Per les muntanyes de la Valldigna i la Safor

|

Amics del Col·lectiu,

Iniciem l'any com l'acabarem, de senderisme. Esta vegada intenterem que la ruta senderista per la Valldigna que tinguerem que suspendre per culpa de la pluja tinga bon final.

Vos passe els detalls d'este nou intent de dur-la a terme:

EIXIDA 29 DE GENER DADES DE LA RUTA: PER LES MUNTANYES DE LA VALLDIGNA I LA SAFOR
DATA: Dissabte 29 de Gener. Concentració Bar Rívoli 7:45 h
HORA D’EIXIDA: 8’00 h. RECORREGUT: 8 KM, TEMPS: 4 H
DIFICULTAT: Mitjana DESNIVELL: Entre els 772 del cim del Penyalba i els 841 del Montdúver. /// Excursió de mig dia, a dinar a casa. Optatiu dinar a BARX.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA: Començarem l’excursió per la comarca de la Valldigna i la Safor desde l’urbanització de LES FOIES, on anirem fins el cim del PENYALBA (772 metres), el més alt de la Valldigna. Des d’ací prendrem el sender fins al MONTDUVER (841 metres), i esmorzarem al conegut com balcó de la DROVA, (espectacular i sorprenent per a vosaltres). Es tracta d’una senda circular que finalitzarà a la mateixa urbanització de LES FOIES aproximadament a les 14 hores. Es optatiu quedar-se a dinar al restaurant de la FONT DE LA PUIGMOLA (on fan les millors paelles de pilota amb sangueta del món). Per a dinar CAL confirmar.

Cal dur: calçat adequat, esmorzar i picadeta per compartir, impermeable (per l’oratge) i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants.

P.d. Seria interessant que telefonareu o escriguereu un e-mail a Juanvi per saber quanta gent està interessada en fer la ruta. 

Gauden Fernandez


     

Per les muntanyes de la Valldigna. 2n intent

|



ASSOCIACIÓ CULTURAL COL·LECTIU ULLAL
ruta de senderisme Per les muntanyes de la Valldigna 2n intent
Eixida nº 91 Data : Dissabte 29 de gener de 2010.
Organitza : Juanvi Ferrús
Assistents a la ruta PER LES MUNTANYES DE LA VALLDIGNA DEL PASSAT 18 DESEMBRE: Els Ferrussos (Juanvi, Joan, Santi i Pepa), Gauden, Pepa París, Paco, Tolet i Mari Guardiòla, Paco Montagud i Àngela, Antonia i Roman Chulvi, Blas Fuentes. (14)

EIXIDA 29 DE GENER DADES DE LA RUTA: PER LES MUNTANYES DE LA VALLDIGNA I LA SAFOR 
DATA: Dissabte 29 de Gener. Concentració Bar Rívoli 7:45 h
HORA D’EIXIDA: 8’00 h. RECORREGUT: 8 KM, TEMPS: 4 H
DIFICULTAT: Mitjana DESNIVELL: Entre els 772 del cim del Penyalba i els 841 del Montdúver. /// Excursió de mig dia, a dinar a casa. Optatiu dinar a BARX.

 DESCRIPCIÓ DE LA RUTA: Començarem l’excursió per la comarca de la Valldigna i la Safor desde l’urbanització de LES FOIES, on anirem fins el cim del PENYALBA (772 metres), el més alt de la Valldigna. Des d’ací prendrem el sender fins al MONTDUVER (841 metres), i esmorzarem al conegut com balcó de la DROVA, (espectacular i sorprenent per a vosaltres). Es tracta d’una senda circular que finalitzarà a la mateixa urbanització de LES FOIES aproximadament a les 14 hores. Es optatiu quedar-se a dinar al restaurant de la FONT DE LA PUIGMOLA (on fan les millors paelles de pilota amb sangueta del món). Per a dinar CAL confirmar. Cal dur: calçat adequat, esmorzar i picadeta per compartir, impermeable (per l’oratge) i moltes, moltes ganes de caminar i disfrutar de la natura. Recordem que l’Associació no es fa responsable dels danys físics que puguen produir-se els participants. P.d. Seria interessant que em telefonareu o m’escriguereu un e-mail per saber quanta gent està interessada en fer la ruta.
Salutacions JUANVI FERRÚS.

 PRÒXIMES ACTIVITATS:

FEBRER: ASSEMBLEA GENERAL ORDINARIA Divendres 25 febrer 2011.
FEBRER: Eixida 92. Visitem la finca de Paco Tortosa a Carcaixent. (en tren i bicicleta)
MARÇ: Eixida 93. Literatura i paissatge: Penàguila, per les terres de les Rondalles de Valor amb motiu del centenari del seu naixement. Acompanyats de l’escriptor Víctor Labrado.

Nota: Paco Tortosa és Doctor en Geografia i autor de diversos llibres: “L’Albufera. Guia de descoberta del Parc Natural”, “Espais naturals: terres litorals valencianes”, “Espais naturals: terres d’interior valencianes”, “Guia del patrimoni arquitectònic de la Ribera Alta”, “Parques naturales de la Comunitat Valenciana”, i moltíssims més dels quals ja us informarem.

Sopar de Nadal

|

 LLOC. Pizzeria Noalba, Sollana, Divendres 10 de desembre de 2010
CRÒNICA: Vicent Albentosa

ASSISTENTS: F. Buïgues i Pepa, Sisco Silla, Antonia Paredes i Josefina Fuentes, Blas Fuentes, Vicent Noverjes i Vicent Añó, Gauden i Maria, Desa, Toni Velis, Santi i Pepa, Joan Ferrús, Vicent Albentosa, Joan Ramon Claver, Pilar Fuset, Tolet, Juanvi i Xus Ferrús, Alfonso i Carlota, Vicent i Juli, Rosa Ribes, Pepa Paris, Mari Guardiola (28).

Després de totes les activitats que organitzem durant l’any, algunes més energètiques que altres però en general ben acceptades, sobretot per la camaraderia, dedicació i l’energia que tot el món posa perquè estos esdeveniments siguen de gran èxit i satisfacció per als participants, preparàrem el sopar de Nadal. La nit va descendir sobre nosaltres, fresca i humida, sense a penes poder veure el cel o estrelles, fent que la gent s’abrigara bé. Era la primera vegada que jo havia entrat en la Pizzeria Noalba i em quedí molt sorprés en veure la decoració i il·luminació modernista amb la qual havien decorat la sala. La gent va començar a arribar gradualment, alguns van vindre a peu i altres amb cotxe, al lloc on arreglem quedat per a sopar, i per fi comencem a sopar sobre les 22.30h. El sopar, organitzada per Toni Velis, va ser tot un èxit. Des de la “Picaeta”, entremesos, clotxines al vapor, ensalades, pizzes de qualsevol classe, panets farcits, beguda i cafés sense límit i molt, molt més. Per a coronar la nit, xampany i pastissos nadalencs. Es podia veure i sentir en la gent l’harmonia, satisfacció i alegria. Les conversacions fluïsquen, les rialles i carcallades no faltaven. Encara que no estàvem tots agrupats en una sola taula, podies sentir la calor de l’altra gent, que érem un sol grup, que ens recolzàvem i volíem que tots ens ho passàrem bé – en fi una família! Va ser una vetllada molt agradable en la qual la gent quede molt contenta i satisfeta compartint unes hores en tertúlia, en un lloc molt acollidor, amb bon menjar i companyia. Espere i desig que a l’any que ve siguem inclús mes i ens ho passem tan bé que enguany.

Vicent Albentosa Aragó 

El nadal d’abans a Sollana.

|

ENCARA QUE TARD PENJE ARA LA FELICITACIÓ DE NADAL QUE VA ENVIAR EL NOSTRE PRESIDENT, AIXI COM TAMBÉ L'ARTICLE QUE ENCAPÇALA AQUESTA ENTRADA


A totes les amigues i amics del COL·LECTIU ULLAL, als que venen i als que no venen, als que participen de tot i als que participen un poquet i també als que no participen habitualment, als que poden vindre i als que no poden vindre, als més majors i als més jóvens, als més veterans del col·lectiu i als nous benvinguts, als que viuen a Sollana i als que no viuen però se senten sollaners,  i especialment als membres de la junta de govern en agraïment per l'interés i dedicació en portar endavant aquest projecte cultural per a Sollana, a tots: 
Que l'esperit de Nadal
estiga present en els vostres cors tot l'any.
Bon Nadal i pròsper 2011 
Joan Ferrús Vanaclocha 

Acompanye la felicitació una foto apropiada per estes dates ( a vore si endivineu qui son?)  i un fragment d'un relat de nadal que vaig escriure ara fa ja 10 anys, publicat al BIM i que podria constituir junt a altres el nostre CALENDARI FESTIU SOLLANER.  


per Joan Ferrús Vanaclocha


Com celebraven el Nadal els postres majors? El Nadal de la Ribera començava una setmana abans amb els preparatius dels torrons de cacau que es feien a casa. Com que antigament la major part de la població vivia de la terra i dels productes que aquesta li oferia, eren molts els que plantaven cacau i qui no en tenia l’espigolava o comprava un remigonet per preparar els torrons de Nadal. De nit i especialment després de sopar, la família solia reunir-se vora el caliu del foc de la xemeneia i conversaven de moltes coses: els iaios contaven multitud d’anècdotes deixant encisats els més menuts de la casa, la germana major que ja sabia de lletres, llegia una història per a tots i també hi havia temps per al joc, es jugava a endevinalles o a cartes i en aquells moments, asseguts tots al recer de la tebior del foc, pelaven el cacau i en acabant, el portaven als forns que hi havia a la població per torrar-lo: el forn de Lerma, el del Pastisser... El  pas següent consistia en llevar-li la pellofa per a continuació moldre’l bé a casa amb un molinet de café o bé dur-lo novament al forn on tenien una maquineta que el molia més apressa. El procés continuava a casa quan aquell cacau molt s’abocava en una cassola d’obra a la qual s’afegia la mida exacta de sucre, aigua, canyella i llima. Després de remenejar-lo moltes i moltes voltes, aquell pilot acabava transformant-se en una massa pastosa que les dones posaven en unes caixetes de fusta per cobrir-les seguidament amb uns paperets de seda banyats i la deixaven assecar a l’aire fins que la pasta estiguera seca i bona per assaborir-la el dia de Nadal.

Però la gastronomia nadalenca oferia un ampli ventall de possibilitats per endolcir els diferents àpats; a més dels torrons molls, es feien també torrons durs amb altres varietats de cacau més grans coneguts com a cacaues i que ací s’anomenaven també cacau moruno. El procés era semblant a l’anterior però aquesta vegada no es molia, sinó que es mantenia sencer i a la massa se li afegia també mel perquè li donara aqueixa forta consistència que el caracteritzava.

Hi havia qui no feia torrons i els comprava de Ca Uixera que tenia uns torrons molt bons, molt distingits i el que és més important, a molt bon preu.

Es feien també els típics pastissets de moniato i els característics mostatxuts, dolç original i propi del nostre poble, el nom del qual li ve per la capa de clara batuda que l’envolta que fa embrutar-se el mostatxo quan te’l menges.

Per aquells dies, era típic comprar castanyes torrades al Tio Torcuato i anys després a Maria la de Pràxedes que anaven pel poble amb la seua mercaderia entonant la següent melodia:

Castanyes torraes
calentes i bones
i el castanyero que se’n va
si no eixiu prompte se n’anirà

Els xiquets i xiquetes en sentir la tonadeta eixien prompte al carrer havent demanat a les mares un xavo o uns gallets per comprar una mesureta de castanyes acabades de torrar....................


Fragment de l’article “Les festes de Nadal” publicat al BIM nº 25, d’abril de 2000 i futur projecte d’una  publicació que podria titular-se “El calendari festiu sollaner”.
.

Ordenanzas Municipales para el régimen y gobierno del Pueblo de Sollana

|


DE NOU ESTEM AMB VOSALTRES DESPRÉS D'AQUESTES FESTES NADALENQUES PER DESITJAR-VOS UN BONY ANY NOU 2011. PER COMENCAR EL ANY, US RECOMANEN LA SEGÜENT LECTURA.


La lectura minuciosa del seu articulat ens il.lustra sobre el quefer diari d'una comunitat rural de finals del s. XIX regulada a través d'unes ordenances que pretenien definir l'estil de vida a seguir pels habitants de la vila de Sollana i ho fa amb un vocabulari que ens parla de posades, cafès, billars i tavernes, de puestos en el mercat, de prestidigitadors, gimnastes i volantiners, de festes populars i religioses, de peses i mesures, de carruatges i cavalleries, de jocs populars de carrer, d'inundacions, de neteja de la via pública i dels escusats, de venda de llet i mantega...

Joan  Ferrus Vanaclocha
Col.lectiu Ullal


Punts de venda: Papereria Estudio i l'Estanquet (Sollana)
Preu: 5 euros

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB