difícils i perillosos, com vaig experimentar en la meua excursió... Dues hores vaig emprar a arribar al més alt, pujant quasi sempre per pujades i graons...".

La nostra ruta es podria fer en dos trams: PRIMER TRAM des de Ràfol de Salem fins la casa forestal de les Planisses (senzilla i bonica) i el SEGON TRAM de les Planisses fins el cim del Benicadell passant per la nevera, és una miqueta més exigent i compta amb un tram final que requereix una menuda trepadeta, molt senzilla, però no apta per a gent que pateix vertigen.

La nostra proposta però, és anar amb el cotxe des de RAFOL DE SALEM fins les PLANISSES, deixar els cotxes i començar l’ascens des d’ací, intentant atacar el cim però ja des de 715 metres d'alçada! en eixe cas, caldrà que des del Ràfol ens dirigim cap a Beniatjar per la CV-615, i a un quilòmetre d'aquesta última girar a l'esquerra, abans d'arribar a un pont, per una pista forestal de ferm difícil i irregular, sempre ascendent que ens durà fins la  CASA FORESTAL DE LES PLANISSES o casa del Guarda (715 m), antiga casa de vigilància forestal al voltant de la qual s'han instal·lat taules de fusta. Uns metres abans d'arribar es troba l'encreuament de les Fontetes, per on arribaríem seguint la ruta del Benicadell per Beniatjar. La casa del Guarda és un antic edifici tradicional amb pati central i dependències al voltant d'aquest, que encara funciona als mesos d'estiu com a important punt de vigilància i d'observació meteorològica. Antigament també realitzava diferents tasques de repoblament. Gaudirem de les magnífiques vistes que hi ha des dels voltants de la casa forestal, utilitzada durant gran part de l'any com a punt de vigilància forestal.
  
Des de la casa forestal iniciarem l’ascens per la pista, passant per una barrera que impedeix el pas dels vehicles, trobant-nos davant de la imponent mola cap a la qual ens dirigim. En uns 15 minuts arribarem a l'inici d'una senda a l’esquerra, senyalitzada com PRV-213.3, que ens diu: ALT DEL BENICADELL: 1h 5’, NEVERA 55’. Una senda molt empinada que en ràpid i vertiginós ziga-zaga ascendeix per l'ombria i que caldrà seguir.

Arribarem a la bifurcació (973 m) del cim del Benicadell amb la senda d'Atzeneta d'Albaida i de la nevera del Benicadell, que temporalment resseguirem per la dreta. A l'Alt de la nevera, seguint la mateixa cresta de la serra, es troba la monumental NEVERA DEL BENICADELL, una de les més visitades i conegudes del territori valencià. Es tracta d'una construcció de planta circular amb 13 m de diàmetre exterior, construïda amb maçoneria i morter de calç. El mur perimetral, d’uns 2 m d’alçada i un gruix d’uns 1.3 m, presenta quatre portes d’arc de mig punt orientades als punts cardinals. El pou, de 10.2 m de diàmetre i 7.9 m de profunditat des del nivell del sòl, compta amb una capacitat estimada de 640 m3 i es troba enlluït per la part superior amb morter de calç, però molt envaït per la vegetació. La coberta, envoltada d’hedra, és una falsa volta sense arcs de sustentació de 5.5 m d’alçada, amb naixement just a l’altura de les portes després d’un menut escaló. Presenta una obertura zenital, molt deteriorada i amb un diàmetre de 3 m. Subministrava gel a les poblacions de la Costera i la Ribera, i sembla que fa ser utilitzada fins a les primeres dècades del segle XX. La nevera formava part d'una xarxa de neveres ubicades entre Beniatjar i Atzeneta d'Albaida, que ens demostren la gran importància que el comerç de gel va tindre a la comarca entre els segles XVII i XIX. Ací esmorzarem.

Des de la nevera tornarem els nostres passos en direcció al CIM DEL BENICADELL, ben visible des d'aquest punt. Poc abans d'arribar a la cresta final del cim del Benicadell ens trobarem a un menut replà, on hi ha una figuera i un antic pou, encara amb aigua, restaurat i tancat per a evitar caigudes. Es tracta d'un dels elements arquitectònics més rellevants del paratge, molt emblemàtic per figurar ja al segle XVIII a les Observacions del botànic Cavanilles: "on concorren les aigües de pluja i neu foses; té uns 20 pams de profunditat i l'aigua dispara llavors de la seua boca a 14 pams". Potser aquest siga el punt de destí per a alguns, ja que el que ens queda per arribar al vèrtex geodèsic és per a valents, atrevits i sense vertigen.

Finalitzada la senda, ens toca afrontar el TRAM FINAL, estret, empinat i rocallós, amb l'ajuda d'una menuda trepada i amb un cert grau de dificultat, només apte per a atrevits,  on caldrà que utilitzem les mans, pel que podria resultar poc aconsellable per a gent amb vertigen. Uns pocs metres i arribarem al vèrtex geodèsic. Les vistes sobre el cim són simplement espectaculars: el Montcabrer, les antenes que ens assenyalen Aitana, el pantà de Beniarrés, el Montgó, la Safor i el Montdúver.  Ací cal recrear-nos per un moment i gaudir de les vistes.

En cas de, cosa bastant habitual, trobar-nos envoltats de núvols al cim, no podrem gaudir de les vistes, el que ens obligarà gustosament a tornar en una altra ocasió. Perquè si una cosa és ben segura, és que el Benicadell mai cansa, i disposem d'infinitat de punts per on iniciar l'ascensió: Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar, Bèlgida, Atzeneta... Per a tornar, baixarem per la mateixa senda fins assolir la pista forestal,que ens durà a la CASA DE LES PLANISSES.

Si ens sobra temps i és del gust dels assistents, podem baixar des de la casa forestal per un sender a LES FONTETES (661 m.) a uns pocs minuts (6’), és un àrea recreativa on, a l'ombra de frondosos arbres, podrem poar aigua a les dues fonts que hi ha, una que brolla generosament i on figura la data 1916, i una altra, ja fora de la zona de taules, que compta amb una basseta.

Per dinar emparaularem un menú a la popular CA LES SENYORETES d’Otos, on ja anàrem quan visitàrem Carrícola (un poble fet museu) i Otos (el poble dels rellotges de Sol). Menú: 12€: tres entrants, un plat principal (arròs al forn o arròs de muntanya), postres i cafè o infusions. (Beguda a banda).

Cal dur: calçat adequat, roba adequada per si fa vent dalt, esmorzar i picadeta per compartir, i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants. Interessants en participar en l’eixida poseu-vos en contacte amb Joan Ferrús per  saber quants en serem i per reservar per al dinar.
Per a més informació, perfil, estadístiques, google earth, etc,, podeu clicar: http://www.auntirdepedra.com/2011/06/el-benicadell-pel-rafol-de-salem-prv.html

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB